Jean-Henri Levasseur
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 maig 1764  París |
| Mort | 6 maig 1826 (61 anys) París |
| Activitat | |
| Ocupació | violoncel·lista, compositor |
| Moviment | Música clàssica |
| Professors | Jean Louis Duport i François Cupis de Renoussard |
| Alumnes | Auguste Matthieu Panseron |
| Instrument | Violoncel |
 | |
Jean-Henri Levasseur (París i Beaumont-sur-Oise, 29 de maig de 1764 - París, 6 de maig de 1826), dit el Jove, fou un professor, violoncel·lista i compositor parisenc.
Va estudiar cello amb Jean Louis Duport, també va rebre lliçons de Cupis. En 1789 es va unir a l'orquestra de l'Òpera, on després va ocupar el lloc de primer cello fins 1823. Designat com a professor de Conservatori de Música al moment de la seva formació, va ensenyar durant trenta-vuit anys. Entre els seus deixebles tingué: Jacques-Michel Hurel de Lamare, Baudiot i Norblin. Levasseur es va unir també a la música de l'emperador Napoleó, i després a la Capella del Rei.
Junt amb Baillot i Charles-Nicolas Baudiot van publicar el Mèthode complète de violoncelle, el qual s'adoptà en el Conservatori.
És possible que un tal Levasseur, que deixà les òperes següents: Les rivaux généreux, (1770); L'aveugle par crédulité, i Le Sicilien ou l'Amour peintre, que morí el 1785, fos el seu pare. I per aquest motiu a Jean-Henri li diguessin el Jove.
Bibliografia[modifica]
- Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 9, pàg. 293 (ISBN 84-239-4509-X)