Vés al contingut

Jane Bolin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJane Bolin

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 abril 1908 Modifica el valor a Wikidata
Poughkeepsie (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 gener 2007 Modifica el valor a Wikidata (98 anys)
Queens (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPoughkeepsie Rural Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicAfroamericans Modifica el valor a Wikidata
FormacióWellesley College
Yale Law School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocada, jutgessa Modifica el valor a Wikidata
Activitat1939 Modifica el valor a Wikidata –
PartitPartit Republicà dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 17378984 Modifica el valor a Wikidata

Jane Matilda Bolin (11 d'abril del 1908 – 8 de gener del 2007) fou la primera dona afrodescendent que es llicencià en Dret per la Universitat Yale, la primera que entrà al Col·legi d'Advocats de Nova York i la primera que treballà per a l'ajuntament al Nova York City Law Department. També fou la primera dona afrodescendent jutgessa, i treballà en un tribunal de família de Nova York a partir del 1939.[1]

Biografia[modifica]

Jane Matilda Bolin nasqué l'11 d'abril del 1908 a Poughkeepsie, Nova York. Eren quatre germans. Son pare, Gaius C. Bolin, era advocat i el primer home afrodescendent a graduar-se en el Williams College, i sa mare, Matilda Ingram Emery, era una immigrant de les Illes Britàniques que va morir quan Bolin tenia 8 anys.[2][3] El seu pare exercí l'advocacia a Dutchess County durant 50 anys i fou el primer president afrodescendent del Col·legi d'Advocats de Dutchess County.[2]

Com a filla d'una parella interètnica, Bolin va patir discriminació a Poughkeepsie; hi havia negocis que es negaven a donar-li servei. Bolin cresqué influenciada per articles i imatges d'ajusticiaments extrajudicials de persones negres del sud en The Crisi, la revista oficial de la National Association for the Advancement of Colored People. Bolin era membre de la Smith Metropolitan Ame Zion Church.[4][5]

Després d'anar a l'institut a Poughkeepsie, no la van deixar matricular-se en el Vassar College per ser negra. Amb 16 anys es matriculà en el Wellesley College de Massachusetts, una dels dos únics estudiants negres de primer any. Davant el rebuig dels estudiants blancs, ella i l'altre estudiant negre se n'anaren a viure junts fora del campus.[6] Es va graduar al 1928 entre els 20 millors de la seua classe i es va matricular en la Yale Law School, en què era l'única estudiant negra i una de les tres úniques dones.[7] Fou la primera dona negra que es llicencià en dret per la Universitat Yale al 1931 i va aprovar l'examen del Col·legi d'Advocats de l'estat de Nova York el 1932.

Carrera professional[modifica]

Va exercir amb el seu pare a Poughkeepsie durant un temps abans d'acceptar un lloc de treball a l'ajuntament de Nova York. Es casà amb l'advocat Ralph E. Mizelle al 1933, amb qui també exercí l'advocacia a Nova York.[8] Mizelle fou membre del Gabinet Negre de Franklin Delano Roosevelt, abans de morir al 1943. Bolin tornà a casar-se, amb Walter P. Offutt, ministre de l'Església, que moriria al 1974.[9] Bolin es presentà com a candidata per a la Nova York State Assembly amb el Partit Republicà el 1936, però no la triaren.[1]

El 22 de juliol del 1939, a la Nova York World’s Fair, l'alcalde de Nova York Fiorello La Guàrdia la nomenà jutgessa del tribunal de família.[10] Durant 20 anys, fou l'única jutgessa negra del país. Va exercir com a jutgessa durant 40 anys, fins que es jubilà als 70 anys.[11][12] Va treballar en defensa d'uns serveis d'infància integradors des del punt de vista ètnic, assegurant-se que s'assignaven funcionaris no discriminats per la seua ètnia o religió, i que les agències de cura a la infantesa finançades amb fons públics acceptaven els infants sense tenir-ne en compte l'ètnia.[13]

Bolin fou activista dels drets de la infantesa i de l'educació. Fou assessora legal del National Council of Negro Women. També consellera de la NAACP, de la National Urban League, del City-Wide Citizens' Committee de Harlem, i de Child Welfare League.[14] Tot i que abandonà la NAACP com a resposta al maccarthisme, continuà molt activa en el moviment de drets civils. Bolin també lluità contra la discriminació ètnica de grups religiosos i donà suport a l'obertura d'una escola per a nens i nenes negres a la ciutat de Nova York.[1]

Rebé reconeixements honorífics del Tuskeegee Institute, Williams College, Hampton University, Western College for Women i de la Morgan State University.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Katz, Elizabeth D. «"Racial and Religious Democracy": Identity and Equality in Midcentury Courts» (en anglés). Stanford Law Review. Social Science Research Network, Vol. 72, ID 3441367, 30-06-2020 [Consulta: 11 gener 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 Goodwin, David L. «1st African-American female judge 'showed the strength of the subtle'» (en anglés). Poughkeepsie Journal. [Consulta: 11 gener 2022].
  3. ↑ «"An act to amend the public authorities law and the highway law, in relation to renaming the Queens Midtown tunnel the Jane Matilda Bolin tunnel". Bill No. A2318 of 2017». assembly.state.ny.us. [Consulta: 11 gener 2022].
  4. ↑ Archive, View Author. «JANE MATILDA BOLIN – A WOMAN OF FIRSTS» (en anglés). New York Post, 09-02-2007. [Consulta: 11 gener 2022].
  5. ↑ «About Us» (en anglés). smith metropolitan. Arxivat de l'original el 2019-07-25. [Consulta: 11 gener 2022].
  6. ↑ Joe. «Remembering Jane Bolin, First Black Female Judge in US History» (en anglés). Arthur Ashe Legacy, 23-07-2015. [Consulta: 11 gener 2022].
  7. ↑ «07/22/1939 - Jane Bolin Becomes the First Black (Biracial) Woman to Serve as U.S. Judge». web.archive.org, 08-05-2015. Arxivat de l'original el 8 de maig de 2015. [Consulta: 11 gener 2022].
  8. ↑ Wolf, Julie. «Judge Jane Bolin Battled Institutional Racism in NYC Courts for Decades» (en anglés). The Root. [Consulta: 11 gener 2022].
  9. ↑ Congress (U.S.). Congressional Record, V. 153, Pt. 2, January 18, 2007 to February 1 2007 (en anglés). U.S. Government Printing Office, 2010-10-30. ISBN 978-0-16-086825-2. 
  10. ↑ «The Cover». The Crisis, 46, 9, setembre 1939, pàg. 262.
  11. ↑ Paterson, Blake. «Remembering Jane Bolin, the first African-American female judge in the U.S.» (en anglés). New Haven Register, 27-02-2019. [Consulta: 11 gener 2022].
  12. ↑ «New York's first black women judge retires». American Bar Association Journal, 65, 01-06-1979, pàg. 898–899.
  13. ↑ «Jane Bolin, 98; first black woman judge in America - latimes». web.archive.org, 28-02-2018. Arxivat de l'original el 28 de febrer de 2018. [Consulta: 11 gener 2022].
  14. ↑ Who's who in Colored America (en anglés). Who's Who in Colored America Corporation, 1942, p. 371. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jane_Bolin&oldid=33445973»