Interval QT
En Medicina, especialment en cardiologia, l'interval QT és la mesura del temps entre el començament de l'ona Q i el final de l'ona T a l'electrocardiograma. Si es troba anormalment perllongat pot generar arrítmies ventriculars.
El valor normal de l'interval QT és entre 0,35 i 0,44 (0,45 en dones) segons. Si el valor de l'interval QT es troba per sota de 0,32 segons, és un QT curt anormal.
Mesura[modifica]
L'interval QT pot ser mesurat per diferents mètodes, com el mètode del llindar en què el final de l'ona T està determinat pel punt en què s'uneix a la línia base isoelèctrica, el mètode de la tangent en què el final de l'ona T és determinat per la intersecció d'una línia extrapolada a la línia isoelèctrica i la línia tangent que toca la part final de l'ona T al punt més inferior.[1]
Correcció segons la freqüència cardíaca[modifica]
L'interval QT és dependent de la freqüència cardíaca (a més freqüència menor és l'interval) i ha de ser ajustat a aquesta freqüència per a la seva interpretació. En les dues fórmules que segueixen RR = 60/freqüència cardíaca.
Fórmula de Bazett[modifica]
Estàndard correcció utilitza la fórmula de Bazett,[2] el càlcul de l'interval Qt corregit QTC. La fórmula és :
On QTc és l'interval QT corregit per a la freqüència. No obstant això, aquesta fórmula no sol ser gaire exacta, sobre valorant freqüències altes i infravalorant freqüències baixes.
Fórmula de Fridericia[modifica]
En el mateix any, Fridericia[3] va publicar un ajust alternatiu:
Fórmula de Sagie[modifica]
La correcció de Framingham, també anomenada fórmula de Sagie basada en el Framingham Heart Study, que utilitzava dades de cohorts a llarg termini de més de 5.000 subjectes, es considera un millor[4] mètode.[5]
De nou, aquí QT i QTlc estan en mil·lisegons i RR es mesura en segons.
Anormalitats[modifica]
Tant la prolongació de l'interval com l'escurçament poden ser origen d'arrítmies ventriculars, així com d'alteracions electrolítiques com ara la hipocalcèmia (QTc = 0.58s) o la hipercalcèmia (QTc = 0.36s).
Tipus d'intervals ECG[modifica]
ECG: intervals, segments i ones (feu clic a la imatge)
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Referències[modifica]
- ↑ Panicker GK, Karnad DR, Joshi R, Kothari S, Narula D, Lokhandwala Y «Comparison of QT measurement by tangent method and threshold method.». Indian Heart J, 58, 2006, pàg. 487-88.
- ↑ Bazett HC. «An analysis of the time-relations of electrocardiograms.». Heart, 7, 1920, pàg. 353-370.
- ↑ Fridericia LS «The duration of systole in the electrocardiogram of normal subjects and of patients with heart disease.». Acta Medica Scandinavica, 53, 1920, pàg. 469-486.
- ↑ «Which QT Correction Formulae to Use for QT Monitoring?». Journal of the American Heart Association, 5, 6, 17-06-2016. DOI: 10.1161/JAHA.116.003264.
- ↑ «An improved method for adjusting the QT interval for heart rate (the Framingham Heart Study)». The American Journal of Cardiology, 70, 7, setembre 1992, pàg. 797–801. DOI: 10.1016/0002-9149(92)90562-D. PMID: 1519533.[need full text]
Vegeu també[modifica]
- Fibres de Purkinje
- Potencial d'acció cardíaca
- Monitor ECG
- Triangle d'Einthoven
- Galvanòmetre d'Einthoven
- Marcapassos cardíac
- Diagrama de Wiggers
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Interval QT |