Joan Lladó Bausili
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Juan Lladó Bausili  1918 Igualada (Anoia) |
| Mort | 1956 (37/38 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | guionista, director de cinema |
| Activitat | 1946 – 1956 |
  | |
Joan Lladó i Bausili (Igualada, 1918 - Barcelona, 1956), també conegut com a Juan Lladó, fou un director de cinema i, sobretot, guionista català. Va dirigir també obres de teatre i musicals.
Carrera professional[modifica]
Joan Lladò començà la seva activitat professional com a redactor de llibrets per a revistes musicals.[1] La seva activitat dins del món del cinema la va dur a terme dins d'IFI, la productora d'Ignacio F. Iquino (Ignasi Ferrés i Iquino), dins de la qual es va iniciar com a ajudant de direcció i guionista l'any 1947.[2][3] Per Iquino dirigí el seu departament de guions[1] i, gràcies a la seva productora, en realitzà nombrosos, entre els quals es troben Noche de cielo, Canción mortal, Aquel viejo molino i El tambor del bruch, entre d'altres.[3] La seva carrera com a director va durar molt poc temps a causa de la seva prematura mort. La seva pel·lícula més coneguda és El difunto es un vivo, amb els actors Paco Martínez Soria, Mary Santpere i José Sazatornil (la pel·lícula és un "remake" de la pel·lícula homònima de 1941 d'Ignacio F. Iquino).[4]
Va desenvolupar també una important activitat com a autor de lletres de cançons, moltes de les quals no han quedat enregistrades al seu nom perquè en va vendre els drets.[5] Va traduir al castellà la novel·la de Graham Greene Brighton Rock, amb el títol en castellà Brighton, parque de atracciones.[6]
Era germà del fotògraf avantguardista (i codirector de la pel·lícula El campeon) Josep Maria Lladó Bausili, i tio de l'arquitecte, escriptor i activista Carles Lladó i Badia.
Filmografia[4][modifica]
Pel·lícules com a guionista[modifica]
- 1946: Aquel viejo molino
- 1946: Borrasca de celos
- 1947: El ángel gris
- 1947: Noche sin cielo
- 1947: Sinfonía del hogar
- 1948: Canción mortal
- 1948: El tambor del Bruch
- 1948: La casa de las sonrisas
- 1949: En un rincón de España
- 1950: Brigada criminal
- 1950: La familia Vila
- 1952: Almas en peligro
- 1952: Persecución en Madrid
- 1953: Fantasía española
- 1953: Fuego en la sangre
- 1953: La danza del corazón
- 1953: La hija del mar
- 1954: Los gamberros
- 1955: El ceniciento
- 1955: El golfo que vio una estrella
- 1956: El difunto es un vivo
- 1961: Siempre es domingo
- 1970: Investigación criminal
Pel·lícules com a director[modifica]
- 1954: Los gamberros
- 1954: La canción del penal
- 1955: El ceniciento
- 1956: El difunto es un vivo
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Diccionario del cine iberoamericano : España, Portugal y América. Madrid: SGAE, 2011-<2012>. ISBN 9788480488211.
- ↑ Comas Puente, Ángel. I.F.I. Sociedad Anónima, empresa cinematográfica y escuela de cineastas, y su artífice Ignacio F. Iquino (tesi) (en castellà). Universitat Autònoma de Barcelona, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 A., Pérez Gómez, Angel. Cine español 1951/1978 : diccionario de directores. Bilbao: Mensajero, D.L. 1979. ISBN 8427111738.
- ↑ 4,0 4,1 «Juan Lladó» (en anglès). IMDb. [Consulta: 2018].
- ↑ Sánchez López, Roberto «El jaz y el cine español». Artigrama, núm. 29, 2014.
- ↑ Brighton, parque de atracciones. Luis de Caralt, Barcelona, 1954