Hindou Oumarou Ibrahim

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHindou Oumarou Ibrahim

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1984 Modifica el valor a Wikidata (39/40 anys)
N'Djamena (Txad) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballProtecció mediambiental, drets humans i drets dels pobles indígenes Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciógeògrafa, activista pels drets humans, ambientalista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1999 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
Participà en
22 maig 2022Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2022
20 gener 2020Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2020
22 gener 2019Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2019
23 gener 2018Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2018
17 gener 2017Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2017 Modifica el valor a Wikidata
Premis

Hindou Oumarou Ibrahim (N'Djamena, 1984) és un activista mediambiental i geògrafa txadiana. És la coordinadora de l'Associació de Dones Peul i Pobles Autòctons del Chad (AFPAT per l'acrònim en anglès). Ha estat la co-directora del pavelló de la Iniciativa i el Pavelló dels Pobles Indígenes del Món a la Conferència de l'ONU sobre el Canvi Climàtic 2015 (COP21), COP22 i COP23.

Activisme[modifica]

Ibrahim és una activista mediambiental que treballa en nom del seu poble, els Mbororo del Txad.[1] Va ser educada a la capital del Txad, N'Djamena i va passar les seves vacances amb el poble indígena Mbororo, que està compost tradicionalment per pagesos nòmades, que crien bestiar.[1] Durant el decurs de la seva educació, va esdevenir conscient de les maneres de què va ser discriminada com a dona indígena i també de les maneres com els seus iguals Mbororo van ser exclosos de les oportunitats educatives que ella va rebre. L'any 1999, va fundar l'Associació de Dones Peul i Pobles Autòctons del Chad (AFPAT), una comunitat que vol promoure els drets de noies i dones de la comunitat Mbororo i en inspirar lideratge en la defensa i la protecció mediambiental.[2][3] L'organització va rebre la seva llicència l'any 2005 i de llavors ençà ha participat en negociacions internacionals sobre el clima, el desenvolupament sostenible, la biodiversitat, i la protecció mediambiental.[4]

Va viure directament els efectes del canvi climàtic en la comunitat Mbororo, el que va despertar la seva sensibilitat mediambiental. En veure que llur supervivència depèn dels recursos naturals i dels animals que crien. Durant anys van viure els efectes de la sequera del Llac Txad. Aquest llac que és la font vital d'aigua per la gent de del Txad, del Camerun, de Níger i de Nigèria, i que té ara el 10% de la mida que tenia en el anys 1960.[5] En un testimoni escrit a l'Organització Internacional per la Migració, Ibrahim va emfasitzar que el seu poble, i les comunitats indígenes com la seva, eren «víctimes directes del canvi climàtic», que ha acabat desplaçant-los en forçar-les a abandonar les seves pròpies terres en la recerca d'unes altres que poguessin sostenir la seva forma de vida.[6] En aquell testimoni, també va parlar de les conseqüències de la migració deguda al canvi climàtic, que deixa les comunitats migrades desproporcionadement vulnerables.

Ibrahim va escriure sobre els drets del poble indígena en diversos aspectes del canvi climàtic, –element indispensable per canviar la situació– a la publicació Quars o en l'ordre del dia del Fòrum Econòmic Mundial.[7][8] El dret dels pobles indígenes de posseir i gestionar les terres on viuen la preocupa particularment. Tals drets garanteixen que la comunitat indígena tingui la gestió legal del desenvolupament econòmic d'àmbits que el podrien desplaçar com els projectes d'extracció de petroli, el sector miner, i les plantes hidràuliques.[9]

Ibrahim ha treballat amb la UNESCO i el Indigenous Peoples of Africa Coordinating Comittee (IPACC) per fer un mapa 3D de la regió desèrtica de Sahel del Txad, on viuen actualment 250.000 Mbororos, basats en la ramaderia de subsistència.[10][11] El projecte va combinar tecnologies 3D de mapeig amb coneixement indígena i científic per desenvolupar una eina per gestionar l'entorn de forma sostenible i apoderar les veus indígenes –particularment la de les dones– per prendre decisions sobre el futur de l'adaptació climàtica i l'atenuació del canvi climàtic. En una entrevista pel projecte 100 Women de la BBC, Ibrahim va dir: «Cada cultura té una ciència. Així que és realment important que els indígenes hi siguin».[10]

