Japonesos a Espanya
 Hasekura resant, després que es convertís al Cristianisme a Madrid, el 1615.  | |
| Tipus | ètnia |
|---|---|
| Llengua | castellà i japonès |
| Religió | budisme, catolicisme i xintoisme |
| Geografia | |
| Estat | Espanya |
Els japonesos a Espanya (en japonès 日系スペイン人) fan referència, en gran part, als empresaris expatriats de les corporacions japoneses, així com també als estudiants internacionals.[1] Hi ha, també, gent amb ascendència japonesa a Espanya, fins i tot descendents d'immigrants del segle XVII que van arribar a Espanya, a més d'integrants de la població "Nikkeijin" (persones d'ascendència japonesa de diversos països de Llatinoamèrica i Espanya).[2] D'acord amb l'Institut Nacional d'Estadística, 4.898 ciutadans japonesos resideixen al país; el Ministeri de Relacions Exteriors del Japó va donar una xifra una mica més elevada de 8.080 el 2015.[3][4]
_02.jpg)
Història[modifica]
Els primers japonesos a assentar-se a Espanya van ser els membres d'una ambaixada dirigida per Hasekura Tsunenaga. En lloc de tornar al Japó en 1617, sis samuráis van romandre en Coria del Río, prop de Sevilla. El cognom "Japón" ("japonès" en castellà antic) es conserva entre els aproximadament 700 habitants de Coria del Río, identificant-los com a descendents dels membres de la delegació de Hasekura Tsunenaga.[5]
Els contactes entre Espanya i el Japó no es reprendria fins a 1854 quan va arribar a les Filipines l'Expedició Ansei, promoguda pel daimyō de Fukuoka Kuroda Nagahiro, a la qual el govern de l'arxipèlag va respondre amb una delegació a l'any següent. Es va tractar d'un tímid intent per part de l'administració espanyola de les Filipines per a signar un acord comercial amb el Japó. No obstant això, aquesta idea va ser abandonada poc després.
Així i tot i com ja passés anteriorment amb l'ambaixada de Hasekura, el llegat d'això va ser l'arribada a la província de Jaén, el 1872, de José Luis Ceacero Inguanzo i la seva esposa Miyoko, filla del daimyō de Fukuoka, qui es va convertir en la primera dona japonesa a visitar Espanya. Fruit d'aquest matrimoni van néixer tres fill, qui van generar descendència de la qual avui dia existeixen alguns descendents.
El primer negoci japonès que es va crear a Espanya va ser SANYO España.S.A. en 1969. Des de llavors, Catalunya es va convertir en el lloc primari d'operacions de negocis japonesos a Espanya.[6]
Entre 1970 i 1980, els "Nikkeis" es van establir a Espanya, fugint de les crisis financeres i/o l'opressió política als seus països d'origen. Des de la dècada de 1970, molts japonesos també han arribat a Espanya com a empresaris i estudiants.[7] En 1966, només hi havia al voltant de 280 ciutadans japonesos a Espanya, però aquest número va augmentar a 2.824 en 1993.[8]
Llengua[modifica]
Els "Nikkeis" a Espanya principalment parlen espanyol i només un número reduït pot parlar japonès. En contrast, els expatriats japonesos i els seus fills parlen japonès com a llengua materna.
Estadístiques[modifica]
A partir de 2001 5.167 ciutadans japonesos residissin a Espanya, amb 1.189 d'ells a Barcelona i 87 en altres localitats de Catalunya. La majoria dels japonesos a Catalunya són empleats d'empreses japoneses.[9]
Institucions[modifica]
La Barcelona Suiyokai és una associació d'empreses japoneses a Barcelona.[10] Gestiona un festival de l'any nou japonès.[11] El 2004 57 empreses eren part de l'associació.[10]
Barcelona també té un club de Go, un club de haiku, un club de golf, una associació de professors de japonès, una associació d'ex-alumnes de l'escola complementària japonesa, i una associació hispana-japonesa.[10]
Educació[modifica]
Espanya compta amb dues escoles internacionals japoneses: el Col·legi Japonès de Barcelona i el Col·legi Japonès de Madrid. Ambdues ciutats també tenen programes d'educació de cap de setmana japonesos.<.[12]
Espanya tenia el Col·legi Japonès de Las Palmas (ラス・パルマス日本人学校).[13] Localitzada a Tafira Baja, es va obrir en l'octubre de 1973; era el col·legi japonès més antic d'Espanya i el tercer més antic d'Europa.[14] Es va tancar permanentement el març de 2001.[15]
L'Eixample de Barcelona té una biblioteca per a japonesos que va obrir en 1992. La majoria dels clients, però la gent local està autoritzada a utilitzar la biblioteca. Un edifici d'apartaments té la biblioteca.[10]
Persones destacades[modifica]
- Kiyoshi Uematsu, judoka
- Kenji Uematsu, judoka
- Yuu Shirota, actor i cantant
- David Silva, futbolista professional[16]
- Pedro Shimose, poeta, professor i assagista; treballa i viu a Madrid.[17]
- Rayito, músic i productor
Referències[modifica]
- ↑ Beltrán Antolín & Sáiz López 2002, p. 45
- ↑ Beltrán Antolín 2006, p. 114
- ↑ INE 2009
- ↑ MOFA 2009
- ↑ «Spain's Japon clan has reunion to trace its 17th century roots». Japan Times, 11-12-2003.
