Juan de Rojas y Ausa

Juan de Rojas y Ausa
Biografia
Naixement	1622 ; Buenache de Alarcón
Mort	25 novembre 1685 (62/63 anys); San Pedro de Metapa (Nicaragua); Nicaragua
Sepultura	Catedral de León (Nicaragua)
Bisbe de Nicaragua
	14 desembre 1682 – ; ← Andrés de las Navas y Quevedo (en) – Nicolás Delgado (en) → ; Diòcesi: bisbat de Nicaragua
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació professional	Filosofia, Teologia
Formació	Universitat de Salamanca
Es coneix per	'Representaciones de la verdad vestida (1677)
Activitat
Ocupació	Comanador de convents de l'Orde de la Mercè; Bisbe de León

Juan de Rojas y Ausa (Buenache de Alarcón, Conca, 1620 o 1622 - San Pedro de Metapa, Nicaragua, 25 de novembre de 1685) fou un frare mercedari, autor d'obres espirituals i místiques, com també d'emblemàtiques.

Biografia[modifica]

Va néixer a Buenache de Alarcón, fill de Domingo de Alvarado de Rojas i de Josefa Auza (o Ausa). Va seguir vida religiosa i ingressà a l'Orde de la Mercè a Conca, per a professar després a Toledo. Hi va estudiar filosofia i teologia, acabant la carrera a la Universitat de Salamanca en 1641 o 1643; fou ordenat sacerdot en 1644.

De 1644 a 1645 és lector al col·legi mercedari de la Vera Cruz de Salamanca. Ensenyà filosofia a Toledo i Valladolid fins al 1654 i torna a Salamanca, on és lector de la universitat entre 1654 i 1655. Marxa a Guadalajara, on serà mestre d'estudiants, deixant la carrera docent i dedicant-se a activitats de govern de l'orde. És comanador d'alguns convents i predica i promou el moviment espiritual de l'Escola de Crist.

En 1657, és prior del convent de Conca. En 1665 es «presentado» en teologia, «Cátedra de Justicia» i «Comendador» del convent de Segòvia. En aquesta ciutat, fundà una Escola de Crist i imprimeix els seus sermons. En 1670, consta que ja ha estat comanador «de los Conventos de Cuenca, Segovia y Madrid». A Madrid publica Relox con despertador (1668), la seva obra més coneguda, Representaciones de la verdad vestida, místicas, morales, y alegóricas sobre las siete moradas de Santa Teresa de Jesús (1670) i Compás de perfectos (1681). Fou gran admirador del bisbe Juan de Palafox y Mendoza, que també formava part de l'Escola de Crist i, com Rojas, era un estudiós de Teresa de Jesús.

El juny de 1682, el Consell d'Índies el proposa al rei com a nou bisbe de León i és elegit. En 1683 embarca a Sevilla rumb a Amèrica i és consagrat bisbe a la catedral de León.^[1] Poc després, en novembre de 1685, morí de sobte a San Pedro de Metapa, mentre hi feia una visita pastoral i fugint dels pirates anglesos que havien atacat la regió i que acabaren arrasant la diòcesi.

Fou sebollit a la catedral de León.

Obres[modifica]

Conrea l'oratòria sagrada, la catequesi, l'hagiografia, poesies ascètico-místiques, tractats d'educació política i obres d'emblemes. Juan de Rojas comença a escriure i publicar quan ja és gran, a Madrid.

Oración evangélica, y discursos panegíricos, en la solemne fiesta de María Santíssima, día de la piadosa Visitación a su prima Santa Isabel (Madrid: Diego Díaz de la Carrera, 1665).
Relox con despertador, mostrador christiano de avisos, y desengaños (en lo que más importa) para el alma (Madrid: Julián de Paredes, 1668), obra asceticomística, no se'n conserva cap exemplar de les dues primeres edicions; fou molt lloada en el seu temps.
La verdad vestida: laberintos de mundo, carne, y demonio, por donde anda el hombre perdido por el pecado, hasta que le saca la penitencia: caminos opuestos que le enseñan las virtudes, por quien deve caminar, si no quiere bolverse a perder (Madrid: viuda de Iuan de Valdés, 1670), obra mística que narra el viatge alegòric de l'ànima pels laberints del món, la carn i el dimoni.
El hombre exterior comulgando, sermó publicat en el recull Oratoria sagrada complutense (Alcalá: Francisco García, 1671).
Catecismo real y alfabeto coronado, historial, político y moral: para leer dichos, y hechos de reyes, y aprender escarmientos y virtudes en todas edades, obra política d'"educació de prínceps" (Madrid: Andrés García, 1672).
El candelero del templo, sombra con luzes de la vida ecstática, obras, y virtudes heroicas, del Venerable Padre Presentado Fr. Iuan Falconi, Siervo de Dios, del Real Orden de N. S. de la Merced, Redempción de Cautivos (Madrid: Andrés García de la Iglesia, 1674), obra hagiogràfica sobre la vida del frare mercedari Juan Falconi.
Cadena de exemplos y milagros, créditos de Nuestra Santa Fe Católica: labrada, y esmaltada con una explicación de la doctrina christiana, y declaración de los misterios sobrenaturales, sacramentos divinos, laudables costumbres, y venerables ceremonias de la Iglesia, obra catequètica que explica la doctrina cristiana (Madrid: Roque Rico de Miranda, 1674-1676).
Sermón Dézimo: para la Dominica Tercera de Quaresma: el demonio mudo, sermó publicat al recull Quaresma complutense (Alcalá: Francisco García Fernández, 1677).
Representaciones de la verdad vestida, místicas, morales, y alegóricas, sobre las Siete moradas de Santa Teresa de Iesús, reformadora del Carmen y maestra de la primitiva observancia: careadas con la Noche obscura del B. P. S. Iuan de la Cruz, primer carmelita descalzo, manifestando la consonancia, que estas dos celestiales plumas guardaron al enseñar a las almas el camino del Cielo: ilustradas con versos sacros, varios geroglíficos, emblemas, y empresas, estampadas para mayor inteligencia de la doctrina de la Seráfica Doctora (Madrid: Antonio González de Reyes, 1677 i 1679), obra mística que, mitjançant emblemes, segueix el camí de les Siete moradas de Teresa de Jesús, reivindicant-ne la figura, i comparant-la amb els poemes de Sant Joan de la Creu. En prosa, té abundants poemes propis, alguns de notable qualitat.
Compás de perfectos, Christo crucificado: medida para compassarse, y medirse (en todos estados) como para salvarse conviene (Madrid: Atanasio Abad, 1681 i 1683), obra asceticomística que mostra el camí de la perfecció cristiana.
La torre de David, con el Relox de la muerte (Madrid, 1683)

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

↑ Pedro Nolasco Pérez. Los obispos de la Orden de la Merced en América. Santiago de Chile, 1927. p. 262.

[1] Pedro Nolasco Pérez. Los obispos de la Orden de la Merced en América. Santiago de Chile, 1927. p. 262.

[1]