John Synge
John Synge (anglès: John Lighton Synge) (Dublín, 23 de març de 1897 - Dublín, 30 de març de 1995) va ser un matemàtic i físic irlandès.
Vida i Obra[modifica]
Synge va néixer en una família irlandesa de llarga tradició.[1] La família era prou rica per pagar un tutor per l'educació dels fills, mente vivien a Kingscourt. Quan es van traslladar a Dublín, Synge va assistir als col·legis locals i, finalment, al St Andrew's College de Dublín, on va destacar no solament en el àmbit acadèmic sinó també com futbolista i ciclista.[2] Enacabar els estudis secundaris, va ingressar el 1915 al Trinity College de Dublín on el primer any ja va aconseguir la beca de matemàtiques.[3]
Es va graduar el 1919 amb tots els honors i va ser nomenat fellow del Trinity College, però va presentar la seva candidatura per una plaça de professor a la universitat de Toronto (Canadà) i va ser escollit el 1920.[4] El 1925 va tornar a Dublín per a ser professor el Trinity College, però el 1930 va tornar a Toronto, on va romandre fins al 1943,[5] quan va passar uns quants (1943-1948) anys als Estats Units. Finalment, el 1948 va tornar a Dublin com professor senior de l'Institut d'Estudis Avançats de Dublín, lloc en el que es va retirar el 1972.[6]
En morir el 1995, va fer donació del seu cos a la facultat de medicina del Trinity College.[7]
Synge va fer importants aportacions ales teories físiques, particularment a la teoria de la relativitat; la seva aproximació a la relativitat i a la física en general es caracteritza per la seva visió geomètrica.[8] Ell va definir per primera vegada la acceleració com la derivada covariant del camps de velocitats amb si mateix i no simplement com la derivada segona.[9] També va fer aportacions decisives al mètode del hipercercle, el precursor d'un procediment per aproximar les funcions, molt emprat en anàlisi numèrica.[10]
És el pare de la matemàtica nord-americana Cathleen Synge Morawetz, nascuda a Toronto el 1923.[11]
Referències[modifica]
- ↑ Florides, 2008, p. 403-406.
- ↑ Mollan, 2007, p. 1513.
- ↑ Florides, 2008, p. 408.
- ↑ Mollan, 2007, p. 1515.
- ↑ Florides, 2008, p. 414.
- ↑ Mollan, 2007, p. 1517.
- ↑ Florides, 2008, p. 422.
- ↑ Florides, 2005, p. xv.
- ↑ Muñoz-Lecanda, 2016, p. 141.
- ↑ Hart, 2007, p. 153 i ss.
- ↑ Florides, 2008, p. 403.
Bibliografia[modifica]
- Florides, Petros. «John Lighton Synge: A memorial lecture». A: Adrian Ottewill, Petros Florides, Brien Nolan (eds.). General Relativity And Gravitation (en anglès). World Scientific, 2005, p. xv-xx. ISBN 981-256-424-1.
- Florides, Petros «John Lighton Synge. 23 March 1897 — 30 March 1995» (en anglès). Biographical Memoris of the Fellows of the Royal Society, Vol. 54, 2008, pàg. 401-424. DOI: 10.1098/rsbm.2007.0040. ISSN: 0080-4606.
- Hart, V.G. «The Hypercircle and J.L. Synge» (en anglès). Mathematical Proceedings of the Royal Irish Academy, Vol. 107A, Num. 2, 2007, pàg. 153-161. ISSN: 2009-0021.
- Mollan, Charles. «John Lighton Synge (1897-1995)». A: It's Part of What We Are (en anglès). Royal Dublin Society, 2007, p. 1511-1531. ISBN 978-0-86027-055-3.
- Muñoz-Lecanda, Miguel C. «Algunas ideas en mecànica geométrica y aplicaciones». A: Antonio Campillo López, Daniel Hernández Ruipérez (eds.). El legado matemático de Juan Bautista Sancho Guimerá (en castellà). Ediciones Universidad de Salamanca, 2016, p. 139-158. ISBN 978-84-9012-574-8.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «John Synge» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Florides, Petros S. «John Lighton Synge». Dictionary of Irish Biography. [Consulta: 27 gener 2021]. (anglès)