Kathleen Kenyon

Kathleen Kenyon
	;
Nom original	(en) Kathleen Mary Kenyon
Biografia
Naixement	5 gener 1906 ; Londres
Mort	24 agost 1978 (72 anys); Wrexham (Gal·les)
Directora de college St Hugh's College, Oxford
	1962 – 1973 ; ← Evelyn Procter (en) – Rachel Trickett →
Dades personals
Formació	Somerville College - llicenciatura (–1928); St Paul's Girls' School
Activitat
Camp de treball	Arqueologia i arqueologia bíblica
Ocupació	arqueòloga, directora de college
Ocupador	St Hugh's College, Oxford (1962–1973); Institut d'Arqueologia de l'UCL (1948–1962); Universitat de Londres
Alumnes	Crystal Bennett
Família
Cònjuge	cap valor
Pares	Frederic George Kenyon i Amy Hunt (en)
	Premis (1973) Dama comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic; (1955) Membre de l'Acadèmia Britànica; company de la Societat d'Antiquaria de Londres; company de la Societat d'Antiquaria de Londres ;
	Signatura

Dame Kathleen Mary Kenyon, DBE (Londres, 5 de gener de 1906 – Wrexham, Gal·les, 24 d'agost de 1978) va ser una arqueòloga anglesa especialista en les cultures neolítiques del Creixent Fèrtil. Assolí fama mundial arran de les seves troballes a Jericó, reputada la ciutat més antiga del món.

Era la filla gran de Sir Edward Kenyon, màxima autoritat en les cultures de l'Antic Testament i que durant molts anys va ser director del Museu Britànic. Es graduà al Somerville College de la Universitat d'Oxford.

Inicià l'activitat professional l'any 1929 com a tècnica fotògrafa en les excavacions de Gertrude Caton-Thompson a la desapareguda ciutat de Gran Zimbabwe. L'any següent s'integrà en l'equip de Sir Mortimer Wheeler que investigava les ruïnes de Verulamium (l'actual St Albans), i fins al 1935 fou directora de les campanyes estivals d'excavació de l'amfiteatre romà d'aquesta ciutat. Desenvolupà el "mètode Wheeler-Kenyon" d'arqueologia, avui dia universalment acceptat, que es basa en la divisió cartesiana de l'espai d'excavació per a la ubicació i catalogació de les troballes.

Entre 1931 i 1934 va treballar a Samària, a Palestina, on aconseguí establir la seqüència estratigràfica des de l'edat del ferro fins a l'època romana, resultats que van esdevenir cabdals per a tots els treballs posteriors a l'Orient Mitjà. De 1935 a 1939 va dirigir les excavacions de les termes romanes de la ciutat de Leicester.

Durant la Segona Guerra Mundial fou oficial de la Creu Roja i alhora secretària-directora de l'Institut d'Arqueologia de la Universitat de Londres. Acabat el conflicte, treballà en diversos llocs de la Gran Bretanya i de Líbia. L'any 1951 retornà a Palestina, on treballà fins al 1958 i hi aconseguí treure a la llum les ruïnes de Jericó, en la qual establí els set nivells successius d'ocupació. A continuació i fins al 1967 excavà a la ciutadella de David de la ciutat de Jerusalem.

Del 1956 fins a la seva jubilació el 1973 ocupà la càtedra d'arqueologia de la Universitat d'Oxford. Des del 1960 fins a la seva mort, fou president -la primera dona a ésser-ho- de la Reial Societat Arqueològica, també ubicada a Oxford.

L'any 2003 la British School of Archeology at Jerusalem, que havia absorbit el Council for British Research in the Levant, fou rebatejada Kenyon Institute en honor seu.