Joaquim de Càrcer i d'Amat
| Biografia | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 6 gener 1835  Figueres (Alt Empordà) | ||||||||||||||
| Mort | 11 setembre 1923 (88 anys) | ||||||||||||||
| 6è Marquès de Castellbell | |||||||||||||||
| 1868 – 1923 | |||||||||||||||
| 7è Marquès de Castellmeià | |||||||||||||||
| 1868 – 1923 | |||||||||||||||
| baró de Granera | |||||||||||||||
| 1868 – 1923 | |||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||
| Nacionalitat | Espanyola | ||||||||||||||
| Família | |||||||||||||||
| Cònjuge | Maria de la Concepció d'Oriola-Cortada i Salses | ||||||||||||||
| Fills | No | ||||||||||||||
| |||||||||||||||
Joaquim de Càrcer i d'Amat (Figueres, 6 de gener de 1835 - ?, 11 de setembre de 1923) fou el sisè marquès de Castellbell i setè de Castellmeià, desè baró de Granera i senyor de Castellcir, nebot de Gaietà Maria d'Amat i d'Amat 5è marqués de Castellbell, mort el 1868 sense hereu. Joaquim heretà els seus títols nobiliaris.
Nascut a Figueres el 6 de gener de 1835, fill de Ramon de Càrcer i de Falguera i Maria Escolàstica d'Amat i d'Amat, filla del marquès de Castellbell.[1] Atès que el seu oncle, Gaietà d'Amat, no va tenir descendència, va heretar el títol de marquès.[2] També fou baró de Granera, de Pau i de Talamanca. Personatge destacat de la vida barcelonina, va col·laborar com a mecenes en diverses obres, la més destacada de les quals és el grup escultòric homenatge a la cançó popular, obra de l'escultor Miquel Blay, que es troba a la façana principal del Palau de la Música Catalana. Propietari d'innumerables immobles i censos dins i fora de la província de Barcelona, repartia la seva residència entre les propietats que tenia a Sant Feliu de Llobregat, Horta, Sant Andreu del Palomar i la placeta de Santa Anna a Barcelona. Es va casar amb Maria de la Concepció d'Oriola-Cortada i Salses, de la que quedà vidu i sense descendència,[3] per aquesta raó el seu títol va passar a la seva neboda, Maria Dolors de Càcer, també baronessa de Maldà.[2]
Mort i testament[modifica]
Joaquim de Càrcer morí l'11 de setembre de 1923 a l'edat de 86 anys. En el seu testament dona tots els seus bens a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona. La donació era amb la condició que les rendes es destinessin a la fundació i sosteniment d'una sala amb el nom de "Castellbell" a qualsevol dels edificis que s'estaven construint del recinte modernista de Santa Creu i Sant Pau. En aquesta sala havien de ser acollits els "malalts barons pobres", és a dir, aquells que havent gaudit en altre temps d'una bona posició social, havien caigut en desgràcia per algun motiu. L'acolliment havia d'incloure no només les estades, sinó també el sufragi dels medicaments, les operacions quirúrgiques i altres atencions necessàries. També fou desig del Marquès que la sala estigués presidida pel seu bust en marbre, obra de l'escultor Miquel Blay.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Capsir, Josep «El llegat patrimonial de Joaquim de Càrcer i d’Amat (1835-1923), marquès de Castellbell, als museus de Barcelona». Col·leccionistes que han fet museus, 2023, pàg. 76-95.
- ↑ 2,0 2,1 Giménez, Carlota «El baró de Maldà: un noble passejant per Horta». El Pou, núm. 10, 2020, pàg. 58-70.
- ↑ 3,0 3,1 * Mil Anys d'història, Castell de Castellar- Roser Parcerises i Colomer ISBN 978-84-9375217-0