Jeltje de Bosch Kemper
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 abril 1836 Amsterdam (Països Baixos) |
| Mort | 16 febrer 1916 (79 anys) Amsterdam (Països Baixos) |
| Activitat | |
| Ocupació | aquarel·lista, suffragette, activista pels drets de les dones, editora |
| Activitat | 1851 – 1916 |
Premis | |
Jeltje de Bosch Kemper (Amsterdam, 1836 – 1916) fou una feminista neerlandesa.[1][2]
Biografia[modifica]
Era membre de la família noble Kemper. S'educà en una escola per a xiquetes. Començà a interessar-se en temes feministes després de llegir L'esclavitud de les dones de John Stuart Mill i Harriet Taylor Mill.
Trajectòria professional[modifica]
El 1871, entrà en Algemeene Nederlandsche Vrouwenvereeniging, fundada per Betsy Perk, una associació pels drets de les dones a rebre educació i treballar per a mantenir-se a si mateixes. Kemper en fou membre de la junta departamental d'Amsterdam. Després d'una lluita de poder, Kemper fundà Algemeene Nederlandsche Vrouwenvereeniging 'Tesselschade', que va presidir entre el 1886 i 1911. L'objectiu n'era millorar la sort de les dones empobrides, ajudant-les a mantenir-se. Kemper també, com a tresorera de 'Tesselschade' (des del 1874), es va assegurar que també s'hi establís un "Fons d'Educació" Louise Frederike Wijnaendts.[3]
Millorar l'educació artesana a les escoles primàries n'esdevingué un dels objectius. De Bosch Kemper va ser membre de la junta de l'Escola Diürna de Dibuix i Artesania per a Xiquetes.
A partir del 1878 fundà Vereeniging voor Ziekenverpleging, els primers cursos per a formar infermeres professionals als Països Baixos. I des del 1890 fou presidenta del Maandblad voor Ziekenverpleging. El 1892 va presidir el Congrés d'Infermeria, que va crear el Nederlandsche Bond voor Ziekenverpleging (1893).[1] L'Amsterdam Housekeeping School també es creà el 1891 per iniciativa seua.[4]
El fil conductor de les activitats feministes de Bosch Kemper fou la cerca d'una vida independent per a les dones amb el seu propi treball, basada en una sòlida educació. El 1894, fou presidenta del Comité per a la Millora de la Condició Social i Legal de les Dones als Països Baixos, Maatschappelijken en den Rechtstoestand der Vrouw, a Holanda, i per a millorar els drets legals de les dones. Això propicià, entre altres coses, la revista Belang en Recht, que es publicà juntament amb la Unió de Dones de Groningen i l'associació de docents Thugatèr. El 1907 pertanyia a l'Associació Holandesa per al Sufragi Femení. La seua germana menor, Christine de Bosch Kemper, també era una activista pels drets de les dones.[3]
Bosch Kemper morí a Amsterdam el 16 de febrer del 1916.
Premis i reconeixements[modifica]
Fou nomenada Dama de l'Orde d'Orange-Nassau en el seu seixanté aniversari.(2)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Jeltje de Bosch Kemper (1836-1916)». Florence Nightingale Instituut. [Consulta: 12 juliol 2019].
- ↑ «Jeltje de Bosch Kemper» (en neerlandés). [Consulta: 12 juliol 2019].
- ↑ 3,0 3,1 «Kemper, Jeltje de Bosch». Huygens ING and OGC. Digitaal Vrouwenlexicon van Nederlands. [Consulta: 12 juliol 2019].
- ↑ owner, No. «Bosch Kemper, jkvr.Jeltje de (1836-1916) en Diccionari biogràfic dels Països Baixos» (en alemany). resources.huygens.knaw.nl, 12-11-2013. [Consulta: 4 març 2022].
Bibliografia[modifica]
- AG Tours-Hebbenaar, 'Jonkvrouwe De Bosch Kemper', Hombres y mujeres significativos en nuestros días, 36 (1906) 329-382.
- Johanna WA Naber, La vida y obra de Jeltje de Bosch Kemper (Haarlem 1918).
- WH Posthumus-van der Goot ao, De madre a hija (Leiden 1948; pastor Nijmegen 1977).
- I. Prins, en: Job Breakers (Amsterdam 1960; herdr. 1978) 72-75.
- A. Boswijk i D. Couvée, ¡Mujeres por delante! (Amsterdam 1962).
- Maria Grever i Berteke Waaldijk, Publicidad feminista. La Exposición Nacional del Trabajo de la Mujer en 1898 (Amsterdam 1998).