L'any 2016, Ibrahim va representar la societat civil quan es signava l'històric Acord de Clima de París el 22 d'abril de 2016.[12] En la seva declaració durant l'acte, va dir: «El canvi climàtic està generant pobresa cada dia, forçant molta gent a abandonar casa seva per un futur millor».[13]

Lideratge[modifica]

Ibrahim treballa en diverses plataformes de lideratge a les quals defensa la importància de conèixer ben bé indígenes per trobar vies per mitigar els efectes del canvi climàtic. És co-presidenta de l'International Indigenous Peoples Forum on Climate Change, i representa el grup en la Convenció de les Nacions Unides per la Lluita contra la Desertificació (UNCCD) i de l'Aliança Panamericana de Justícia Climàtica (PACJA).[14] És també una membre del Policy Board United Nations: Indigenous Peoples Partnership (UNIPP) i del Comitè Executiu per l'Indigenous Peoples of Africa Coordinating Committee (IPACC).

Premis i honors[modifica]

L'any 2017, Ibrahim va ser reconeguda com una National Geographic Society Emerging Explorer, un programa que reconeix i dona suport a científics excepcionals, conservacionistes, narradors, i innovadors.[15] L'any 2017, va aparèixer també en la llista 100 Women de la BBC, que cada any reconeix cent dones influents i inspiradores.[10]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «National Geographic Emerging Explorer Hindou Oumarou Ibrahim Raising the Voice of Indigenous Climate Knowledge – National Geographic Blog». Arxivat de l'original el 2021-11-19. [Consulta: 8 octubre 2018].
  2. ↑ «Nos membres – AFPAT». [Consulta: 8 octubre 2018].
  3. ↑ «Hindou Oumarou Ibrahim: Bridging worlds through environmental activism - Landscape News» (en anglès). Landscape News, 13-08-2018 [Consulta: 8 octubre 2018].
  4. ↑ «AFPAT Tchad | Réseau climat et developpement». [Consulta: 8 octubre 2018].
  5. ↑ «Why is one of the world's largest lakes disappearing?». [Consulta: 8 octubre 2018].
  6. ↑ Ibrahim, Hindu Oumarou (2012). International Dialogue on Migration: Climate Change, Environmental Degradation, and Migration 18. International Organization for Migration. p. 51–53. Consulta: 2018-10-08. 
  7. ↑ «Global climate-change policy must recognize indigenous rights — Quartz». [Consulta: 8 octubre 2018].
  8. ↑ «Why indigenous people are key to protecting our forests». [Consulta: 8 octubre 2018].
  9. ↑ «Hindou Oumarou Ibrahim and Lene Kielsen Holm talk Paris COP21» (en anglès). [Consulta: 8 octubre 2018].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Halton, Mary «The women championing their scientific ancestors» (en anglès). BBC News, 07-11-2017.
  11. ↑ «Hindou Oumarou Ibrahim urges more rights for indigenous people to benefit landscapes - Landscape News» (en anglès). Landscape News, 13-01-2018.
  12. ↑ «Indigenous Mbororo woman from Chad to speak alongside world leaders at Paris Agreement signing ceremony at UN on 22 April». [Consulta: 8 octubre 2018].
  13. ↑ McGrath, Matt «Nations sign historic Paris climate deal» (en anglès). BBC News, 22-04-2016 [Consulta: 8 octubre 2018].
  14. ↑ «Hindou Oumarou Ibrahim». [Consulta: 8 octubre 2018].
  15. ↑ Society, National Geographic. «2017 Emerging Explorers». Arxivat de l'original el 2018-10-09. [Consulta: 8 octubre 2018].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hindou_Oumarou_Ibrahim&oldid=33365988»