Jamila Gavin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJamila Gavin
Biografia
Naixement9 agost 1941 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Mussoorie Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióNotting Hill and Ealing High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura infantil i juvenil Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, escriptora de literatura infantil Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Lloc webjamilagavin.com Modifica el valor a Wikidata
IBDB: 456279 Modifica el valor a Wikidata

Jamila Gavin (Mussoorie, 9 d'agost de 1941) és una escriptora angloíndia especialitzada en literatura infantil.[1][2][3]

Nascuda en les «United Provinces» de l'Índia, després estat d'Uttarakhand en els Himalaies occidentals, Gavin era filla de dos mestres, mare anglesa i pare hindú que es van conèixer com a docents a Iran; circumstància que ha portat a l'escriptora a explicar sovint que gràcies a aquesta condició de mestissa «vaig heretar dues riques cultures que han marxat espatlla amb espatlla al llarg de tota la meva vida, i que sempre m'han fet sentir que pertanyia a tots dos països». Va visitar Anglaterra per primera vegada als sis anys i es va assentar allí quan tenia onze (Gavin va fixar la seva residència a Stroud, Gloucestershire al final de la dècada de 1980). Abans de dedicar-se a la literatura infantil, va treballar en el departament musical de la BBC.[2] Va publicar el seu primer llibre, The Magic Orange Tree and Other Stories, el 1979, gairebé com una reflexió després del naixement del seu primer fill, i com a testimoniatge de la seva experiència vital com com una nena multiracial; en aquest mateix sentit s'orienta la seva trilogia Surya.[2]

Gavin és una de les patrocinadores del «Shakespeare Schools Festival», una organització benèfica que possibilita a les escoles infantils de tot el Regne Unit, que representin a Shakespeare en teatres professionals. El 2016, tanmateix, va ser una de les fundadores del «Stroud Book Festival». El seu fill, Rohan Gavin, és també novel·lista.

Obra[modifica]

La trilogia Surya (1992 a 1997) és la saga familiar de dues generacions d'hindús de la casta sikh en el conflictiu i dramàtic procés de transició de l'imperi britànic i la posterior divisió de l'Índia. Els tres volums, The Wheel of Surya (1992), The Eye of the horse (1994) i The Track of the Wind (1997), van ser candidats al Guardian Children's Fiction Prize i The Wheel of Surya va aconseguir un segon premi. Ja el 2000, el relat Coram Boy va guanyar el «Whitbread Prize» com a llibre de l'any per a nens, i va ser adaptat al teatre per Helen Edmundson i produït pel National Theatre el 2005-2006, muntatge que rebria alhora el premi Laurence Olivier, i que després es va representar a Broadway el 2007.[a][4]

Selecció[modifica]

De la seva abundant obra, poden seleccionar-se a títol orientatiu: The Magic Orange Tree and other stories (1979); les col·leccions de relats curts basats en llegendes hindús Three Indian Goddesses (2001) i Three Indian Princesses (1987); la Surya trilogy ((1992-1997)); Coram Boy (2000); Out of Índia: An Anglo Indian Childhood (1997); I Want to be An Angel (1990); Forbidden Memories; Storyworlds (Heinemann, 1996), il·lustrat per Rhian Nest Jame; Stories From the Hindu World (1986); o la biografia Alexander the Great: Man, Myth, or Monster? (Walker, 2012).[2]

Reconeixements[modifica]

  • Membre de la Royal Society of Literature el 2015.
  • Finalista per al «Richard Imison Memorial Award» el 2001.
  • Guanyadora del «Whitbread Children's Book Award» («Costa Book Awards»), el 2000.[2]

Notes[modifica]

  1. Coram Boy, relat desenvolupat el segle XVIII té com a escenari l'hospici infantil Hospital Foundling (Hospital de Nens Expòsits) fundat a Londres pel filantrop Thomas Coram.

Referències[modifica]

  1. «Jamila Gavin». librosinfantiles.net. [Consulta: 9 gener 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Jamila Gavin». british council. [Consulta: 9 gener 2018].
  3. «Ficha en el isfdb.org». isfdb.org. [Consulta: 9 gener 2018].
  4. «Stories of multiple attachments». theguardian. [Consulta: 9 gener 2018].

Enllaços externs[modifica]