Jacques Leon Clément-Thomas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJacques Leon Clément-Thomas

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Jacques Léon Clément-Thomas Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 desembre 1809 Modifica el valor a Wikidata
Liborna (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 març 1871 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
rue du Chevalier-de-La-Barre (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Ferida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 4 (1875–) 48° 51′ 39″ N, 2° 23′ 29″ E / 48.86082°N,2.391401°E / 48.86082; 2.391401
Grave of Lecomte & Clément-Thomas (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Diputat a l'Assemblea Nacional Gironda
23 abril 1848 – 26 maig 1849
Prefect of Gironde (en) Tradueix
1848 – 1848 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, militar, oficial, alt càrrec Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflicteJornades de Juny i guerra franco-prussiana Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsClément Thomas (nebot) Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 10350117 Modifica el valor a Wikidata
Assassinat dels generals Clément-Thomas i Lecomte (fotomuntage d'Eugène Appert).

Jacques Léon Clément-Thomas (Liborna, 1809[1] - Montmartre, 18 de març de 1871) fou un polític i militar francès, general de l'exèrcit de França,[2] assassinat per la Guàrdia Nacional de la Comuna de París.

Trajectòria militar i política[modifica]

Clément-Thomas s'incorporà a l'exèrcit com a voluntari als vint anys.[2] Com a militar jove de tendències republicanes fou implicat en diverses trames (inclosa la de Lunéville) durant la Monarquia de Juliol. Detingut el 1835, aconseguir escapar de la presó de Sainte-Pélagie de París.[3]

Exiliat a Anglaterra, tornà l'any 1837 a França després de l'amnistia als delinqüents polítics i col·laborà amb el periòdic Le National, l'òrgan de la majoria "burgesa republicana". Clément-Thomas era partidari de la Segona República Francesa.[3] i fou elegit a l'Assemblea Constituent el 1848 com a membre de la Gironda. Quan esclatà la revolta de juny de 1848 fou posat al comandament de la Guàrdia Nacional del Sena, que reprimí durament als treballadors revoltats dels Tallers Nacionals. A l'Assemblea Legislativa de 1849 no fou escollit diputat.

Clément-Thomas s'oposà al cop d'estat del 2 de desembre de 1851 de Napoleó III i intentà en va alçar la Gironda contra el cop d'estat. Durant el Segon Imperi Francès, s'exilià a Bèlgica i Luxemburg.[4][5]

Clément-Thomas tornà a París després de la proclamació de la Tercera República Francesa[6] el 4 de setembre de 1870. El Govern de Defensa Nacional el tornà a nomenar comandant en cap de la Guàrdia Nacional del Sena durant el setge de París.[6] Participà en el desastrós intent de ruptura de Buzenval el 20 de gener de 1871 i renuncià al seu comandament el 13 de febrer.

Execució[modifica]

Durant l'Alçament del 18 de març de 1871, vestit de civil, recorregué les barricades de Montmartre.[7] En un moment donat fou reconegut i envoltat per la multitud, llençat sobre el cadàver del general Claude Lecomte, qui havia estat linxat pocs minuts abans, i finalment també assassinat. Els seus cossos quedaren exposats al lloc de l'assassinat durant dos dies, concretament a la rue des Rosiers (actualment, rue du Chevalier-de-la-Barre). El doctor Guyon, que després examinà els cossos, trobà quaranta bales al cos de Clément-Thomas i nou bales a la part posterior de Lecomte.[8][9]

La llegenda que un escamot afusellà de forma ordinària als dos generals fou un invent[10] basat en una fotografia escenificada pel fotògraf Eugène Appert, que fou realitzada al juny, tres mesos després.[11] Fins i tot hi hagué una producció de teatre activista (La Commune, drame historique, 1908), que retrata un pseudo-judici als dos generals abans de l'execució.[12]

Referències[modifica]

  1. Jouin, Henri Auguste. La sculpture dans les cimetières de Paris (en francès). Mâcon: Protat frères, 1898, p. 53. 
  2. 2,0 2,1 L'Illustration européenne, any 1, exemplar 21, Brussel·les, 8 abril 1871, pàg. 168 (francès)
  3. 3,0 3,1 Robert, Adolphe; Cougny, Gaston. Edgar Bourloton editor. Dictionnaire des parlementaires français... : depuis le 1er mai 1789 jusqu'au 1er mai 1889.... (en francès). vol. 5. Gallica, p. 413. 
  4. Autoria Diversa, 1875, p. 281, Exilé de la France, il vint dans la Grand-Duché... [Exiliat de França, vingué al Gran Ducat].
  5. «Sektkellerei Schloss Moestroff» (en francès). Industriegeschicht vu Lëtzebuerg. «Clément-Thomas loue/achète? le château de Bollendorf de 1867-1870. Il retourne à Paris en 9/1870 après la proclamation de la République. [Clément-Thomas llogà/comprà? el castell de Bollendorf des de 1867 a 1870. Retornà a París el setembre de 1870 després de la proclamació de la República]»
  6. 6,0 6,1 Autoria Diversa, 1875, p. 282.
  7. Trochu, Louis-Jules. Œuvre posthume (en francès). vol. 1. Tours: A. Mame et fils, 1986, p. 53 [Consulta: 19 març 2020]. 
  8. Milza, 2009, p. 19.
  9. Gluckstein, Donny. Paris Commune: A Revolution in Democracy (en anglès). Haymarket Books, 15 gener 2014, p. 231. 
  10. «Archive: Photographs of the Paris Commune» (en anglès). Musee-Orsay.fr, 05-12-2008. «the first political photomontages appeared, with evocative titles - Crimes of the Commune (Eugène Appert), Martyrs of La Roquette (Hippolyte Vauvray) - faked pictures, with an anti-communard purpose, reconstructions after the event of episodes from the Commune with the help of actors in costume, highlighting mostly the executions of hostages by insurgents in May 1871.»
  11. Tillier, Bertrand. La Commune de Paris, révolution sans images?: politique et représentations dans la France républicaine (1871-1914) (en francès). Ceyzérieu: Editions Champ Vallon, 2004, p. 68. ISBN 9782876733909. «c'est au début du mois du juin 1871 que Eugène Appert entreprit sa serie de photomontages des Crimes de la Commune» 
  12. «La Commune, drame historique (1908)» (en francès). ThéâtresPolitiques.fr. [Consulta: 19 març 2020].

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jacques Leon Clément-Thomas