Iaai (llengua)
| hwen Iaai | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 4.078 (2009)[1] |
| Parlat a | Illes de la Lleialtat |
| Autòcton de | Nova Caledònia |
| Estat | Ouvéa |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües austrotai llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües malaiopolinèsies nuclears llengües malaiopolinèsies centrals-orientals llengües malaio-polinèsies orientals llengües oceàniques llengües oceàniques centroorientals llengües oceàniques meridionals llengües canac | |
| Característiques | |
| Institució de normalització | Acadèmia de les Llengües Canac |
| Codis | |
| ISO 639-2 | iai |
| ISO 639-3 | iai |
| Glottolog | iaai1238 |
| Linguasphere | 37-DAA-aa |
| Ethnologue | iai |
| IETF | iai |
Iaai ([jaːi]) és una llengua austronèsia parlada majoritàriament a l'illa d'Ouvéa, a les illes Loyauté, Nova Caledònia. Té al voltant de 4.078 parlants nadius,[2] però no gaudeix de l'estatut de llengua regional de França, tot i ser la sisena llengua kanak en nombre de parlants.[3] Tot i així s'ensenya en algunes escoles. Comparteix el seu espai amb el fagauvea, una llengua polinèsica.
La principal font d'informació sobre la llengua iaai són les diverses publicacions de les lingüistes Françoise Ozanne-Rivierre i Claire Moyse-Faurie de LACITO-CNRS.
Fonologia[modifica]
L'iaai és notable per la seva gran inventari de fonemes inusuals,[4] en particular les seves consonants, amb una rica varietat de nasals sordes i aproximants. Potser és l'única llengua al món que posseeix una nasal retroflexa sorda.
Vocals[modifica]
L'iaai té deu qualitats vocals, totes les quals poden ser llargues i curtes. Hi ha poca diferència de qualitat en funció de la longitud.[5]
| Frontal no arrodonida |
Frontal arrodonida |
Central | Posterior no arrodonida |
Posterior arrodonida | |
|---|---|---|---|---|---|
| Tancada | i iː | y yː | u uː | ||
| Semitancada | e eː | ø øː | ɤ ɤː | o oː | |
| Semioberta | [œ œː] | ɔ ɔː | |||
| Oberta | æ æː | a aː |
Consonants[modifica]
L'iaai té una distinció de sonoritat inusual en la seva sonorants, així com diverses coronals. A diferència de la majoria de les llengües canac, les oclusives sonores no són prenasalizades.[5]
| (Palatalitzada) labial |
Labiovelaritzada labial |
Denti- alveolar |
Alveolar | Retroflex | Pre-palatal | Velar | Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | Sorda | p | t̪ | ʈ | c | k | |||
| Sonora | (b) | bʷ | d̪ | ɖ | ɟ | ɡ | |||
| Nasal | Sorda | m̥ | m̥ʷ | n̪̥ | ɳ̊ | ɲ̊ | ŋ̊ | ||
| Sorda | m | mʷ | n̪ | ɳ | ɲ | ŋ | |||
| Fricativa | Sorda | f | θ | s | ʃ | x | |||
| Sorda | ð | ||||||||
| Aproximant | Sorda | ɥ̊ | w̥ | l̥ | h | ||||
| Sorda | ɥ | w | l | (vowel) | |||||
| Bategant | ɽ | ||||||||
Referències[modifica]
- ↑ Fitxa del Iaai a Ethnologue
- ↑ Dotte 2012.
- ↑ Només cinc de les 29 llengües canac (en l'informe Cerquilini de 1999 o 40 segons l'Acadèmia de les Llengües Canac) tenen aquest estatut: Iaai (illa de Lifou), Nengone (illa de Maré), A'jië (al voltant de Houaïlou), Paicî (al voltant de Poindimié) i Xârâcùù (vora Canala i Thio).
- ↑ Les principals fonts sobre la fonologia del iaai sóne Ozanne-Rivierre (1976); Maddieson i Anderson (1994).
- ↑ 5,0 5,1 Vegeu Maddieson & Anderson (1994).
Bibliografia[modifica]
- Dotte, Anne-Laure. «Integration of loan verbs in Iaai (Loyalty Islands, New Caledonia)». A: , 2012 [Consulta: 26 juny 2012]..
- Maddieson, Ian, & Victoria Anderson (1994). "Phonetic Structures of Iaai". In UCLA Working Papers in Phonetics 87: Fieldwork Studies of Targeted Languages II.
- (francès) Miroux, Daniel. Parlons Iaai, Ouvéa, Nouvelle-Calédonie. París: L'Harmattan, 2011..
- (francès) Ozanne-Rivierre, Françoise. Le Iaai : langue mélanésienne d'Ouvéa (Nouvelle-Calédonie). Phonologie, morphologie, esquisse syntaxique. París: Société d'études linguistiques et anthropologiques de France, 1976..
- (francès) Ozanne-Rivierre, Françoise. Dictionnaire iaai. París: Société d'études linguistiques et anthropologiques de France, 1984..
- (francès) Ozanne-Rivierre, Françoise. «L'aire coutumière iaai». A: Les Langues de France. París: PUF, 2003..
- Ozanne-Rivierre, Françoise. «Spatial deixis in Iaai (Loyalty Islands)». A: Spatial deixis in Oceanic languages. Canberra: Pacific Linguistics, 2004..
Enllaços externs[modifica]
- (francès) Cinc històries en Iaai Arxivat 2014-07-04 a Wayback Machine., recollides per F. Ozanne-Rivierre, i presentades en format bilingüe (web del LACITO).
- Presentació del Iaai, amb extensa bibliografia.
| Llengua oficial | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües indígenes |
| ||||||||||
