Josep Quera i Còrdoba

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Quera i Còrdoba

Retrat de Josep Quera i Còrdoba del 1911 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1879 Modifica el valor a Wikidata
Arenys de Mar (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Mort1958 Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióllibreter, editor Modifica el valor a Wikidata

Josep Quera i Còrdoba (Arenys de Mar, 1879 - Barcelona, 1958) fou un llibreter, autor dramàtic i editor català,[1] fundador de la Llibreria Quera.[2]

Biografia[modifica]

Amb la colla d'amics del poble feien representacions als portals de les cases, fent-se pagar amb agulles de cap que posteriorment venien a les conegudes puntaires de la costa d'Arenys.[3] Més tard, va començar a treballar als ferrocarrils, però la seva afecció a la literatura catalana el va portar a encaminar-se, cada cap de setmana, per tot Catalunya i Andorra.[3] Era un fervent recopilador de material antropològic català (cançons, tradicions i costums) i viatjava de poble en poble tot divulgant l'ús del català.

El 1897 va començar a publicar una revista velografiada, La Talia Catalana,[4] on figuraven autors com a Ramon Garriga, Josep Maria Folch i Torres, Dolors Monserdà i Vidal, Norbert Font i Sagué, etc.[5] Va sortir durant dos anys, donant-se a conèixer més de vint-i-cinc obres de teatre. El febrer de 1899 va ser cofundador de l'Agrupació Folk-lorística de Barcelona.[6]

El 1903 va treure la col·lecció Biblioteca L'Escon, que fins al 1936 va publicar 187 obres teatrals.[7] El gener de 1906 hi va afegir la revista del mateix nom L'Escon, que consta editada a Tarragona per motius de censura, on publicava peces dramàtiques en forma de fulletó.[7] El desembre de 1918, amb el número 263, la revista va deixar de publicar-se a causa de la pandèmia de grip.[5][8] A partir d'aleshores, Josep Quera va deixar de viatjar pels pobles i dedicava les tardes a la llibreria, i va seguir publicant obres de teatre en català per a afeccionats, especialment per a centres catòlics. Cada diumenge, la família anava d'excursió per la rodalia de Barcelona, fins que el 1922 compraren un terreny a La Floresta.[3]

Obra[modifica]

  • Qui tot ho vol tot ho pert (1898)[9]
  • Un catalanista (1899),[10] monòleg en prosa de J. i F. Quera i Córdoba
  • ¡Parells! (1900)[11] Sainet en un acte i en prosa estrenat el 30 d'octubre 1898 al Círcul Católich de Badalona

Referències[modifica]

  1. Pinyol i Torrents, 2009, p. 416.
  2. «Lliberia Quera». A: Enciclopèdia de l'esport català. Gran Enciclopèdia Catalana. 
  3. 3,0 3,1 3,2 «La Llibreria Quera compleix 100 anys». Calendari de l'ermità. RQG, 05-02-2016. Arxivat de l'original el 28-05-2020.
  4. Pinyol i Torrents, 2009.
  5. 5,0 5,1 Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històric-Artístic i Paisatgístic dels Establiments Emblemàtics de la Ciutat de Barcelona. Categoria E3: Elements d'interès paisatgístic, 26-02-2016, p. 22-23. 
  6. «Gazeta Catalanista». La Veu de Catalunya, 14-02-1899, pàg. 2.
  7. 7,0 7,1 Malé, 2016, p. 13.
  8. «Espai Quera». Fons d'Imatges del Comerc de Catalunya (FICC).
  9. Qui tot ho vol tot ho pert. Barcelona: La Talia Catalana, 1898, p. 48 (Biblioteca de La Talia Catalana, 011). 
  10. Un catalanista. Barcelona: Biblioteca de Lo Teatro Regional, 1899, p. 15. 
  11. ¡Parells!. Barcelona: Eduard Albacar, 1900, p. 32. 

Bibliografia[modifica]