Jaume Clotet i Fabrés
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Jaume Clotet i Fabrés 24 juliol 1822 Manresa (Bages) |
| Mort | 4 febrer 1898 (75 anys) Gràcia (Barcelona, Catalunya) |
| Sepultura | Església de l'Immaculat Cor de Maria (Barcelona) |
| Dades personals | |
| Es coneix per | Un dels fundadors dels Missioners Fills del Cor de Maria |
| Activitat | |
| Orde religiós | Fills del Cor de Maria |
| prevere | |
| Celebració | Església catòlica |
| Beatificació | Proclamat venerable el 13 de maig de 1989 per Joan Pau II |
| Festivitat | 4 de febrer |
Jaume Clotet i Fabrés (Manresa, 24 de juliol de 1822 — Gràcia, Barcelona, 4 de febrer de 1898) fou un prevere català, cofundador de la Congregació de Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria o Claretians i impulsor pioner de la Llengua de signes catalana.[1] Ha estat proclamat venerable per l'Església catòlica.
Biografia[modifica]
Nascut a Manresa, hi estudià al col·legi dels jesuïtes. Estudià Filosofia a la Universitat de Barcelona i Teologia al seminari de la mateixa ciutat. En 1839 anà al seminari de Vic a estudiar Teologia moral. Va haver de marxar a França i rebé el sotsdiaconat a Perpinyà en 1845 i fou ordenat sacerdot a Roma.
De nou a Vic, s'ocupà de la catequesi i fou nomenat vicari de Castellfollit del Boix i rector de Santa Maria de Civit. Hi començà el seu apostolat entre els sordsmuts, per als que publicà una gramàtica i el Catecismo de los mudos (1870). Volent implicar-se més en l'apostolat, parlà amb Antoni Maria Claret. Amb ell i quatre sacerdots més, en 1849 fundà la Congregació de Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria. Fou superior de la Casa Missió de Vic en 1861 i secretari general de la congregació entre 1888 i 1895.
En 1868, però, hagué de marxar a l'exili a França. En 1870, a l'Abadia de Fontfreda, acompanyà el pare Claret, que morí en els seus braços. De nou a Espanya, continuà la seva tasca com a superior dels claretians. Escrigué una biografia d'Antoni Maria Claret (1882) i morí en 1898.
Veneració[modifica]
En 1960, les seves restes foren traslladades des del cementiri del Poblenou cap a l'església de l'Immaculat Cor de Maria de Barcelona. Mort en llaor de santedat, el seu procés de beatificació s'inicià a Barcelona i Vic el 10 d'abril de 1964. El 13 de maig de 1989, Joan Pau II el proclamà venerable.[2]
Bibliografia[modifica]
- Breu biografia a La vanguardia (13-3-1960).
- «Jaume Clotet i Fabrés». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Referències[modifica]
- ↑ «No és mímica, és llengua de signes» (en catalan), 13-09-2022. [Consulta: 18 maig 2023].
- ↑ «Goigs al venerable Jaume Clotet i Fabrés». [Consulta: 2022].