Jordi Adroer Iglesias
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 novembre 1925  Barcelona |
| Mort | 5 març 1973 (47 anys) Barcelona |
| Obres destacables | |
 Autors: Jordi Adroer Iglesias i Robert Terradas Via | |
Jordi Adroer Iglesias (Barcelona, 5 de novembre de 1925 – 5 de març de 1973) fou un arquitecte racionalista català, que, com que visqué pocs anys, els seus projectes han quedat a l'ombra de l'arquitecte que fundà l'estudi Terradas Adroer, Robert Terradas i Via.
Biografia[modifica]
Jordi Adroer neix a Barcelona el 5 de novembre de 1925. Obté el títol d'aparellador el 1949 i el 1953 el d'arquitecte superior.[1]
Després d'obtenir el doctorat guanya les oposicions a la càtedra de deontologia, legislació i valoracions de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona i de l'Escola d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Es dedica tant a la docència com als projectes, tant a títol personal com associat amb l'arquitecte Robert Terradas i Via. Del 1969 al 1972, a més, també fou membre de la junta de govern del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.[2]
Però la seva carrera finalitza prematurament per un accident de trànsit ocorregut el 12 d'octubre de 1972 a Barcelona.[3]
I, quan ja semblava que s'estava recuperant, tingué una complicació, per la qual morí el 5 de març de 1973.[4]
Casat amb Anna Puig, tingué tres fills.[2] Un d'ells, l'arquitecta Marta Adroer, des del bloc del seu estudi reivindica l'obra del seu pare.[5]
Projectes[modifica]
La majoria dels seus projectes foren pel sector turístic dels anys seixanta.[6]
El 1959 s'inicia la construcció de l'Hotel Gala (Via Augusta 112, Barcelona) que acaba el 1961. Actualment és un bloc d'apartaments.[7]
El càmping Costa Blanca (Cambrils) és un projecte conjunt amb Robert Terradas i Via, de 1962.[6]
La Casa Puig (Castell i Platja d'Aro) és de 1963.[6]
La Casa Fontfreda (Castell i Platja d'Aro) és un projecte de 1964. Està reconegut en el catàleg de béns a protegir del municipi. També s'inclou en el catàleg Docomomo International, registre d'edificis moderns que cal protegir.[9]
Els edificis d'apartaments a Salou: Rocamar (1964-1965) i Ginette (1965-1966).[6]
I, finalment l'edifici que li dona més renom, el realitza amb el seu soci Robert Terradas i Via: la seu del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. A finals de 1969 La Vanguardia en publica anuncis a tota plana i el 2015 es va incloure en les visites del 48h Open House Barcelona.[10]
Referències[modifica]
- ↑ Terradas-Adroer. [Barcelona]: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 2017, p. 1.
- ↑ 2,0 2,1 «Fallecimiento del doctor arquitecto don Jorge Adroer Iglesias». La Vanguardia 6-3-1973 [Consulta: 30 maig 2017].
- ↑ «El catedrático don Jorge Adroer Iglesias sigue en grave estado». La Vanguardia 18-10-1973 [Consulta: 30 maig 2017].
- ↑ «Fallecimiento del doctor arquitecto don Jorge Adroer Iglesias». La Vanguardia. 6-3-1973 [Consulta: 30 maig 2017].
- ↑ «Blog Sergi Serra & Marta Adroer Arquitectes». [Consulta: 30 maig 2017].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Arquitectura moderna y turismo : 1925-1965. Barcelona: Fundación DOCOMOMO Ibérico, 2004, p. 181-186. ISBN 8460929973.
- ↑ Barcelona : guia d'arquitectura moderna. Barcelona: Actar amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona, 2013, p. L11. ISBN 9788498504538.
- ↑ Jordi Adroer Iglesias, arquitecte (1925-1973)_Casa RS_1960. «Blog Sergi Serra & Marta Adroer Arquitectes». [Consulta: 30 maig 2017].
- ↑ Hem començat les obres de reforma i rehabilitació de la casa Fontfreda a Platja d'Aro. «Blog Sergi Serra & Marta Adroer Arquitectes». [Consulta: 30 maig 2017].
- ↑ 48 Open House 2015. El Col·legi de metges. Jordi Adroer + Robert Terradas. «Blog Sergi Serra & Marta Adroer Arquitectes». [Consulta: 30 maig 2017].
Bibliografia[modifica]
- Terradas-Adroer. [Barcelona]: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 2017, p. 1.
- «Reseña del nuevo edificio del Colegio Oficial de Médicos en el Paseo de la Bonanova, Barcelona». TA temas de arquitectura y urbanismo, 117, 1967, pàg. 36-42.
- Serra Casals, Sergi ; Marta Adroer Puig. "La obra turística de Jordi Adroer Iglesias en la costa catalana". Arquitectura moderna y turismo : 1925-1965. Barcelona: Fundación DOCOMOMO Ibérico, 2004, p. 181-186. ISBN 8460929973.