Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya és un programa de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, de la Generalitat de Catalunya, que neix l'any 1994. El seu objectiu és, a través de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català, el de promocionar la recerca, recuperació i difusió del patrimoni etnològic català.[1] Aquesta tasca l'ha fet en estreta col·laboració amb l'Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.

Recerca i difusió[modifica]

Al ser central la noció d'etnologia, la perspectiva que ha seguit l'IPEC sobre aquest tipus de patrimoni català ha estat sempre estretament lligada a l'Antropologia social i cultural. Per aquest motiu, dins del panorama de l'etnologia i antropologia a Catalunya, l'IPEC hi té una importància cabdal.

Per una banda, l'Inventari, juntament amb la Direcció General, ha comptat amb finançament per impulsar recerques de temàtiques variades: des de estudis sobre la transhumància,[2] la prostitució al raval,[3] els cicles festius musulmans a Catalunya,[4] o pescadors fluvials de l'Ebre,[5] fins a la conflictivitat a l'espai urbà,[6] construccions de Pedra Seca,[7] o la sociabilitat dels infants.[8][9] Per altra banda, l'IPEC compta amb la Revista d'Etnologia de Catalunya. Es tracta d'una revista que, des del 1992, ha conjugat una qualitat acadèmica amb la difusió de les recerques i esdeveniments de l'etnologia nacional.[10]

Les publicacions de l'IPEC,[11] així com un volum important d'elements inventariats,[12] són consultables a través dels recursos de la Generalitat, amb l'objectiu de facilitar-ne la difusió.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Inventari del Patrimoni Etnològic». [Consulta: 29 abril 2024].
  2. ↑ Nadal Subirà, Elisabet. Transhumàncies del segle XXI: ramaderia ovina i transhumància a l'Alta Ribagorça, 2010. 
  3. ↑ Sirvent Ivorra, Eva. Dones del carrer: canvi urbanístic i treball sexual a Barcelona (2005-2009), 2012. 
  4. ↑ Moreras, Jordi. Diàspores i rituals: el cicle festiu dels musulmans de Catalunya, 2017. 
  5. ↑ Boquera Margalef, Montserrat. De la saboga al silur: pescadors fluvials de l'Ebre a Tiveny, 2001. 
  6. ↑ Delgado, Manuel Carrer, festa i revolta: els usos simbòlics de l'espai públic a Barcelona (1951-2000), 2003.
  7. ↑ Roger, Costa «L’inventari de construccions de pedra seca en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya». PWP, 2013.
  8. ↑ Contijoch, Marta. La ciutat de les fogueres. Els focs de Sant Joan i la cultura popular infantil de carrer a Barcelona. Barcelona: Pol·len, 2017. ISBN 978-84-16828-13-5. 
  9. ↑ Torra‐Merin, Martí «The hidden power of children in Christmas traditions: Unveiling the role of secrecy and agency» (en anglès). Anthropology Today, 39, 6, 2023-12, pàg. 3–5. DOI: 10.1111/1467-8322.12845. ISSN: 0268-540X.
  10. ↑ Calvo, Lluís «De l’ahir, De l’avui i Del Demà D’un projecte antropològic i cultural: la revista D’etnologia De catalunya». Revista d'Etnologia de Catalunya, 2012.
  11. ↑ «Col·leccions». [Consulta: 29 abril 2024].
  12. ↑ «L'Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya, consultable en línia» (en anglès). [Consulta: 29 abril 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Inventari_del_Patrimoni_Etnològic_de_Catalunya&oldid=33472273»