John Lee Hooker
 (1978)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 agost 1917 Clarksdale (Mississipi) |
| Mort | 21 juny 2001 (83 anys) Los Altos (Califòrnia) |
| Causa de mort | Malaltia |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Afroamericà |
| Activitat | |
| Ocupació | guitarrista, músic, compositor, cantautor, cantant, artista d'estudi |
| Activitat | 1942 – |
| Gènere | Blues, rhythm and blues i jazz afrocubà |
| Influències | |
| Instrument | Guitarra, veu, baix i bateria |
| Segell discogràfic | Charly Records Flair Records (en)  Chess Records Modern Records |
Premis | |
| Lloc web | johnleehooker.com |
              | |
John Lee Hooker (22 d'agost de 1917 - 21 de juny de 2001) va ser un influent cantant i guitarrista de blues estatunidenc, nascut a Clarksdale, Mississipi.[1]
Biografia[modifica]
La carrera musical de Hooker va començar el 1948 quan va aconseguir l'èxit amb el single "Boogie Chillum", cantat en un estil mig parlat que es convertiria en característic. Rítmicament, la seva música era molt lliure, característica que ha estat comuna entre els primers músics acústics de blues del Delta. El seu frasejat no estava tan lligat als estàndards de la majoria dels cantants de blues. Aquest estil informal i incoherent es va anar diluint amb l'aparició de les bandes de blues elèctric de Chicago però, fins i tot quan no tocava sol, Hooker va mantenir el seu propi so.
El 1955 va acabar el seu contracte amb Modern Records i va ser contractat per la companyia Vee Jay, de Chicago, que va publicar els clàssics Dimples i Boom Boom.[2] Va mantenir, no obstant això, una carrera en solitari, sent sempre popular entre els afeccionats al blues i els fans de la música folk de principis dels anys 1960, saltant d'aquesta manera a l'audiència blanca.
Discos com Black Snake (1959), Wednesday Evening Blues (1960) o Birmingham Blues (1963) van afirmar el seu prestigi a banda i banda de l'Atlàntic. El 1970 es va acostar de nou als corrents de moda en gravar l'àlbum Hooker ‘n’ Heat amb la banda Canned Heat.[2]
L'any 1977 John Lee va fer un concert com a convidat amb Foghat i Paul Butterfield, i el 1980, va aparèixer a la pel·lícula Blues Brothers, interpretant el tema Boom Boom en un suburbi. Un altre èxit, dels molts en la seva carrera, va arribar el 1989 quan, al costat de diverses estrelles convidades, incloent-hi Carlos Santana i la seva banda, Bonnie Raitt, Los Lobos, entre d'altres, va gravar The Healer, que va guanyar un Premi Grammy.
Hooker va gravar més de 100 discos i va viure els últims anys de la seva vida a San Francisco, on tenia un club anomenat el "Boom Boom Room", per un dels seus èxits.
Va estar perseguit per la policia per insultar la Casa Blanca en una de les seves cançons.
Discografia[modifica]
L'època Detroit (gravacions 1948–1955)[modifica]
- 1959 – House of the Blues (Chess Records)
- 1960 – The Blues (Crown)
- 1961 – Sings the Blues (Crown)
- 1961 – Plays and Sings The Blues (Chess)
- 1961 – John Lee Hooker Sings Blues (King Records)
- 1962 – Folk Blues (Crown)
- 1963 – The Great John Lee Hooker (Crown)
- 1963 – Don't Turn Me from Your Door (Atco Records)
- 1963 – John Lee Hooker & Big Maceo Merriweather (Fortune Records)
- 1964 – Original Folk Blues (Kent Records)
- 1966 – John Lee Hooker & His Guitar (Advent Records)
- 1969 – No Friend Around (Advent/Red Lightnin')
- 1970 – Alone (Specialty Records)
- 1971 – Goin' Down Highway 51 (Specialty)
- 1971 – Coast to Coast Blues Band – Any Where – Any Time – Any Place (United Artists Records)
- 1972 – Johnny Lee (GreeneBottle)
- 1973 – John Lee Hooker's Detroit (United Artists)
- 1973 – Mad Man Blues (Chess)
- 1973 – Hooker, Hopkins, Hogg (Specialty-Sonet)
- 1973 – Slim's Stomp (Polydor) –
- 1979 – Southern Blues (Savoy Records)
- 1981 – Blues for Big Town (Chess)
- 1987 – Gotham Golden Classics – Rare Recordings (Collectables Records)
- 1987 – Detroit Blues (Krazy Kat)
- 1989 – 40th Anniversary Album (DCC)
- 1990 – Boogie Awhile (Krazy Kat)
- 1999 – Savoy Blues Legends, 1948–1949 (SavoyJazz/Atlantic)
- 2000 – The Unknown John Lee Hooker (Krazy Kat)
L'època Chicago (gravacions 1955–1964)[modifica]
- 1959 – I'm John Lee Hooker (Vee-Jay Records)
- 1960 – Travelin (Vee-Jay)
- 1961 – The Folk Lore of John Lee Hooker (Vee-Jay)
- 1962 – Burnin' (Vee-Jay)
- 1962 – The Big Soul of John Lee Hooker (Vee-Jay)
- 1962 – The Best of John Lee Hooker (Vee-Jay)
- 1963 – John Lee Hooker on Campus (Vee-Jay)
- 1965 – … And Seven Nights (Verve-Folkways)
- 1965 – Is He the World's Greatest Blues Singer? (Vee-Jay)
- 1974 – Gold (Vee-Jay)
- 1974 – The Best of John Lee Hooker (GNP Crescendo Record Co.)
