Jaume Pons i Jufré

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJaume Pons i Jufré
Biografia
Naixement24 març 1918 Modifica el valor a Wikidata
Mort10 desembre 1983 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata

Jaume Pons i Jufré (l'Esquirol, 24 de març del 1918 - 10 de desembre[1] del 1983) va ser un músic osonenc, intèrpret de trombó i fiscorn, i compositor, especialment de sardanes.[2]

Biografia[modifica]

Feu la primera formació musical al seminari de Vic[3] i la perfeccionà posteriorment amb el també esquirolenc mossèn Aulet i amb el manlleuenc Antoni Font. S'instal·là a Manlleu als anys 30, on tocà a la cobla Melodians[4] i durant una dècada[5] a la cobla "Els Fonts", del seu professor de música. L'any 1941, juntament amb Francesc Coll, fundà un quintet amb altres músics de l'Esquirol, Els Rítmics, i, posteriorment, participà en la fundació del conjunt que succeí als Rítmics, la cobla-orquestra local La Muntanyenca, que es presentà en públic[6] el 13 d'abril del 1952. En ambdós conjunts en Pons feu de cantant, violinista i trombonista, i a la cobla en fou també fiscornaire. També formà part[5] de l'orquestra Tropical, dels "Angelets de Sant Hipòlit" i, el 1993, del "Grup de Cambra de Manlleu", on tocava el contrabaix.

Fou autor de ballables, caramelles i himnes. Per a cobla i timbales escriví el poema simfònic per a cobla i timbales El fill pròdig (1962), i se li atribueixen 115 sardanes. Té un carrer dedicat a l'Esquirol.

Obres[modifica]

  • El fill pròdig, poema musical per a cobla i timbales

Sardanes[modifica]

selecció[1]

  • Alcalà la Real, bressol de Pep Ventura (1983)
  • Bell Cabrerès (1985), enregistrada pel pubillatge manlleuenc[7]
  • Bonmatí, 1896 (1986)
  • La cobla va tocant (1955), primera sardana
  • Elna (1984)
  • En Josep d'Anglès (1992), obligada de fiscorn
  • En Miquel i l'Eliseo (1985), obligada per a dues trompetes
  • En Pep i l'Aureli (1980), obligada per a dues trompetes
  • En Toni de Gelida (1984), obligada de flabiol
  • Jep, Jan i Milos (1989), dedicada als seus fills
  • Nostres noces d'or (1990)
  • Ocellets del Ter (1982), obligada de tible i flabiol
  • Petits ocellets (1985), enregistrada[8]
  • Recordant el germà Jaume (1993), enregistrada[9]
  • El refilet d'en Pep (1993), obligada de flabiol
  • Sant Hilari, joia de les Guilleries (1981), enregistrada[10]
  • La sardana d'en Guix (1993), obligada de fiscorn
  • La seva vila (1963), dedicada al poeta Joan Puntí i Collell
  • Som d'Osona (1981), enregistrada[11]
  • Un crit de pau (1991), amb lletra del compositor
  • Una de fiscorns (1983), obligada de dos fiscorns
  • La xica dansaire (1970)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Llista de sardanes i notes biogràfiques d'en Pons, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 1r gener 2014].
  2. Casadesús Vallbona, Josep «Música i músics a l'Esquirol». Cingles de Collsacabra, núm. 35, juliol 1996, pàg. 15.
  3. Però sense ordenar-se sacerdot, atès que al 1943 es casà amb Maria Puntí (Casadesús, Música... [I])
  4. «Dades biogràfiques de Jaume Pons, al web "Músics per la cobla"». Arxivat de l'original el 2014-01-03. [Consulta: 1r gener 2014].
  5. 5,0 5,1 Solé, Francesc «La música i l'home». Cingles de Collsacabra, núm. 46, desembre 2001, pàg. 12-13.
  6. Casadesús Vallbona, Josep «Música i músics a l'Esquirol II». Cingles de Collsacabra, núm. 36, desembre 1996, pàg. 8-9.
  7. DC Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona. Manlleu Ciutat pubilla 1999. Barcelona: AudioVisuals de Sarrià, 1999. 
  8. DC Cobla Marinada. Les sardanes de les colles. Barcelona: Àudio-Visuals de Sarrià, 1986. 
  9. DC Cobla Els Montgrins. Centenari la Salle Palamós 1905-2005. Barcelona: Discmedi, 2005. 
  10. DC Cobla Els Montgrins. Sardanes de Sant Hilari. Barcelona: Discmedi, 1998. 
  11. Casset Cobla Bofills de Torelló. 10 sardanes d'aplec. Barcelona: Apolo records, 1981. 

Bibliografia[modifica]