Jacques Doillon
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 març 1944 (80 anys) París |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, autor, actor de cinema, productor de cinema, muntador, guionista, director de televisió, actor, realitzador |
| Activitat | 1969 – |
| Família | |
| Cònjuge | Noëlle Boisson Brune Compagnon-Debouverie |
| Parella | Jane Birkin Brune Compagnon-Debouverie |
| Fills | Lola Doillon (  Noëlle Boisson)Lili Doillon ( Brune Compagnon-Debouverie)Lou Doillon ( Jane Birkin)Lina Doillon ( Amélie van Elmbt) |
Premis
| |
       | |
Jacques Doillon (París, 15 de març de 1944) és un director de cinema francès. Té el costum de donar papers principals a joves actrius sense experiència a les seves pel·lícules sobre la vida familiar i les dones. Algunes actrius que cal destacar són Fanny Bastien, Sandrine Bonnaire, Judith Godrèche, Marianne Denicourt, Charlotte Gainsbourg[1] i Juliette Binoche.
Carrera[modifica]
Doillon va néixer a París en una família modesta: el seu pare és comptable, la seva mare escaparatista. Estudiant al lycée Voltaire de París, on va assistir al cineclub dirigit pel professor de literatura Henri Agel.[2] Té dues filles: Lola Doillon (nascuda el 1975), la mare de la qual és l'editora de cinema Noëlle Boisson, i Lou Doillon (nascuda el 1982), de la seva relació amb l'actriu anglesa Jane Birkin a la dècada de 1980.[3] Té tres fills més anomenats Lili, Lina i Lazare.
Doillon va començar com a editor, sobretot en documentals com Paris-secret de Édouard Logereau el 1965 i París top secret de Pierre Roustang el 1969. El 1973, va dirigir el seu primer llargmetratge L'An 01 a partit del còmic de Gébé (la part africana està dirigida per Jean Rouch i la part a Nova York per Alain Resnais).
La seva pel·lícula de 1989 La Fille de 15 ans va ser presentada al 16è Festival Internacional de Cinema de Moscou.[4]
La seva pel·lícula de 1990 La vengeance d'une femme va ser presentada al 40è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[5] L'any següent, la seva pel·lícula Le Petit Criminel va guanyar una Menció Honorífica al 41è Festival Internacional de Cinema de Berlín[6] El 1993, la seva pel·lícula Le Jeune Werther va guanyar el premi Blue Angel al 43è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[7] El 1998 la seva pel·lícula Trop (peu) d'amour es va presentar al 48è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[8]
El 2013, el Festival de Cinema de Belfort Entrevues de Belfort li va consagrar una retrospectiva.[9]
El 2019 fou convidat del Festival Films Courts Dinan on hi va retrobar al director Jean Becker.
Filmografia[modifica]
Cinema[modifica]
Llargmetratges[modifica]
- 1973: L'An 01
- 1974: Les Doigts dans la tête
- 1975: Un sac de billes
- 1979: La Femme qui pleure
- 1979: La Drôlesse
- 1981: La Fille prodigue
- 1984: La Pirate
- 1985: La Vie de famille
- 1985: La Tentation d'Isabelle
- 1986: La Puritaine
- 1987: L'Amoureuse
- 1987: Comédie !
- 1989: La Fille de 15 ans
- 1990: La Vengeance d'une femme
- 1990: Le Petit Criminel
- 1992: Enamorada
- 1993: Le Jeune Werther
- 1994: Du fond du cœur
- 1996: Ponette
- 1998: Trop (peu) d'amour
- 1999: Petits Frères
- 2001: Carrément à l'ouest
- 2003: Raja
- 2008: Le Premier venu
- 2010: Le Mariage à trois
- 2012: Un enfant de toi
- 2013: Mes séances de lutte
- 2017: Rodin
- 2021: CE2
Curtmetratges[modifica]
- 1969: Trial (documental)
- 1970: La Voiture électronique (documental)
- 1970: Vitesse oblige (documental)
- 1971: Tous risques (documental)
- 1971: On ne se dit pas tout entre époux segons un guió de Gébé
- 1971: Bol d'or (documental)
- 1973: Laissés pour compte (documental)
- 1973: Les Demi-jours (documental)
- 1973: Autour des filets (documental)
- 1991: Contre l'oubli - segment Pour Anstraum Aman Villagran Morales, Guatémala
Televisió[modifica]
- 1982: L'Arbre
- 1983: Monsieur Abel
- 1985: Mangui, onze ans peut-être (documental)
- 1990: Pour un oui ou pour un non
- 1993: Un homme à la mer
- 1994: Germaine et Benjamin (versió llarga en dotze episodis de Du fond du cœur)
- 1995: Un siècle d'écrivains : Nathalie Sarraute (documental)
Referències[modifica]
- ↑ «Wettbewerb/In Competition». Moving Pictures, Berlinale Extra [Berlín], 11–22 febrer 1998, pàg. 37.
- ↑ Vincent Pinel. Cinéma français. Cahiers du cinéma, 2006, p. 260.
- ↑ Jane Birkin official website Arxivat 2009-07-08 at the Portuguese Web Archive. Accessed 25 March 2014
- ↑ «16th Moscow International Film Festival (1989)». MIFF. Arxivat de l'original el 2013-03-16. [Consulta: 24 febrer 2013].
- ↑ «Berlinale: 1990 Programme». berlinale.de. [Consulta: 20 març 2011].
- ↑ «Berlinale: 1991 Prize Winners». berlinale.de. [Consulta: 26 març 2011].
- ↑ «Berlinale: 1993 Prize Winners». berlinale.de. [Consulta: 1r juny 2011].
- ↑ «Berlinale: 1998 Programme». berlinale.de. [Consulta: 22 gener 2012].
- ↑ «10 raisons de sortir ce week-end». Le Monde.fr, 06-12-2013.
Bibliografia[modifica]
- Alain Philippon. Jacques Doillon (en francès). Dunkerque / Pantin / Crisnée: Ciné 104 / Yellow Now / Studio 43, 1991, p. 160. ISBN 2-87340-078-1.
- René Prédal. Jacques Doillon, trafic et typologie des sentiments (en francès). París / Condé-sur-Noireau: Éditions du Cerf, 2003, p. 432 (7ème Art). ISBN 2-204-07350-4.
- Nicolas Livecchi. L'enfant acteur. De François Truffaut à Steven Spielberg et Jacques Doillon (en francès). Bruxelles: Les Impressions nouvelles, 2012, p. 368. ISBN 978-2-87449-150-4.
- André Encrevé, « Doillon Jacques », in Patrick Cabanel et André Encrevé (dir.), Dictionnaire biographique des protestants français de 1787 à nos jours, tome 2 : D-G, Les Éditions de Paris Max Chaleil, Paris, 2020, p. 212-213 ISBN 978-2-84621-288-5
- Jean-Philippe Cazier, Doillon, l'enfance[Enllaç no actiu], article sur le cinéma de Jacques DoillonPlantilla:Quand
- Antoni Collot. Les Prises Doillon (en francès). París: Marest éditions, 2021, p. 120. ISBN 979-10-96535-39-2.