Jobinia
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Gentianales |
| Família | Apocynaceae |
| Subfamília | Asclepiadoideae |
| Gènere | Jobinia  E.Fourn., 1885 |
| Tipus taxonòmic | Jobinia hernandiifolia |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
Jobinia és un gènere de fanerògames de la família de les Apocynaceae. Conté 10 espècies que han estat acceptades.[2] És originari d'Amèrica.
Descripció[modifica]
Són enfiladisses amb els brots glabres. Les fulles peciolades; herbàcies de 4,5-10 cm de llarg i 2,5 cm d'ample, ovades a oblongues, basalment arrodonides. L'àpex és acuminat, adaxial com abaxialment glabres, amb 2-3 col·lèters a la base de les fulles.
Les inflorescències són axil·lars, més llargues que les fulles adjacents, amb 8-30 flors, laxes i glabres.[1]
Distribució i hàbitat[modifica]
Es troben en els boscos de Costa Rica, Guatemala, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Argentina, Bolívia, Brasil, l'Equador, el Perú i Veneçuela.[1]
Taxonomia[modifica]
El gènere va ser descrit per Eugène Pierre Nicolas Fournier i publicat a Flora Brasiliensis 6(4): 327, pl. 97. 1885.[3]
Taxonomia[modifica]
- Jobinia chlorantha Malme
- Jobinia connivens (Hook. i Arn.) Malme
- Jobinia eulaxiflora (Lundell) W.D.Stevens
- Jobinia glossostemma (Lillo) Liede i Meve
- Jobinia grandis (Hand.-Mazz.) Goès i Fontella
- Jobinia hatschbachii Fontella & E.A.Schwarz
- Jobinia lindbergii E.Fourn.
- Jobinia longicoronata Goes & Fontella
- Jobinia neei (Morillo) Liede i Meve
- Jobinia paranaensis Fontella & C.Valente[2]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 (en anglès) «Jobinia». The Genera of Asclepiadoideae, Secamonoideae and Periplocoideae (Apocynaceae): Descriptions, Illustrations, Identification, and Information Retrieval Universidad de Bayreuth. [Consulta: 9 novembre 2009].
- ↑ 2,0 2,1 Jobinia a The Plant List
- ↑ «Jobinia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 24 novembre 2013].
Bibliografia[modifica]
- Araujo Schwarz, E. de & Fontella Pereira, J. 1995. O gênero Jobina Fournier (Asclepiadaceae) no Brasil. Acta Biol. Par. 24: 49–157
- Omlor, R. 1998. Generische Revision der Marsdenieae (Asclepiadaceae). Kaiserslautern.
