Julius Wolff

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJulius Wolff

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 abril 1882 Modifica el valor a Wikidata
Nimega (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 febrer 1945 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Bergen-Belsen Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsJules Wolff Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Amsterdam (1901–1908) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaDynamen, beschouwd als duale vectoren  (1908 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiDiederik Korteweg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Utrecht (1922–1941)
Universitat de Groningen, professor. Facultat de Ciència i Enginyeria de la Universitat de Groningen (1917–1922) Modifica el valor a Wikidata
AlumnesOene Bottema i Jan Hendrik Oort Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralCornelis Campagne, Willem Burgers, Gerrit Deinema, Wilhelm Wieringa, Egbertha Zwanenburg, Frans de Kok, Jan Deknatel, Adrianus Dubbeld, Bastiaan Grootenboer, Johannes Hoekstra, Herman Looman, Johanna Marx, Johannes Nagel, Frederik Nijhoff, Joël Rozenberg, Johannes Thie, Jan van de Putte, Albertus van Haselen, Jan van Kuik, Mels van Vlaardingen, Cornelis Visser, Sigofred Vles, Pieter Vredenduin, Johan Wansink i Berend Wever Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeBetsij Betsie Gersons
ParesLevie Louis Wolff i Ida Jacobsohn

Julius Wolff (Nimega, 18 d'abril de 1882 - Bergen-Belsen, 8 de febrer de 1945) va ser un matemàtic neerlandès.

Vida i Obra[modifica]

Després de fer els estudis secundaris a Arnhem, Wolff va estudiar matemàtiques i física a la universitat d'Amsterdam, on es va doctorar el 1908 amb una tesi dirigida per Diederik Korteweg. Des del 1907 fins al 1917 va ensenyar a escoles secundàries de Meppel, Middelburg i Amsterdam.[1] El 1917 va ser nomenat professor de càlcul diferencial, teoria de funcions i àlgebra superior a la universitat de Groningen[2] i el 1922 a la universitat d'Utrecht.[3] El 1941, en ser ocupats els Països Baixos per l'exèrcit nazi va ser acomiadat pel fet de ser jueu i va iniciar un període penúries per a ell i la seva família, que va culminar amb la seva detenció el 1943 al camp de concentració de Westerbork[4] i la seva deportació el 1944 al camp de Bergen-Belsen, on va morir el 1945 amb la seva dona i un dels seus fills.[5]

Stolpersteine de la família Wolff a la vorera, davant de la que havia estat la seva casa a Utrecht.

Després del seu acomiadament va viure a Amsterdam on va col·laborar amb Otto Blumenthal que havia aconseguit un permís el 1939, fugint dels nazis, per donar classes particulars als alumnes de la universitat de Delft.[6]

Wolff és conegut pel teorema de Denjoy-Wolff (1926)[7] i per la seva versió límit del lema de Schwarz (1926)[8]. També és conegut per haver estat un dels iniciadors de les polémiques sobre la utilització del principi del tercer exclòs i sobre l'existència d'influencies subjectives a les matemàtiques.[9]

Referències[modifica]

  1. Barrau, 1947, p. 113.
  2. Maanen, 2018, p. 79.
  3. Maanen, 2018, p. 80.
  4. Maanen, 2019, p. 62.
  5. Maanen, 2019, p. 64.
  6. Maanen, 2019, p. 55 i ss.
  7. Maanen, 2018, p. 83.
  8. Maanen, 2018, p. 84.
  9. Hesseling, 2003, p. 239.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Julius Wolff
  • «Julius Wolff». Joods Monument. [Consulta: 28 abril 2021]. (anglès)