Ji Yun
  | |
| Nom pòstum | 文達 |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 26 juliol 1724 Xi'an (Xina) |
| Mort | 14 març 1805 (80 anys) Pequín (Xina) |
Bingbu shangshu of the Qing dynasty (en)  | |
| Shujishi | |
| Assistant de lettré d'université (fr) | |
| Left Censor-in-Chief (en) | |
| Membre de l'Acadèmia Hanlin | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Confucianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | filòsof, col·leccionista, polític |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Shen Minggan (en) Guo Caifu (en) |
| Fills | Ji Ruji (en) (  )Ji Ruzhuan (en) ( )Ji Rusi (en) ( )Ji Shi (en) ( )Ji Shi (en) ( )Ji Ruyi (en) ( ) |
| Pare | Ji Rongshu (en) |
| Germans | Ji Zhuo (en) |
Premis
| |
 | |
Ji Yun (纪昀) també conegut com a Ji Xiaolan (纪晓岚) (1724-1805) va ser un polític, escriptor i editor durant el regnat de l'emperador Qianlong de la dinastia Qing.
Va néixer a Xianxian província de Hebei.[1] Durant el regnat de Qianlong, després de passar els corresponents exàmens (va obtenir del grau de jinshi l'any 1754)[2] va ocupar diferents càrrecs polítics, fins a arribar a ser Ministre de Rites, i assolir el títol de Gran Acadèmic (daxueshi).[1]
Una de les seves aportacions més importants va ser l'actuació com un dels tres editors en cap de la Biblioteca Imperial, dirigint un equip de més de 160 acadèmics amb la tasca de recopilar obres de la literatura i història xinesa, com la Siku quanshu (四库 全书) Biblioteca dels quatre tresors, que inclou 10500 texts i més de 3000 treballs.[3] o la Siku Jinshu.
Entre 1789 i 1798 ca compilar 5 col·leccions de quaderns (biji) sobre temes naturals i sobrenaturals, i el l'any 1800 va recopilar 1200 històries sota el títol de Yuewei caotang biji (阅微草堂笔记).
Durant els seus darrers anys, Ji Yun es va convertir en un dels tres grans escriptors de contes rars a la Xina de la dinastia Qing (els altres dos eren Pu Songling i Yuan Mei). Els seus contes incloïen contes amb investigacions de fenòmens paranormals, així com històries de terror, relats d'estranys fenòmens naturals i retrats satírics d'erudits neoconfucians i funcionaris governamentals destacats.
Com a partidari de l'escola kaozheng, Ji Yun sovint va demostrar la seva capacitat crítica amb tendència a situar als estudiosos neoconfucians com a pedants capriciosos i de ment petita. A nivell personal era conegut per ser un àvid fumador de tabac, que fumava amb la seva pipa. Era un gourmet entusiasta amb un interès especial per la carn de porc i el te fort i no li agradaven els aliments bàsics amb midó com l'arròs, les patates, el blat i el blat de moro. Estimava les dones i va tenir moltes concubines al llarg de la seva vida. Poques vegades anava en carruatge i preferia caminar.[4]
Bibliografia[modifica]
- Chaussende, Damien'. La Chine au XVIIIe Siècle. Les Belles Lettres. Paris 2013 ISBN 978-2-251-41051-7
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «History and Literature: Ji Xaiolan» (en anglès). Arxivat de l'original el 2014-12-10. [Consulta: octubre 2015].
- ↑ «Persons in Chinese History: Ji Yun» (en anglès), 1997. [Consulta: octubre 2015].
- ↑ «Between Heaven and the Underworld, the individual and Social Order in the Yuewei caotang biji, by Ji Yun (1724-1805)» (en anglès). [Consulta: octubre 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ «清朝著名大才子有多變態？日御5女、煙不離手，最後竟然活到82歲！». [Consulta: 19 febrer 2024].