Hug III de Chalon
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1260  |
| Mort | 1312 (51/52 anys) Besançon |
| Arquebisbe de Besançon | |
| 1r desembre 1301 – 1312 ← Eudes de Rougemont (en)  – Vital de Maignaut (en) → Diòcesi: arquebisbat de Besançon | |
| Bisbe de Lieja | |
| 12 desembre 1295 – 1r desembre 1301 ← Joan de Flandes – Adolf II de Waldeck → Diòcesi: bisbat de Lieja | |
| Arquebisbe catòlic | |
| – Vital de Maignaut (en) → | |
| Bisbe | |
| Diòcesi: bisbat de Lieja | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Família | |
| Família | Anscarici |
| Pare | Joan I de Chalon |
| Germans | John I of Chalon-Arlay (en) , Hug de Chalon i Joan I de Chalon |
Hug III de Chalon, dit el Sord, fou ardiaca de Laon, príncep-bisbe del principat de Lieja del 24 d'agost de 1296 fins al 1301 i arquebisbe de Besançon fins a la seva mort el 1312. A Lieja va regnar durant un període de revoltes i no va ser gaire popular durant el seu regne força curt que va terminar-se amb la seva destitució el 1301.
Fou el fill de Joan I de Chalon i de Laura de Commercy.
Durant la guerra dels Awans i dels Waroux el 1297 va triar el costat els Waroux, contra la voluntat del poble que va sostenir les Awans. Va imposar al senyor d'Awans i als seus homes una pena humiliant, l'harnescar: havien de caminar de la col·legiata de Sant Martí cap a la catedral de Sant Lambert descalços i vestits d'una túnica senzilla i portar una sella damunt el cap.[1] El 1298, el duc Albert I d'Habsburg va confirmar els estatuts d'Albert de Cuijk. El 1299 va haver-hi revoltes a Huy i a Couvin. El príncep-bisbe va destituir els escabins de Huy, refugiats a Lieja i va retreure's a aquesta ciutat.
El 1300, les bones viles de Lieja, Huy, Dinant, Sint-Truiden, Tongeren, Fosses-la-Ville, Couvin i Thuin i la ciutat de Maastricht van aliar-se amb el comte Joan de Namur contra la lliga feudal del príncep-bisbe, el duc de Brabant i el comte de Loon. Segons la crònica de Sint-Truiden, els ciutadans de Lieja van acusar-lo davant la cúria a Roma per a fets de falsificació de monedes, assassinat de clergue i pignoració de béns de l'església per a obtenir diners. El 1301, el papa Bonifaci VIII li va treure el principat i va atorgar-li el bisbat de Besançon. Participà en el Concili de Viena (1311-1312) al qual fa infectar-se. Va morir el 1312 a Besançon.[2]
| Precedit per: Joan de Flandes sede vacante (1291-1296) |
Príncep-bisbe del Principat de Lieja 1296 – 1301 |
Succeït per: Adolf II de Waldeck |
Bibliografia[modifica]
- Alain Marchandisse, «Tout apparoillie a son bon plaisir»: contribució a la història de les relacions diplomàtiques entre el bisbe de Lieja Hug de Chalon i el rei d'Anglaterra Eduard I a la fi del segle xiii. In:Bulletin de la Commission Royale d'Histoire (Acadèmia reial de Bèlgica) 1994, vòlum160, pàgines 37-66.
- Escut de Hugues de Chalon Arxivat 2008-06-24 a Wayback Machine.
- D. Boermans, Hugues de Chalon, évêque de Liège, 1296-1301, Lieja, Universitat de Lieja, 1973-74 (Memòria non publicada, citada a:[3]
Referències[modifica]
- ↑ Jacques Stiennon (redacció) & Jean-Louis Kupper, Portrait d'une cité, Histoire de Liège, Toulouse, Privat, 1991, pàgina 96, ISBN 2-7089-4724-9
- ↑ Sean Gilsdorf (redacció) & Constance Brittain Bouchard, "The Aristocratic Bishop: The Case of Hugh of Chalon.", The Bishop: Power and Piety at the First Millennium, Münster, Editorial Litt, 2004, pàgines 37-49 ISBN 9783825874889
- ↑ Alain Marchandisse, La fonction épiscopale à Liège au XIIIe et XIVe siècles. Etude de politologie historique., Genève, Librairie Droz, 1998