Jacobo Oreyro y Villavicencio
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1822 San Fernando (Província de Cadis) |
| Mort | 1881 (58/59 anys) Cadis (Espanya) |
 Ministre de Marina | |
| 24 de febrer de 1873 – 11 de juny de 1873 | |
| 18 de juliol de 1873 – 3 de gener de 1874 | |
| Activitat | |
| Ocupació | Militar. |
Jacobo Oreyro y Villavicencio (San Fernando, 1822 - Cadis, 1881) va ser un marí espanyol.
Biografia[modifica]
El 1834 va ingressar a l'Armada Espanyola i fou destinat a Cuba, on el 1842 fou ascendit a alferes de navili, el 1846 a tinent de navili i el 1857 a capità de fragata. El 1860 participà en la Guerra d'Àfrica i el 1864 fou ascendit a capità de navili.
Ascendit a contraalmirall el 1871, després de proclamar-se la Primera República espanyola fou nomenat cap de personal del Ministeri de la Marina i el 1873 fou nomenat ministre de Marina dues vegades en un mateix any, intentant posar ordre en el caòtic estat de l'Armada espanyola en aquell temps en el qual va haver de fer front a la Revolució Cantonal, enfortint la resistència de l'Arsenal de la Carraca.[1]
Processat en produir-se la restauració borbònica, la seva causa va ser sobreseguda. Maçó, va ser Sobirà Gran Comanador entre 1878 i 1880.
Referències[modifica]
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: José María Beránger y Ruiz de Apodaca Federico Anrich y Sanmartín |
Ministre de Marina 1873-1874 |
Succeït per: Federico Anrich y Sanmartín Juan Bautista Topete |
.jpg)
