James Steuart
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 octubre 1712 Edimburg (Escòcia) |
| Mort | 26 novembre 1780 (68 anys) Lancashire (Anglaterra) |
| Causa de mort | Causes naturals |
| Dades personals | |
| Ideologia política | Jacobitisme |
| Formació | Universitat d'Edimburg |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Tübingen |
| Ocupació | economista, jurista |
| Membre de | |
| Altres | |
| Títol | Baronet |
| Cònjuge | Frances Wemyss (en)  (1743–) |
| Fills | Sir James Steuart Denham, 8th Baronet (en) |
| Pares | Sir James Stewart, 1st Baronet (en) i Ann Dalrymple (en) |
 | |
Sir James Steuart (Edimburg, 21 d'octubre de 1712 - Lancashire, 26 de novembre de 1780), 3r baronet de Goodtrees i 7è baronet de Coltness, també conegut com a Sir James Steuart Denham i com Sir James Denham Steuart, fou un destacat jacobita escocès i autor, probablement, del primer tractat sistemàtic escrit en anglès sobre economia i del primer llibre en anglès amb el concepte de 'economia política' al títol. Va assumir el cognom de Denham tard a la seva vida, en heretar-lo del seu cosí baronet de Coltness el 1773,
Primers anys[modifica]
Va ser un dels dotze fills de Sir James Steuart, procurador general d'Escòcia sota la reina Ana i Jordi I, i va néixer a Edimburg. La seva mare va ser Anne Dalrymple, filla de Lord North Berwick, solicitor general d'Escòcia. Després de graduar-se a la Universitat d'Edimburg va ser admès al barreau escocès (col·legi d'advocats)als vint-i-quatre anys.
Després va passar uns anys al continent, mentre es trobava a Roma es va relacionar amb el pretendent jacobita Carles Eduard Stuart. Va ser a Edimburg el 1745, i va participar en la batalla de Culloden, després de la qual va ser obligat a exiliar-se a l'estranger. Es va establir primer a Sedan i després a Angouleme, on va confraternitzar amb els parlamentaris exiliats durant quinze mesos, i allà també va començar a estudiar economia política. El 1754 vivia a la ciutat de París, però la proximitat d'un conflicte franco-britànic el va obligar a abandonar la ciutat, l'octubre de 1755. Després va anar a Flandes, i després a Frankfurt on va romandre fins a finals d'hivern de 1757. És aquí on publicà la seva primera obra Apologie du sentiment de Monsieur le Chevalier Newton sur l'ancienne chronologie des Grecs.
Després va anar a Tubingen, una ciutat universitària on, segons Paul Chamley, passà anys feliços i fructífers. Publicà els dos primers llibres de l'Inquiry i escrigué al duc Carles de Württemberg, el renovador de la universitat de Tubingen, A dissertation upon the Doctrine of Money applied to the German Coins una dissertació sobre la doctrina del diner aplicada a les monedes alemanyes. El 1758, patint gota, va anar a Itàlia durant un cert temps a la recerca d'un clima millor abans d'incorporar-se a Tubingen. El 1761, va aconseguir que el seu fill pogués unir-se a un regiment de dragons de l'exèrcit anglès. Al mateix temps, la família va marxar de Tubingen cap a Flandes i Spa, on es van allotjar oficials de totes les nacions bel·ligerants. Era favorable als anglesos i fou detingut pels francesos que el van empresonar a Givet fins a finals del 1762. No va ser fins al 1771 que va ser perdonat per tota la complicitat que pogués haver tingut en la rebel·lió. Va morir al seu seient familiar, a Coltness, Lanarkshire.
Es va casar amb Lady Frances Wemyss (1722-1789), la germana menor de David Wemyss, Lord Elcho, que va tenir un paper destacat en l'Aixecament de 1745.[1] El seu fill, Sir James Steuart Denham (1744-1839), va editar les obres del seu pare, era diputat al Parlament i coronell dels Scotts Greys. Va acabar la seva carrera com a general i va viure fins a noranta-cinc anys; a la seva mort. La seva filla Agnès es va casar amb Henry Erskine, desè comte de Buchan.
L'economia política[modifica]
Els seus viatges a través d'Europa, així com l'amistat amb Hume, es troben al darrere del seu interès per l'economia política.[1] La seva obra principal és Inquiry into the Principles of Political Economy, publicada el 1767. Els historiadors de l'economia, que, desitjosos d'arribar al gran mestre, tendeixen a gastar una mica massa ràpidament sobre els predecessors més immediats d'Adam Smith el van veure com un mercantilista. Tanmateix, a Steuart no li importa només la riquesa d'una nació, que és el fonament del seu poder, i té un cert interès pel consum i el benestar de cadascú.[2] Així que escriu en els seus Principis:
| « | L'objectiu principal d'aquesta ciència [economia política] és proporcionar un determinat ingrés de subsistència a cada habitant, per tal de cobrir totes les circumstàncies que la puguin fer precària; proporcionar totes les coses necessàries per satisfer les necessitats de la societat i emprar els habitants (...) per tal de crear relacions i dependències recíproques entre ells ... | » |
Vinculat a les subvencions a l'exportació i als impostos a la importació, és cert que Steuart resta en una lògica propera al que s'ha anomenat mercantilisme. A vegades se l'anomena com a "mercantilisme moderat" o "il·lustrat". Adam Smith el va conèixer i va dir d'ell que la seva conversa era millor que els seus llibres, per això potser no el cita ni una vegada a "La riquesa de les nacions". Marx, per la seva banda, no el cita menys de tretze vegades al seu Capital.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Lady Frances Wemyss (1722–1789), Lady Steuart Denham» (en anglès). Art UK. [Consulta: 31 agost 2017].
- ↑ M. Beer "Early British Economics: from the XIIth to the middle of the XVIIIth century". Frank Cass, London 1967
- ↑ Chamley, Paul. Dalloz. Economie politique et philosophie chez Steuart et Hegel, 1963, p. 232.