Jordi Soler (escriptor)
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 desembre 1963  (60 anys)Veracruz (Mèxic) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Mexicà |
| Activitat | |
| Ocupació | novel·lista |
Jordi Soler (Veracruz, 1963) és un escriptor mexica d'origen català[1]. És autor de dos llibres de poesia i de deu novel·les, traduïdes a diverses llengües, entre les quals destaquen Los rojos de ultramar (2004), La última hora del último día (2007), La fiesta del oso (2012), que va ser distingida a França amb el Prix Littéraire des Jeunes Européens, Diles que son cadáveres (2011), Restos humanos (2013) i Ese príncipe que fui (2015). Va ser diplomàtic a Dublín i viu a Barcelona, la ciutat que va abandonar la seva família al final de la Guerra Civil. És membre, juntament amb Enric Vila-Matas, Antonio Soler i Eduardo Lago de l'Orde del Finnegans.[2][3]
Referències[modifica]
- ↑ A.R. «L'escriptor mexicà d'origen català Jordi Soler i la seva festa de l'ós - 04 abril 2011», 29-05-2024. [Consulta: 29 maig 2024].
- ↑ «Jordi Soler (escriptor)». web. Kosmopolis 2015 (CCCB via OTRS). [Consulta: 5 novembre 2015].
- ↑ Díaz de Quijano, Fernando. «[El retorno de la Orden del Finnegans El retorno de la Orden del Finnegans]». El Cultural de El Mundo. [Consulta: 8 gener 2016].