Josep Maria Miró i Guibernau

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Maria Miró i Guibernau
Biografia
Naixement24 març 1889 Modifica el valor a Wikidata
Vilanova i la Geltrú (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 abril 1966 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Barcelona
Dades personals
Es coneix perArquitecte municipal de Vilanova i la Geltrú
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
Activitat1917-1950
Estilmodernisme i racionalisme
Obres destacables

Hospital de Granollers
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Josep Maria Miró i Guibernau (Vilanova i la Geltrú, 24 de març de 1889 - Barcelona, 5 d'abril de 1966) fou un arquitecte català llicenciat el 1913. Va ser un dels representants més joves del Modernisme català[1] i arquitecte municipal de Vilanova i la Geltrú. Les seves obres varen evolucionar des del modernisme, que conserva fins a 1930, fins a un noucentisme amb signes de racionalisme dels anys 1940.[2]

Ajuntament d'El Figueró

Una de les seves primeres obres va ser a El Figueró on va construir la casa consistorial i escola cap al 1914-1915, un edifici d'un estil molt similar al que Joaquim Raspall practicava a la zona del Vallès Oriental i que va fer que durant molts anys hagi estat atribuïda a aquest arquitecte contemporani seu.[3] Altres actuacions al Vallès Oriental se situen a Granollers, on va realitzar l'Hospital de Granollers entre 1919-1923 i la reforma de la Fonda Europa el 1923.[4]

Fou l'arquitecte municipal de la seva ciutat natal des del 1917 fins que es va jubilar, substituint en el càrrec a Bonaventura Pollés Vivó.[5]

Una de les primeres actuacions com a arquitecte municipal correspon a la Ciutat jardí de Ribes Roges, iniciada el 1910 pel seu antecessor, i en el que Miró projectà l'ordenació total del sector d'acord amb la tipologia de ciutat jardí, el 1917.[5][6]

Entre les seves construccions més destacades a Vilanova s'hi troben el Pòsit de Pescadors (1925), las Escoles Graduades (1932) i el Mercat Públic (1941). A nivell de construcció privada destaca Can Pahissa (1921) i Can Magrinyà (1929), entre d'altres.[2][7]

Estava casat amb Odila Gumà i Carreras, neta de Francesc Gumà i Ferran. Altres personatges rellevants van ser el seu oncle Gaspar Miró i Lleó (pintor) i el seu cosí, Amadeu Hurtado i Miró.

Referències[modifica]

  1. «Guia del Modernisme d'estiueig del Vallès Oriental». Guia del Modernisme d'estiueig al Vallès Oriental. Arxivat de l'original el 2017-08-05 [Consulta: 10 setembre 2019]. Arxivat 2017-08-05 a Wayback Machine.
  2. 2,0 2,1 «JM Miró i Guibernau». web. epdlp. [Consulta: 24 maig 2015].
  3. Redacció «Escuelas» (en castellà). La Construcción, 1918, pàg.14 [Consulta: 24 maig 2015].
  4. Ventura Herrera, Santiago «L'Hospital-Asil de Granollers : història i arquitectura». Tesis de la Universitat Politècnica de Catalunya, 2010 [Consulta: 24 maig 2015].
  5. 5,0 5,1 Puig Rovira, Francesc X. Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú. Dones i homes que han fet història. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa editors., 2003, p. 212-213 [Consulta: 18 gener 2018]. 
  6. «Ciutat jardí de Ribes Roges». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 gener 2018].
  7. Josep Massot i Muntaner. De la guerra i de l'exili: Mallorca, Montserrat, França, Mèxic, 1936-1975. L'Abadia de Montserrat, 2000, p. 141–. ISBN 978-84-8415-228-6.