Josep Picanyol
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1700  Barcelona |
| Mort | 1757 (56/57 anys) Madrid |
| Mestre de capella | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Catedral de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot, mestre de capella, compositor |
| Professors | Francesc Valls i Galán |
Josep Picanyol (Barcelona, ca. 1700 - Madrid, ca. 1757) va ser prevere, mestre de capella i compositor català [1]
Vida[modifica]
Es desconeixen la major part d'aspectes rellevants pel que fa a la vida de Josep Picanyol. Probablement es formà a la catedral de Barcelona amb Francesc Valls i Galan. Reemplaçà Tomàs Milans i Godayol en la direcció de la capella de música del Palau de la Comtessa (a l'octubre del 1714, i on tingué de deixeble a Josep Masvasí), i posteriorment prengué el relleu del mestre Francesc Valls a la catedral barcelonina, el 4 de març de l'any 1726. El 1736 va deixar la capella de la catedral en mans de Josep Pujol per traslladar-se a Madrid, on el 1747 -segons Pedrell- ocupava el magisteri musical del convent de las Descalzas Reales, en substitució de l'italià Francesco Coradini. El mateix 1747 semblà [2] que passà a ser mestre de capella de l'església del Carme de Tarragona.
Estil i obra[modifica]
Autor format en la darrera etapa del Barroc però que ja anunciava una estilística i forma preclàssica. Gran part dels seus tonos són en realitat cantates (amb el característic esquema recitatiu-ària, o amb alguna introspecció d'elements tradicionals com les cobles), i també en els villancets afegia, al costat de tornades i cobles, la nova forma d'ària i recitatiu. També tenia un gran domini quant a música instrumental, especialment en la corda. És autor de la Traslación de la arca del testamento (1729), un dels primers oratoris estrenats a l'església de Sant Felip Neri de Barcelona.
Es conserva gran part de la seva producció musical de l'etapa barcelonina (motets, misereres, una vintena d'oratoris, cantates, villancets, tonos i un Stabat Mater) però gran part de la seva obra es troba repartida en diversos arxius. Higini Anglès cita la presència d'obres de Picanyol a Cordoba i Mèxic. Es conserven composicions seves a la Biblioteca de Catalunya, moltes procedents de la catedral de Barcelona (i algunes d'elles digitalitzades [3]), al fons musicals TarC (Fons de la catedral de Tarragona),[4] SEO (Fons de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot)[5] i CMar (Fons de l'església parroquial de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar.[6]
Obres[modifica]
Selecció d'obres:[7]
- Cantata a Nuestro Señor, con violines
- Cantata con violines y flautas a San Cayetano
- Goigs de Nostra Señora de la Mercé, per a cor, 2 baixos continus i baix continu xifrat
- In festo Sancti Raymundi de Peñafort Confes., responsori per a 8 veus en dos cors, 2 violins, 2 oboès, orgue i baix continu
- Magnificat a 8. 4o. tono Con Violis., per a 2 cors, 2 violins, baix continu i orgue xifrats (l'exemplar, conservat a la Biblioteca de Catalunya, du la indicació "Serveix per el Dia de la Comemoracio dels Difunts a dintra y ha el Requiem")
- Missa a 5 voces, per a veu i orgue
- Missa Ave Regina Cælorum con violines, a 8 veus
- Rosari á 4
- Tedeum Laudamus, a 5 violines rapienos
- Tono Solo al Divino
- Tono á solo al Santissimo Sacramento
- Villancico a 9, al Santísimo Sacramento con violines: A la excelsa ciudad de Sión («exemplar manuscrit digitalitzat».)
- Villancico a 9, con violines, a Nuestra Señora: Aprissa esforzados («exemplar manuscrit digitalitzat».)
- Oratoris
- Amore consurgens (1732)
- Carmelo prodigioso (1727)
- El desierto en poblado (1730)
- Judith triunfante (1735)
- El macabeo (1731)
- Pues muera el imperio. La culpa del hombre
- El sacramento del amor
- Traslación de la Arca del Testamento (1729)
- La triunfante Debora (1733)
- El triunfo del pecado (1730)
- La valiente Judith (1734)
Bibliografia[modifica]
- Bonastre i Bertran, Francesc. «Josep Picanyol» a Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE, 1999.
- Cazurra i Basté, Anna. «Josep Picanyol» a Diccionari de la Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Barcelona: Edicions 62,2003.- Volums IX i X.
Referències[modifica]
- ↑ «Josep Picanyol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Civil i Castellví, Francesc «La música religiosa a Olot i comarca, corrent del segle XVIII». Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i comarca, 1978, pàg. 209.
- ↑ «Publicacions de Josep Picanyol a la "Memòria Digital de Catalunya"». [Consulta: 30 desembre 2015].
- ↑ Bonastre i Bertran, Francesc - Gregori i Cifré, Josep Maria - Canela i Grau, Montserrat. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 8: Fons de la catedral de Tarragona. Universitat Autònoma de Barcelona, 2015. ISBN 978-84-490-5343-6.
- ↑ Gregori i Cifré, Josep Maria - Monells i Laqué, Carme. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 6: Fons de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot i fons Teodoro Echegoyen de l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Universitat Autònoma de Barcelona, 2012. ISBN 978-84-490-2891-5.
- ↑ Bonastre i Bertran, Francesc - Gregori i Cifré, Josep Maria,, amb la col·laboració d'Andreu Guinart i Verdaguer. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 2/1-2/2: Fons de l'església parroquial de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2009. ISBN 9788439379676.
- ↑ «Obres de Josep Picanyol a l'IFMuC».