Josep Ribas i González
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 abril 1929  Barcelona |
| Mort | 21 novembre 2011 (82 anys) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Es coneix per | Autor de la Torre Colom situada al Raval de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Arquitecte |
Premis
| |
Josep Ribas i González (Barcelona, 24 d'abril de 1929 - 21 de novembre de 2011) fou un arquitecte català, conegut per ser autor de la Torre Colom al barri del Raval de Barcelona.[1]
Trajectòria[modifica]
.jpg)
El 1957 es va llicenciar en arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), on també es va doctorar el 1962, i es diplomà en alta direcció d'empreses per la Universitat de Navarra.[2]
L'any 1957 va fundar l'estudi AGR, conjuntament amb Josep Anglada i Daniel Gelabert.[1] La primera part de la seva trajectòria la va desenvolupar en aquest estudi, incloent-hi obres com el garatge Catedral a Barcelona (1957), ja enderrocat, així com mercats, escoles, xalets, habitatges, hotels i altres equipaments.[1] Durant els anys 1960 treballà alguns anys com a arquitecte municipal a Sant Josep (illa d'Eivissa),[2] on va realitzar complexos residencials, habitatges unifamiliars, restauracions d'esglésies, plànols urbanístics i més de 16 hotels[2] incloent l'Argos (1962), Tampico, Helios, Algarb i Riviera, destacats pel seu estil innovador i alhora pràctic. Fou autor de l'església de Baqueira-Beret (1984-87), de peculiar geometria triangular.[1]
Un dels seus més emblemàtics projectats per AGR fou la torre Colom (1972-75), de 110 metres d'altura i 28 plantes.[1] La torre està integrada per tres trams diferenciats.[1] L'inferior allotja aparcaments, el mitjà (de severitat atenuada per una escala de cargol) agrupa 22 plantes per a oficines, i el superior és un cos trapezoïdal, girat sobre l'eix central i que dona al conjunt aspecte de far o torre de control.[1] L'edifici va obtenir llum verda sota l'administració de l'alcalde Porcioles i va rebre crítiques.[1] Aquest tipus de construccions s'estigmatitzaven com a “edificis singulars” i provocaven cert rebuig popular.[1] El seu aire brutalista, que entroncava amb corrents en voga a Europa des dels anys 1950, no va ser apreciat.[1] El fet que s'aixequés en un extrem del Raval i contraposés la seva verticalitat a l'horitzontalitat de les Drassanes Reials no hi va ajudar. Malgrat tot, la torre Colom es va convertir en un referent arquitectònic local i Ribas la va defensar sempre amb orgull, convençut que amb el temps seria reconeguda.[1]
Els anys setanta va col·laborar amb Josep Lluís Sert i Jaume Freixa en la construcció de l'edifici de la Fundació Joan Miró de Barcelona (1972-74), i en Les Escales Park (1971-73).[1]
Va formar part del conegut com a "Grup R", format per arquitectes com Oriol Bohigas o Josep María Sostres i Maluquer, que pretenia el retorn a una arquitectura moderna imitant l'estil d'arquitectes europeus reconeguts.[2] El 1974 va obtenir el Premi FAD[2] pel disseny dels edificis Escales Park de Barcelona, del que també en fou finalista el 1965 i el 2004, aquesta darrera vegada associat amb el seu fill.
Posteriorment AGR es va dissoldre amistosament i Ribas va muntar amb el seu fill Josep Ribas i Folguera la firma d'arquitectes Ribas & Ribas.[1] Entre les seves obres hi ha l'hotel Melià-gran Sitges (1990-92), el nou campus de l'IESE (2004-06) o el tanatori de Ronda de Dalt (2004-2006) a Barcelona, edifici de línies netes i contundents.[1] Els últims anys va treballar amb Jean Nouvel, amb qui col·laborà en l'Hotel Catalonia a l'Hospitalet.[1]
Alternà durant tota la seva carrera la seva activitat professional amb la docència com a professor adjunt de les càtedres de Perspectiva, Topografia i Urbanisme de la ETSAB,[2] així com a encarregat de la càtedra d'Aplicació Física. El 2011 va rebre la Creu de Sant Jordi. Va morir el 21 de novembre de 2011 en un hospital de Barcelona, a causa de problemes respiratoris.[1]
Obres[modifica]
- Edifici de la Fundació Miró, amb Josep Lluís Sert i López.[2]
- Mercat de la Guineueta, 1967
- Torre Colom de Barcelona, 1972-1975
- Campus de l'IESE, 1989-1992
- Hotel Gran Melià de Sitges, 1990-1992
- Habitatges Sarrià Park, 1998
- Tanatori Ronda de Dalt, 2004-2006
- Hotel Catalonia a Plaça Europa, l'Hospitalet de Llobregat, 2005
- Habitatges a Font-romeu, 2007
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
.svg)