Josep Carrera
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 desembre 1680  Perpinyà (Catalunya del Nord) |
| Mort | 11 abril 1737 (56 anys) Perpinyà (Catalunya del Nord) |
| Activitat | |
| Ocupació | metge |
Josep Carrera (Perpinyà, 8 de desembre del 1680 [nt 1] — 11 d'abril del 1737) va ser un metge rossellonès.
Bibliografia[modifica]
Nebot del metge Francesc Carrera [1] i pare i avi de metges, estudià Filosofia i Medicina a la universitat de Perpinyà, i continuà aquest darrer estudi a la universitat de Montpeller, on es titulà Maitre-en-arts el 14 de desembre del 1703. De tornada a Perpinyà, s'hi doctorà el 22 de desembre del 1704 amb una tesi doctoral que s'oposava[2] a les teories sobre la circulació sanguínia (que havien formulat Ibn an-Nafís, Miquel Servet i William Harvey en el decurs dels quatre segles anteriors). Tingué consulta a Perpinyà, i també fou professor (agregat a la facultat d'Arts a partir del 1716), i diverses vegades rector (1716, 1723, 1737, en governs anuals tal com hi era reglamentat), de la Universitat de Perpinyà. Morí a la seva vila natal, i s'indica[3] que la Universitat assistí al seguici fúnebre fins a l'església parroquial de Sant Jaume, on fou sebollit.
La seva esposa va ser Victoire Amanrich, filla de Cyr Amanrich. Tingueren cinc fills: Marie (morta el 1767); Marie-Thérese (esposa del metge i professor de la facultat de Medicina de Perpinyà Paul Parrot); Joseph, que es doctorà en medicina a Perpinyà, però que decidí prendre els ordes eclesiàstics i morí sacerdot a Savona el 1739, en un viatge de tornada des de Roma; en Tomàs Carrera, que també presidí la Universitat, fill del qual fou en Josep Francesc Carrera, igualment metge, i que adquirí anomenada tant quan exercí a Perpinyà com, posteriorment, a Barcelona; i, finalment, el fill petit, Jean, que feu el camí al revés d'en Joseph, deixant l'estat eclesiàstic per doctorar-se en filosofia i medicina a la capital del Rosselló, parar consulta a Elna i atendre-hi l'Hospital de malalts pobres, per acabar morint el juny del 1767 [3]
Publicà diverses obres de tema mèdic, com les Animadversiones in circulatores, en què critica les teories sobre la circulació de la sang; un llibret sobre la febre i les diverses malalties genèricament aleshores anomenades "febres" (comprenent-hi la varicel·la i el xarampió); i un tercer escrit sobre els remeis populars al Rosselló per guarir les febres intermitents, exposant-ne els perills però sense oferir-hi alternatives. Per a les Animadversiones, el seu net, Josep-Francesc Carrera, ressenyà l'obra disculpant-lo:
| « | Ce petit ouvrage, écrit contre la circulation du sang, est rempli de fausse théorie; l'Auteur l'écrivit malgré lui, & uniquement par complaisance pour Cyr Amanrich, dont il avoit épousé la fille, & qui, extrémement prévenu en faveur des anciennes opinions, ne voulut jamais convenir de la réalité de la circulation du sang, & s'éleva toujours avec force contre ceux qui la soutenoient. | » |
| — Joseph-François Carrère, Bibliotheque littéraire, historique et critique de la médicine ancienne et moderne (1776) | ||
Obres[modifica]
- Animadversiones in circulatores. Perpinyà: Vigé, 1714.
- Dissertatio medica de febribus, 1718.
- Essai sur les effets de la méthode du bas peuple pour guérir les fièvres, 1721.
Notes[modifica]
- ↑ o del 1682, segons altres fonts (Capeille Dictionnaire... (1910) esmenta les dues dates, però no s'inclina per una o altra)
Referències[modifica]
- ↑ «Josep Carrera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpinyà: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1910, p. 108-109. (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
- ↑ 3,0 3,1 Carrère, Joseph-François. Bibliotheque littéraire historique et critique de la médicine ancienne et moderne. vol. II. París: Ruault, librairie, 1776, p. 361-362.