Vés al contingut

Hyles livornica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuHyles livornica Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Hoste
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
SubordreGlossata
InfraordreHeteroneura
FamíliaSphingidae
TribuMacroglossini
GènereHyles
EspècieHyles livornica Modifica el valor a Wikidata
(Esper, 1779)
Nomenclatura
Sinònims
  • Sphinx livornica Esper, 1780
  • Phinx koechlini Fuessly, 1781
  • Celerio lineata saharae Gehlen, 1932
  • Celerio lineata tatsienluica Oberthür, 1916
  • Hyles renneri Eitschberger, Danner & Surholt, 1998
  • Celerio livornica perlimbata Abbayes, 1932
  • Celerio lineata obscurata Niepelt, 1922
Distribució

*groc: migratòria
  • vermell: sedentària

Hyles livornica és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família dels esfíngids (Sphingidae) pròpia d'Euràsia i Àfrica, incloent-hi la península Ibèrica.[1]

Descripció[modifica]

Imago[modifica]

Envergadura alar d'entre 60 i 85 mm. Es distingeix fàcilment d'altres espècies del gènere Hyles per les seves ales anteriors ratllades. Cap marró amb dus línies blanques laterals. Tòrax del mateix color amb una línia blanca a cada costat i dues que el travessen. Abdomen ratllat horitzontalment a cada segment amb fines línies blanquinegres. Les ales anteriors es caracteritzen per la venació platejada i una franja color crema que les travessa i acaba a la punta. Ales posteriors amb la regió discal rosada i negre a la resta excepte el marge, que és color crema. A les zones desèrtiques és més habitual trobar individus més petits que la mitjana.

Eruga[modifica]

Pot arribar als 80 mm. Polimòrfica, la coloració pot variar substancialment entre diferents individus; podent passar d'exemplars negres fortament puntejats de groc a altres roges puntejades de blanc.

Hàbitat[modifica]

Generalment zones obertes amb arbres dispersos o arbustos, zones semidesèrtiques, camps de vinya, etc. L'eruga s'alimenta d'una àmplia gamma de plantes: Vitis, Parthenocissus, Galium, Euphorbia, Linaria, Epilobium, Antirrhinum, Rumex, Scabiosa, Linum, Fuchsia, Asphodelus i Gossypium.

Període de vol[modifica]

Als llocs prou càlids és polivoltina, però passa algunes generacions en regions més fredes, on se solen trobar de maig a octubre. Hiberna com a pupa.

Distribució[modifica]

Molt àmplia (nord, sud i est d'Àfrica, Àsia occidental i central i Europa). A gran part del continent europeu és migradora, exceptuant zones del sud on resideix de forma permanent. Se n'han arribat a trobar exemplars al Japó.[1]

Altres dades[modifica]

Mostra un accentuat comportament migratori, protagonitzant migracions de milers de quilòmetres. Les femelles poden recórrer grans distàncies mentre realitzen la posta; sol pondre quatre o cinc per planta. Prefereixen libar les flors més acolorides. És parasitada per taquínids com Drino vicina, Drino imberbis, Nemorilla maculosa, Spoggosia aegyptiaca.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «BioLib - Hyles livornica» (en anglès). [Consulta: 10 juny 2024].
  • P.C. Rougeot & P. Viette. Guía de Campo de las Mariposas Nocturnas de Europa y Norte de África. ISBN 84-282-0567-1.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hyles livornica