Karion Istomin
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | dècada del 1640  Kursk (Tsarat Rus) |
| Mort | 15 maig 1722 (Julià) (72/82 anys) Moscou |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme ortodox |
| Formació | Academia Eslavo-Greco-Llatina |
| Activitat | |
| Ocupació | il·lustrador, poeta |
Karion Istomin (en rus:Карион Истомин) (circa 1640, Kursk - no abans de 1718, Moscou) va ser un poeta, traductor, i un dels primers il·lustradors russos.
Història[modifica]
Istomin va ser un sacerdot celib i després un hegumen en el Monestir de Chudov. Es va graduar a l'escola patriarcal i després va treballar en l'«El Pati de la impressió» entre els anys 1679-1701. Va començar com un habitual escriba, a continuació, va ocupar el càrrec d'editor i més tard es va convertir en el cap d'impressió. És conegut per haver escrit i traduït del llatí obres històriques, religioses i pedagògiques, incloent les seves Aritmètica (Арифметика) i el Llibre de Raonament (Книга вразумления), amb el qual Istomin es va ocupar de l'educació de Pere I quan tenia 11 anys.[1]
A més, va escriure nombroses, oracions, epitafis, panegírics, i poemes edificants. En la dècada de 1690, Istomin va compilar els llibres de l'Alfabet Petit (Малый букварь) i Gran Alfabet (Большой букварь) pel tsarévitx Aleix Petróvitx Romànov, en la qual el vers de va facilitar l'aprenentatge. També va escriure en vers, Les vides dels Sants, un tractat per a nens en edat escolar anomenat Домострой (Domostroi) i un llibre anomenat Полис (Polis), que era una petita enciclopèdia per als lectors més joves, escrita en vers. Contenia característiques de dotze ciències diferents ciències i l'un coneixement geogràfic important.[1]
Sent un partidari actiu de les reformes de Pere I a Moscou, va ser un dels primers a Rússia en adonar-se de la necessitat de la coeducació de nens i nenes. Va elaborar mètodes d'educació escolar, que es van utilitzar a les escoles moscovites durant tot el segle xviii. A la seba mort, va ser enterrat en el cementiri del monestir de Zaikonospassky a Moscou.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Hellman Ben. Fairy Tales and True Stories: The History of Russian Literature for Children and Young People (1574 - 2010). BRILL, 15 agost 2013, p. 1. ISBN 978-90-04-25638-5.