King Hu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaKing Hu
Nom original(zh) 胡金銓 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 abril 1932 Modifica el valor a Wikidata
Pequín (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 gener 1997 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Taipei (República de la Xina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, actor de cinema, actor, guionista, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1956 Modifica el valor a Wikidata –
GènereWuxia Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0002254 Allocine: 6665 Allmovie: p217541 TMDB.org: 83698 Modifica el valor a Wikidata

King Hu (Wu Kam Chuen, 胡金銓, mandarí: Hú Jīn Quán, cantonès: Wu Gam Chyun), també conegut com a King Chuan (金銓) era un actor, escriptor i director cinematogràfic xinès, nascut a Pequín el 29 d'abril de 1931 i mort a Taipei el 14 de gener de 1997..[1]

Biografia[modifica]

En 1949 es va traslladar a Hong Kong per a treballar com a dibuixant publicitari. Després d'una temporada treballant com a dissenyador publicitari en el Wing Wa Studio, va accedir al món del cinema com a decorador. En 1954, el director Yen Chun li va donar l'oportunitat de fer un petit paper en la seva pel·lícula The Man Who Gets Slapped (estrenada en 1958 com Humiliation for Sale i Laughter and Tears) i després el va contractar com a assistent de direcció. Així Hu va començar a interessar-se pel camp de la interpretació i la direcció. A més compaginava aquesta ocupació amb la de productor, escriptor i locutor de programes dramàtics per a la ràdio. En 1957 el prestigiós director Li Han Hsiang va introduir a Hu en els estudis de la Shaw Bros. com a actor i guionista. A més Hu va exercir d'assistent de direcció en alguns films de Li. Encara que oficialment el seu debut com a director va ser el musical The Story of Sue San el 1963, en realitat va ser un projecte supervisat pel mateix Li, sent doncs el seu veritable debut Sons of Good Earth el 1964.[2]

Hu serà no obstant això recordat sempre per la seva contribució al gènere de les arts marcials, perquè van ser ell i Chang Cheh els directors que el van revitalitzar a mitjan anys 60. Amb Come Drink with Me (1966) Hu va desenvolupar el seu personal estil de direcció, molt diferent del del seu homòleg Chang, que va confirmar a l'any següent, ja fora de la Shaw Bros. després d'establir-se a Taiwan, amb Dragon Gate Inn (1967) i la seva obra més important, A Touch of Zen (1969-71) filmada en dues parts i amb un durada d'al voltant de 4 hores, que va ser guardonada en el Festival de Cannes de 1975. La cuidada tècnica de Hu, basada en escenificacions pròpies de l'Òpera de Pequín, i generalment coreografiada per especialistes de la talla de Han Ying Chieh o Sammo Hung, es va guanyar l'admiració de la crítica internacional.

Després d'aquestes pel·lícules Hu va continuar realitzant films a Taiwan fins a mitjan 80. Després del desastrós projecte de Swordsman (1990), produïda per Tsui Hark, que va ser completat per altres directors, el seu últim film completat va ser l'anodina Painted Skin en 1993. Estava preparant la seva última pel·lícula, Wa Gung Huet Lui Si quan va morir sobtadament per problemes del cor.[3] És enterrat a Whittier, Califòrnia.[4]

Filmografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. «King Hu, 65, Maker Of Kung Fu Films». The New York Times, 17-01-1997 [Consulta: 31 gener 2011].
  2. Kemp, Philip. Cine, toda la historia (en castellà). Barcelona: Blume, 2016, p. 377. ISBN 9788498018912. 
  3. Teo, Stephen. «Only the Valiant: King Hu and his Cinema Opera». A: Transcending the Times: King Hu & Eileen Chan. Hong Kong: Provisional Urban Council of Hong Kong, 1998, p. 24. 
  4. «King Hu FindAGrave.com». findagrave.com.

Bibliografia[modifica]