Joan Vives i Borrell
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 abril 1884 Castellar del Vallès (Vallès Occidental) |
| Mort | 7 maig 1960 (76 anys) Castellar del Vallès (Vallès Occidental) |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, narrador, dramaturg |
Joan Vives i Borrell (Castellar del Vallès, 1884-1960) va ser un poeta, narrador i dramaturg català.[1]
Assidu dels certamens literaris,[2] on obtingué nombrosos premis, va ser col·laborador de Catalunya Artística, Joventut, De Tots Colors, La Escena Catalana, La Renaixença, El Poble Català, Estil, La Nación, El Correo Catalán, entre d'altres, i redactor d'El Poble Català, Catalònia, Art i Cultura, Ruta Nova, Festa i a La Publicitat. Publicà els reculls de narracions Siluetes rusticanes (1914), aplec dels contes apareguts a la secció literària de La Renaixença, Croquis vallesans, al número 75 de la col·lecció La Novel·la Nova, i Evocacions. Impressions i estudis (1920); i els de poemes Preludislírics (1920), L'horitzó interior (1921), La pròdiga emoció (1932), L'imperi autèntic (1934), Refugi perdurable (1934) i Poesies, al número 353 de la col·lecció Lectura Popular[2].
Va escriure guions per a pel·lícules i les comèdies Pallassos de tot l'any, La sort no és de qui la busca, Camí de l'amor, camí de la glòria i Perfum de roses (1907). Durant la Primera Guerra Mundial es va distingir per les seves campanyes aliadòfiles, especialment al periòdic Justícia.
Es va casar amb una noia de sants, Eulària Pedrerol i Cells, que va morir a l'edat de 25 anys, poc després de donar a llum al seu fill Antoni Vives. Uns anys més tard, es va casar amb Amada Cattelain, filla d'uns fabricants de teixits francesos.
Referències[modifica]
- ↑ «Joan Vives i Borrell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «Joan Vives i Borrell (1884- 1960): història d'un retorn». [Consulta: 27 abril 2020].