Joan Olivas i Coll

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoan Olivas i Coll
Biografia
Naixement15 agost 1925 Modifica el valor a Wikidata (98 anys)
Banyoles (Pla de l'Estany) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 de maig de 2023
Banyoles
Activitat
Ocupacióactor, cinèfil, treballador de banca Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsMartirià Font i Coll (cosí) Modifica el valor a Wikidata

Joan Olivas i Coll (Banyoles, 15 d'agost de 1925 - 6 de maig de 2023)[1] fou un actor i cinèfil banyolí encara que professionalment va treballar des de l'u de desembre de 1949 a l'agost de 1985, a la sucursal banyolina del Banco Hispano Americano. Era cosí del músic Martirià Font i Coll.

Biografia[2][modifica]

Fill de Cal Cisteller del carrer Major de Banyoles, El seu pare era Francesc Olivas i Nierga, d’ofici cisteller; i la seva mare Caterina Coll i Tubert, que va treballar durant una bona temporada al balneari de la Puda. Van tenir dos fills més: la Dolors i en Xavier.

Va estudiar al col·legi dels Germans Gabrielistes,[3] però durant la Guerra Civil va anar a l’escola de Francesc Macià, situada al carrer de la Muralla, era una escola del CENU (Consell de l'Escola Nova Unificada de la Generalitat de Catalunya). Més endavant, va anar a classes particulars amb el senyor Miquel Parnau i Casadevall i comptabilitat mercantil, literatura i francès per correspondència.Un cop va aprovar el curs de comptabilitat va entrar a treballar a la sucursal del banc.

Es va casar el 23 de juny de 1958 amb l’arbucienca Roser Recarens i Teixidor, perruquera; van tenir dos fills: Xavier i Montserrat.

El 1959 va cofundar el Cinema Club Banyoles. Durant molts anys, s’ha dedicat a la crítica cinematogràfica a les revistes "Horizontes" i "Revista de Banyoles". També ha col·laborat en programes dedicats al cinema a la primera Ràdio Banyoles i a l’actual, com "Filmoteca musical", o "Pantalla desplegable”, i a Televisió Banyoles amb "Set de 4”.

El 1960 va ser el cap de redacció de la Revista Banyoles i va estar més de 35 anys, aconseguint la supervivència i catalanització de la revista. A més, ha escrit articles a les revistes locals les revistes locals: “Horizontes”, “Revista de Banyoles”, “Els Colors”, “El Mirador”, “Les Garrotxes”, o al Cartipàs de Festa Major.

El 31 de gener de 2020 va fer donació del seu arxiu personal a la ciutat de Banyoles.[4]

Obra[modifica]

  • Martirià Font i Coll, 75 Anys, Barcelona, Foment de la Sardana de Banyoles. 1988.
  • El teatre a Banyoles dels inicis al 2005, Banyoles, Ajuntament de Banyoles, 2011[5]
  • El cinema a Banyoles, Banyoles, Quaderns de Banyoles, 2013.

Obres de teatre[modifica]

  • Els ben trobats.
  • Salsa Picant.
  • Can Felip 1746,
  • Dotze jubilats sense pietat.
  • Els fiscornaires (Una família de músics).

Filmografia[modifica]

Com a actor ha participat en:

Premis i reconeixements [6][modifica]

  • L'any 1993 va ser pregoner de les festes de Sant Martirià.
  • El 1994 homenatjat pel Rotary Club de Banyoles.
  • L'any 2007 va rebre el premi de la Flama de la Llengua.
  • El 2009 va ser reconegut amb el premi a la trajectòria personal a la primera edició dels premis Banyolí de l'Any, que convoca l'Ajuntament de Banyoles.
  • El 2012 va rebre la Medalla d'Or de la Ciutat de Banyoles.[7]

Referències[modifica]

  1. «Ha mort l’actor, comunicador i activista cultural banyolí Joan Olivas als 97 anys». Ràdio Banyoles, 08-05-2023. [Consulta: 6 novembre 2023].
  2. «Acta de la sessió ordinària del ple de l'Ajuntament». Ajuntament de Banyoles, 24-09-2012. [Consulta: 6 setembre 2022].
  3. L'HAM, revista. «EL FONS DE JOAN OLIVAS - la peça del mes de març», 01-03-2020. [Consulta: 6 setembre 2022].
  4. «El fons de l’actor i cinèfil banyolí Joan Olivas ingressa a l’Arxiu Comarcal». [Consulta: 6 setembre 2022].
  5. Banyoles, Cultura. «El teatre a Banyoles. Dels inicis al 2005 | Cultura Banyoles». [Consulta: 6 setembre 2022].
  6. Biblioteca. «Autors/es de Banyoles i el Pla de l'Estany: Joan Olivas i Coll», dimecres, 4 desembre 2013. [Consulta: 6 setembre 2022].
  7. «Banyoles Lliuren la medalla d'or a Joan Olivas», 21-10-2012. [Consulta: 6 setembre 2022].