Josep Claresvalls
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1586  Horta de Sant Joan |
| Mort | 1651 (64/65 anys) |
 Rector de la Universitat de Barcelona | |
| | |
Josep de Claresvalls (Horta de Sant Joan, 1586 - agost 1651) va ser Bisbe d'Urgell i rector de la Universitat de l'Estudi General entre 1626 i 1628 conegut per haver estat espia al Vaticà del comte d'Oñate, ambaixador espanyol a Roma.[1]
Biografia[modifica]
Josep de Claresvalls feu una llarga carrera eclesiàstica amb l'ajut del seu oncle Joan Sentís i Sunyer, bisbe de Barcelona: ardiaca, prior de santa Anna,[2] jutge del breu, vicari general i bisbe. Amb ell va promoure la segregació de Xerta del bisbat de Tortosa.
A la dècada de 1630 dugué una intensa activitat com a diplomàtic de la Generalitat de Catalunya.
Serví a la corona fent d'administració d'hospitals de ferits de Guerra. Contrari al moviment secessionista català, fou empresonat i més endavant convidat a no residir en terra de l'enemic, motiu pel qual marxà cap a Itàlia.
L'any 1642, en agraïment al seu felipisme, obtingué el bisbat d'Urgell,[1] càrrec que no ocupà per trobar-se fora de Catalunya. Més endavant, el papa li concedí l'arxidiaconat de Tortosa, càrrec al qual renuncià. Exercí de recaptador d'informació (espia) pel papat.
Fou rector de la Universitat de l'Estudi General entre 1626 i 1628. Va morir el mes d'agost de 1651.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Sebastià, Joan Hilari Muñoz i; Coll, Enric Querol. La Guerra dels Segadors a Tortosa (1640-1651). Cossetània Edicions, 2004, p. 127-128. ISBN 978-84-9791-069-9. Disponible al Catàleg de les biblioteques de la UB.
- ↑ Jordà Fernández, Antoni. Església i poder a la Catalunya del segle xvii : La Seu de Tarragona, Scripta et documenta 46. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1993, p. 102. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: García Gil de Manrique y Maldonado |
 Rector de la Universitat de l'Estudi General 1628-1630 |
Succeït per: Joan d'Alòs i Serradora |