Julius Wolff

Julius Wolff

Biografia
Naixement	18 abril 1882 Nimega (Països Baixos)
Mort	8 febrer 1945 (62 anys) Bergen-Belsen
Dades personals
Altres noms	Jules Wolff
Formació	Universitat d'Amsterdam (1901–1908)
Tesi acadèmica	Dynamen, beschouwd als duale vectoren  (1908 )
Director de tesi	Diederik Korteweg
Activitat
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat d'Utrecht (1922–1941) Universitat de Groningen, professor. Facultat de Ciència i Enginyeria de la Universitat de Groningen (1917–1922)
Alumnes	Oene Bottema i Jan Hendrik Oort
Obra
Estudiant doctoral	Cornelis Campagne, Willem Burgers, Gerrit Deinema, Wilhelm Wieringa, Egbertha Zwanenburg, Frans de Kok, Jan Deknatel, Adrianus Dubbeld, Bastiaan Grootenboer, Johannes Hoekstra, Herman Looman, Johanna Marx, Johannes Nagel, Frederik Nijhoff, Joël Rozenberg, Johannes Thie, Jan van de Putte, Albertus van Haselen, Jan van Kuik, Mels van Vlaardingen, Cornelis Visser, Sigofred Vles, Pieter Vredenduin, Johan Wansink i Berend Wever
Família
Cònjuge	Betsij Betsie Gersons
Pares	Levie Louis Wolff i Ida Jacobsohn

Julius Wolff (Nimega, 18 d'abril de 1882 - Bergen-Belsen, 8 de febrer de 1945) va ser un matemàtic neerlandès.

Vida i Obra

Després de fer els estudis secundaris a Arnhem, Wolff va estudiar matemàtiques i física a la universitat d'Amsterdam, on es va doctorar el 1908 amb una tesi dirigida per Diederik Korteweg. Des del 1907 fins al 1917 va ensenyar a escoles secundàries de Meppel, Middelburg i Amsterdam. El 1917 va ser nomenat professor de càlcul diferencial, teoria de funcions i àlgebra superior a la universitat de Groningen i el 1922 a la universitat d'Utrecht. El 1941, en ser ocupats els Països Baixos per l'exèrcit nazi va ser acomiadat pel fet de ser jueu i va iniciar un període penúries per a ell i la seva família, que va culminar amb la seva detenció el 1943 al camp de concentració de Westerbork i la seva deportació el 1944 al camp de Bergen-Belsen, on va morir el 1945 amb la seva dona i un dels seus fills.

Stolpersteine de la família Wolff a la vorera, davant de la que havia estat la seva casa a Utrecht.

Després del seu acomiadament va viure a Amsterdam on va col·laborar amb Otto Blumenthal que havia aconseguit un permís el 1939, fugint dels nazis, per donar classes particulars als alumnes de la universitat de Delft.

Wolff és conegut pel teorema de Denjoy-Wolff (1926) i per la seva versió límit del lema de Schwarz (1926). També és conegut per haver estat un dels iniciadors de les polémiques sobre la utilització del principi del tercer exclòs i sobre l'existència d'influencies subjectives a les matemàtiques.

Bibliografia

• Barrau, J.A. «In memoriam Prof. Dr. J. Wolff» (en neerlandès). Nieuw archief voor wiskunde, Vol. 22, 2a sèrie, 1947, pàg. 113-114. ISSN: 0028-9825.
• Hesseling, Dennis E. Gnomes in the Fog (en anglès). Springer, 2003. ISBN 978-3-0348-9394-7. 
• Maanen, Jan van «Biografie Julius Wolff, deel 1: De onvermoeide arbeid van Julius Wolff» (en neerlandès). Nieuw archief voor wiskunde, Vol. 19, Num. 2, 2018, pàg. 78-86. ISSN: 0028-9825.
• Maanen, Jan van «Biografie Julius Wolff, deel 2: Geen humoristisch optimisme meer» (en neerlandès). Nieuw archief voor wiskunde, Vol. 20, Num. 1, 2019, pàg. 55-67. ISSN: 0028-9825.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Julius Wolff

• «Julius Wolff». Joods Monument. [Consulta: 28 abril 2021]. (anglès)