José de Reina y Frías

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosé de Reina y Frías
Biografia
Naixement(es) José María de Reyna Frías de la Torre Modifica el valor a Wikidata
1822 Modifica el valor a Wikidata
Fuentelapeña (província de Zamora) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 març 1887 Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
24 maig 1884 – 26 març 1887 – Gustavo Reina Latorre →
Circumscripció electoral: districte electoral d'Alcañices
Diputat al Congrés dels Diputats
19 febrer 1876 – 25 juny 1881
Circumscripció electoral: districte electoral d'Alcañices
Capità general de les Illes Balears
18 juliol 1866 – 20 març 1867
← Joaquim de Bassols i de MaranyosaJosé García de Paredes y Losada →
Diputat al Congrés dels Diputats
3 gener 1866 – 30 desembre 1868
Circumscripció electoral: Zamora
Diputat al Congrés dels Diputats
30 desembre 1864 – 12 juliol 1865
Circumscripció electoral: districte electoral d'Alcañices
Diputat al Congrés dels Diputats
6 maig 1857 – 13 maig 1858
Circumscripció electoral: districte electoral d'Alcañices
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAmalia Latorre Jiménez Placer Modifica el valor a Wikidata

José de Reina y Frías (castellà: José María de Reyna Frías de la Torre) (Fuentelapeña, 1822 - Madrid, 26 de març de 1887) va ser un militar i polític espanyol d'ideologia moderada, membre del Partit Moderat, diputat a Corts i comte d'Oricáin.[1]

Biografia[modifica]

Nascut a la localitat zamorana de Fuentelapeña. De família militar, estudià a la Universitat de Salamanca i en 1834 ingressa com a cadet en el Regiment d'Infanteria de Castella, i lluità en la Primera Guerra Carlina.[2] Al llarg de la seva carrera militar va exercir les funcions de Comandant General d'Osca, Capità General de les Illes Balears (1866-1867), així com governador militar de Madrid i Melilla. Fou ascendit a Mariscal de Camp el gener de 1864. L'esclat de la revolució de 1868 el va sorprendre a les Illes Balears, i va acompanyar la família de la reina Isabel II a l'exili. Es va negar a reconèixer Amadeu de Savoia i es va donar de baixa a l'exèrcit.[3] Després de la restauració, va arribar a ser igualment Inspector General de Carrabiners i membre del Consell d'Estat a partir de maig de 1879.[4]

En l'àmbit polític, afí als moderats de Narváez, va ser diputat a corts per la província de Zamora en sis ocasions, tant durant el regnat d'Isabel II, com després de la Restauració borbònica amb Alfons XII d'Espanya en el Tron a les eleccions generals espanyoles de 1876, 1879, 1881 i 1884.[5] També va ser elegit senador el 1878, tot i que no va jurar el càrrec.[6] La corona li va concedir el títol de comte d'Oricain el 20 de març de 1864.[7]

Referències[modifica]

  1. José de Reina y Frías, Real Academia de la Historia
  2. «José de Reina y Frías». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. El legado de un patriota, La Opinión de Zamora 11 de maig de 2010
  4. El Conde de Oricain, La Opinión de Zamora, 30 de novembre de 2016
  5. REINA FRIAS, JOSE, Índex del Congrés dels Diputats
  6. REINA FRÍAS, JOSÉ al web del Senat
  7. José María Reina Frías de la Torre, geneanet, org