- ↑ Fukuda, Makiko. "El Col·legi Japonès de Barcelona: un estudi pilot sobre les ideologies lingüístiques d'una comunitat expatriada a Catalunya" (Archive). Treballs de sociolingüística catalana > 2005: 18 (2004). Vegeu el perfil a Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO). p. 213. "En el cas d'Espanya, des que va ser instal·lada al Principat la primera empresa japonesa, SANYO España.S.A., l'any 1969, la inversió estrangera directa de les empreses japoneses s'ha concentrat a Catalunya."
- ↑ Beltrán Antolín & Sáiz López 2002, p. 46
- ↑ Valls Campà 1998, p. 158
- ↑ Fukuda, Makiko. "El Col·legi Japonès de Barcelona: un estudi pilot sobre les ideologies lingüístiques d'una comunitat expatriada a Catalunya" (Archivo). Treballs de sociolingüística catalana > 2005: 18 (2004). Ver el perfil a Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO). p. 214. "Segons el Ministeri d'Afers Exteriors del Japó (2001)4, els japonesos residents a l'estranger[...]A tot el territori d'Espanya, resideixen 5.167 japonesos. 1.276 d'ells estan instal·lats a Catalunya, bona part dels quals esta concentrat a Barcelona (1.189)⁵. La majoria són els directius de les empreses japoneses instal·lades a Catalunya."
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Fukuda, "Supervivència de la colònia japonesa a Catalunya: l’organització interna i la seva implicació en l'ecosistema lingüístic català." "Els treballadors destinats a Catalunya solen pertànyer a la Barcelona Suiyokai, que és l’associació d’empresaris japonesos a Catalunya. L’any 2004 en formaven part cinquanta-set empreses." y "Un altre punt de trobada de la colònia japonesa a Catalunya és una biblioteca que es troba en un pis de l’Eixample. Va ser creada l’any 1992 per uns voluntaris japonesos que vivien a Barcelona, amb la finalitat de fomentar l’intercanvi cultural entre Espanya i el Japó. La biblioteca està oberta també a la població local, però la majoria dels usuaris són japonesos, sobretot els estudiants, les famílies dels treballadors i els jubilats, tant de les zones pròximes a Barcelona com de la ciutat." i "També cal esmentar l’Associació de Professors de Llengua Japonesa de Barcelona." i "A més de les associacions esmentades, també hi ha l’Associació de Famílies Hispano-Japoneses, l’Associació d’Estudi de Gaudí, el Club d’Haiku, el Club de Golf, la Societat d’Antics Alumnes de l’Escola Complementària, etc."
- ↑ "Japón celebra el fin de año en Barcelona" (). La Vanguardia. 8 de gener de 2015. Consultado el 22 de enero de 2015.
- ↑ "欧州の補習授業校一覧（平成25年4月15日現在）" (). Ministerio de Educación, Cultura, Deportes, Ciencia y Tecnología de Japón. (en japonès)
- ↑ "過去に指定・認定していた在外教育施設" (). Ministerio de Educación, Cultura, Deportes, Ciencia y Tecnología de Japón. Consultado el 15 de enero de 2015.
- ↑ Ávila Tàpies y Josefina Domínguez Mujica, p. 528 (PDF 4/38). "El colegio japonés «rasuparumasu nihonjin gakko-» en Tafira Baja, abierto en el año 1973 (octubre) como el tercer colegio japonés más antiguo de Europa y el primero de España, se cerró definitivamente en el 2000 (marzo)."
- ↑ "関係機関へのリンク" (). The Japan School of Doha. Consultado el 31 de marzo de 2015. "ラス・パルマス日本人学校（2001年3月閉校）"
- ↑ «David Silva, el nieto de 'la tirajanera'/David Silva, the grandson of the woman from Tirajana» (en castellà). La Provincia, 30-06-2008 [Consulta: 19 abril 2010].
- ↑ «Poetas de Bolivia / Pedro Shimose» (en castellà). Bolivia Web [Consulta: 30 juliol 2012].
Bibliografia[modifica]
- Ávila Tàpies, Rosalía (Universidad de Kioto) y Josefina Domínguez Mujica (Universidad de Las Palmas). "Canarias en el imaginario japonés: el análisis de tres narrativas contemporáneas" (Arxivat 2015-11-26 a Wayback Machine., Archivo PDF). Anuario de Estudios Atlánticos ISSN 0570-4065, Las Palmas de Gran Canaria (2011), número. 57, pp. 525-56. Recibido 26 de mayo de 2010. Aceptado 30 de junio de 2010.
- Beltrán Antolín, Joaquín; Sáiz López, Amelia. «Comunidades asiáticas en España», juny 2002. Arxivat de l'original el 29 d'agost de 2008. [Consulta: 16 març 2009]. ()
- Beltrán Antolín, Joaquín. «El nodo español en las diásporas de Asia Oriental». A: Las diásporas de Asia Oriental en Europa Occidental. 13, noviembre de 2006 [Consulta: 16 març 2009].
- Valls Campà, L. «La presencia humana de Japón en España» p. 157–167, 1998. Arxivat de l'original el 18 de juliol de 2011. [Consulta: 16 març 2009]. (Archivo)
- «Población extranjera por sexo, país de nacionalidad y edad (hasta 85 y más).». A: Avance del Padrón a 1 de enero de 2009. Datos provisionales. Spain: Instituto Nacional de Estadística, 2009 [Consulta: 13 juny 2009].
- «スペイン王国基礎データ». A: . Japón: Ministerio de Relaciones Exteriores de Japón, mayo de 2009 [Consulta: 19 octubre 2009].
- (català) Fukuda, Makiko «Supervivència de la colònia japonesa a Catalunya: l’organització interna i la seva implicació en l'ecosistema lingüístic català». Revista de Llengua i Dret, 53, Junio 2010, p. 213–241. Arxivat de l'original el 16 de gener de 2015. Resumen en inglés disponible
