Jean-Marie Gaspard Gauvilliers
Jean-Marie Gaspard Gauvilliers (Charolles, 2 de febrer de 1755 - Maltat, 11 d'octubre de 1823)
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 febrer 1755  Charolles (França) |
| Mort | 11 octubre 1823 (68 anys) Maltat (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | Militar francès |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Rang militar | general de divisió |
| Família | |
| Germans | Claude Gauvillier (en)  i Jean-François Claude Gouvillier (en) |
Biografia[modifica]
Jean-Marie Gaspard Gauvilliers era fill d'Antoine Gouvillier, senyor de Trémolles, escrivà en cap de la batllia de Charolles i receptor de les mides i imposicions reials de Charolais, i de Claudine Pépin. Pare dels intendents de Perrin de Cypierre, era germà de l'agrònom Claude de Gauvillier, receptor general dels béns del rei, i de Jean-François Claude Gauvilliers, receptor general de finances.
Va entrar en servei el 3 de febrer de 1774, com a granader del regiment de Poitou, va ser alliberat el 7 de febrer de 1777 i, entrant a la Granja General, va exercir successivament les funcions de controlador d'actes i inspector de la gestió i el registre, a Châteauneuf, Sainte-Hermine, Château-du-Loir i Laval, després com a auditor de la generalitat de Tours a Saumur i controlador d'actes a Angers. Es casà amb la senyoereta Belland, filla de Jean-Julien Belland de La Fosse, director i receptor general dels béns del rei, i germana del diplomàtic Mathieu Belland (casada amb la senyoreta de Lesseps).
L'agost de 1789 va ser elegit capità al comandament de la 1a companyia de la guàrdia nacional d'Angers, va sufocar una revolta dels obrers de les pedreres de pissarra i va esdevenir major l'1 de juliol de 1790, comandant de la guàrdia nacional de Ponts-de-Cé. El 18 de juliol de 1791 va ser inspector de la 2a divisió de registre de Maine-et-Loire, després el 3 de febrer de 1793 va ser nomenat ajudant general, cap de la legió de la guàrdia nacional del districte d'Angers.
Va ser ascendit a general de brigada provisional el 28 de juny de 1793 pels representants del poble i el 30 de juliol de 1793 va ser nomenat general de divisió pel consell executiu amb l'exèrcit de les Côtes de la Rochelle. Va ser destituït del seu càrrec el 30 de setembre de 1793.
El 29 d'agost de 1794 li fou suspesa la suspensió, però no fou reintegrat a l'exèrcit. El desembre de 1794 va reprendre la carrera administrativa, com a col·leccionista de dominis nacionals, després inspector de registre a la 1a divisió del departament del Loiret. El 9 de març de 1796 fou director de la Regie de l'Enseignement et des Domaines al departament de Lys (Bruges), després l'1 d'agost de Nièvre (Nevers).
El 22 de novembre de 1803 va ser nomenat membre de l'Acadèmia de Legislació, després de l'Athénée de la langue française l'any 1807. A la Restauració es va aplegar, un dels primers, als Borbons.
Fonts[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- (an) «Generals Who Served in the French Army during the Period 1789 - 1814: Eberle to Exelmans»
- Jean Marie Gaspard Gauvilliers sur roglo.eu
- Desmé de Chavigny, Histoire de Saumur pendant la révolution, 1891.
- (pol) «Napoléon.org.pl»
- Docteur Robinet, Jean-François Eugène et J. Le Chapelain, Dictionnaire historique et biographique de la révolution et de l'empire, 1789-1815, Librairie Historique de la révolution et de l'empire, 886, p. 27.
- État, finances et économie pendant la Révolution française: colloque tenu à Bercy les 12, 13, 14 octobre 1989, Comité pour l'histoire économique et financière de la France, 1991