Justus Rosenberg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJustus Rosenberg
Biografia
Naixement23 gener 1921 Modifica el valor a Wikidata
Ciutat Lliure de Danzig Modifica el valor a Wikidata
Mort30 octubre 2021 Modifica el valor a Wikidata (100 anys)
Rhinebeck (Nova York) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsJean-Paul Guiton Modifica el valor a Wikidata
FormacióLycée Janson-de-Sailly
Facultat d'Art de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de teatre, personal acadèmic, membre de la Resistència Francesa, acadèmic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorVarian Fry
The New School
Swarthmore College
Bard College Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
agost 1942dragnet (en) Tradueix (Grenoble)
detenció (Foix) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Justus Rosenberg (Ciutat Lliure de Danzig, 23 de gener de 1921 - Rhinebeck, 30 d'octubre de 2021)[1] va ser un educador estatunidenc d'origen polonès i membre de la Resistència durant la Segona Guerra Mundial. Va ser professor emèrit de llengües i literatura al Bard College.[2] Durant la Segona Guerra Mundial, Rosenberg va formar part d'una xarxa franco-nord-americana que va ajudar a portar intel·lectuals i artistes de la França de Vichy als Estats Units.[3] Va fer 100 anys el 23 de gener de 2021[4] i va morir el 30 d'octubre.[5]

Comitè de rescat d'emergència[modifica]

Durant la Segona Guerra Mundial, Rosenberg es va unir al Comitè de Rescat d'Emergència, una xarxa creada per Varian Fry per a treure artistes i intel·lectuals de la França de Vichy.[6] Rosenberg es va unir al grup de Marsella als 17 anys.[7] Les seves primeres funcions amb el grup eren d'oficina i missatgeria, portant missatges i falsificant documents d'identitat a aquells que el grup estava tractant de salvar.[8][9] Pel seu servei en temps de guerra, Justus va rebre una Estrella de Bronze i un Cor Porpra i el 2017 l'ambaixador francès als Estats Units va fer personalment a Rosenberg Comandant en la Légion d’Honneur, entre les decoracions més altes de França, pel seu heroisme durant la Segona Guerra Mundial.

Carrera acadèmica[modifica]

Després de la guerra, Rosenberg va poder obtenir un visat per emigrar als Estats Units.[3] Després va obtenir llocs a la Universitat de Swarthmore, The New School i en particular al Bard College, on va ensenyar des de 1962.[3]

Referències[modifica]

  1. «USC Shoah Foundation Institute testimony of Justus Rosenberg». United States Holocaust Memorial Museum. [Consulta: 30 abril 2016].
  2. «Bard Faculty». Bard College. [Consulta: 30 abril 2016].
  3. 3,0 3,1 3,2 Wildman, Sarah. «The Professor Has a Daring Past». The New York Times. [Consulta: 30 abril 2016].
  4. «"Freedom fighter Justus Rosenberg turns 100» (en alemany). www.wn.de, 23-01-2021. [Consulta: 23 gener 2021].
  5. «Message from Leon Botstein». www.annandaleonline.org. Arxivat de l'original el 2021-11-24. [Consulta: 1r novembre 2021].
  6. «The Last Survivor: Justus Rosenberg». voiceseducation.org. Arxivat de l'original el 9 de maig 2016. [Consulta: 30 abril 2016].
  7. Carla Killough McClafferty. In Defiance of Hitler: The Secret Mission of Varian Fry. Farrar, Straus and Giroux (BYR), 22 abril 2014, p. 49–. ISBN 978-1-4668-6845-8. 
  8. Sheila Isenberg. A Hero of Our Own: The Story of Varian Fry. iUniverse, 2005, p. 69–. ISBN 978-0-595-34882-4. 
  9. Lipman, Steven. «The Last Member Of The ‘Fry Group’ Tells All». The Jewish Week. Arxivat de l'original el 29 d’abril 2016. [Consulta: 30 abril 2016].