- 1974 – In Person (Vee-Jay/Dynasty)
- 1989 – The Hook – 20 Years of Hits & Hot Boogie (Chameleon)
- 1993 – John Lee Hooker on Vee-Jay 1955–1958 (Vee-Jay)
- 2014 – I'm Going Home (Devils Tunes)
L'època Folk (gravacions 1959–1963)[modifica]
- 1959 – The Country Blues of John Lee Hooker (Riverside Records)
- 1960 – That's My Story – JLH Sings the Blues (Riverside)
- 1962 – John Lee Hooker (Galaxy Records)
- 1963 – Live at Sugar Hill (Galaxy)
- 1964 – Burning Hell (Riverside)
- 1964 – Concert at Newport (Vee-Jay)
- 1966 – Teachin' the Blues (Guest Star)
- 1969 – That's Where It's At! (Stax Records)
- 1971 – Detroit Special (Atlantic Records)
- 1972 – Boogie Chillun (Fantasy Records)
- 1972 – Black Snake (Fantasy 2-set)
- 1979 – Sittin' Here Thinkin' (Muse Records)
- 2002 – Live at Sugar Hill, Vol. 2 (Fantasy)
L'època ABC (gravacions 1965–1974)[modifica]
- 1965 – It Serves You Right to Suffer (Impulse! Records)
- 1966 – The Real Folk Blues (Chess)
- 1967 – Live at Cafe Au Go Go (Bluesway)
- 1967 – Urban Blues (Bluesway)
- 1968 – On the Waterfront (Wand Records)
- 1969 – Simply the Truth (Bluesway)
- 1969 – If You Miss 'Im … I Got 'Im (Bluesway)
- 1970 – I Wanna Dance All Night (America)
- 1970 – I Feel Good (Carson)
- 1971 – Get Back Home in the USA (Black & Blue)
- 1971 – Hooker 'n Heat (Liberty Records)
- 1971 – Endless Boogie (ABC Records)
- 1972 – Never Get Out of These Blues Alive (ABC)
- 1972 – Live at Kabuki Wuki (Bluesway)
- 1973 – Live at Soledad Prison (ABC)
- 1973 – Born in Mississippi, Raised Up in Tennessee (ABC)
- 1974 – Free Beer and Chicken (ABC)
- 1991 – More Real Folk Blues – The Missing Album (Chess)
L'època Rosebud (gravacions 1975–2001)[modifica]
- 1976 – Alone Vol 1 (Labor)
- 1976 – Alone – Live in New York Vol 2 (MMG)
- 1977 - Black Night Is Falling: Live At Rising Sun
- 1978 – Live + Well (Ornament Records)
- 1978 – The Cream (Tomato Records)
- 1979 – Live in 1978 (Lunar)
- 1981 – Hooker 'n' Heat Recorded Live at the Fox Venice Theatre (Rhino, diversos artistes)
- 1986 – Jealous (Pulsa)
- 1989 – The Healer (Chameleon)
- 1990 – The Hot Spot – amb Miles Davis
- 1991 – Mr. Lucky (Pointblank)
- 1992 – Boom Boom (Pointblank)
- 1995 – Chill Out (Pointblank)
- 1997 – Don't Look Back (Pointblank/Virgin Records)
- 1998 – The Best of Friends (Pointblank)
- 2003 – Face to Face (Eagle)
- 2016 – Boom Boom - Live On Air 1976 (Laser media)
Referències[modifica]
- ↑ Russell, Tony «Obituary: John Lee Hooker» (en anglès). The Guardian, 23-06-2001. ISSN: 0261-3077.
- ↑ 2,0 2,1 Biografías y Vidas. «John Lee Hooker». [Consulta: 16 març 2009].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Lee Hooker |
- John Lee Hooker - Lloc web oficial
- «John Lee Hooker» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
Bibliografia[modifica]
- SIERRA I FABRA, Jordi. Historia de la música rock. Tomo 1. Ediciones Orbis, S. A., Esplugues de Llobregat, 1981, p. 29. ISBN 84-7530-003-0.