Jordi Anguera i Cailà
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1840  Reus (Baix Camp) |
| Mort | 14 setembre 1919 (78/79 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | metge |
| Família | |
| Cònjuge | Maria del Carme de Sojo i Ballester |
| Fills | Josep Oriol Anguera de Sojo |
Jordi Anguera i Cailà (Reus, 1840 - Barcelona, 14 de setembre de 1919[1]) va ser un metge català, pare de Josep Oriol Anguera de Sojo, advocat i de Jordi Maria Anguera i de Sojo, metge. Marit de Maria del Carme de Sojo i Ballester.
Biografia[modifica]
Fill de Jordi Anguera i Brígida Caylà. Va estudiar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i es va doctorar a Madrid el 1867. Viatjà un any a París per perfeccionar estudis. Tornat a Barcelona, fou membre de la Junta Provincial de Sanitat i actuà a l'epidèmia de febre groga de 1870. Membre de la Reial Acadèmia de Medicina el 1872 on hi va ingressar amb el treball "Etiología y tratamiento de la fiebre amarilla". Va ser el primer president de la "Societat Mèdico-Farmacèutica dels Sants Cosme i Damià" que contribuí a fundar. Destacà en l'estudi de les qüestions mèdiques relacionades amb el dogma catòlic.[2]
Va ser el metge fundador, juntament amb Mossèn Josep Pons i Rabadà, de l'Hospital de l'Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet, per a tuberculosos. S'havia casat a Reus amb Maria del Carme de Sojo el 1872.[3][4]
Referències[modifica]
- ↑ Monso, José «Le docteur Georges Anguera» (en francès). Sainteté dans le monde, ou La vie admirable de la servante de Dieu Carmen de Sojo de Anguera, pàg. 212.
- ↑ Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 52.
- ↑ Calbet i Camarasa, Josep M.; Montañà i Buchaca, Daniel. Metges i farmacèutics catalanistes. Valls: Cossetània, 2001, p. 24.
- ↑ «Matrimonis.Llibre XVI. (1871-1875) pàg.35». A.H.A.T. Reus.Parròquia de Sant Pere Apòstol, 19-05-1872. [Consulta: 4 febrer 2020].