Vés al contingut

Koleka Putuma

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaKoleka Putuma

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 març 1993 Modifica el valor a Wikidata (31 anys)
Port Elizabeth (Sud-àfrica) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Ciutat del Cap Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoetessa, dramaturga, feminista Modifica el valor a Wikidata
Premis

Koleka Putuma (Port Elizabeth, 22 de març de 1993) és una poeta i directora de teatre sud-africana.[1] Va ser nomenada com una de les dones més influents per OkayAfrica el 2018.[2]

Biografia[modifica]

Putuma va estudiar teatre i interpretació a la Universitat de Ciutat del Cap.[3] El 2016 va ser guardonada amb el premi d'escriptura estudiantil PEN pel seu poema «Water»,[4] que s'ha utilitzat en escoles com a recordatori que l'accés a l'aigua és polític, històric i racialitzat.[5]

Temes recurrents en l'obra de Putuma són amor, la condició queer, la lluita descolonitzant i el llegat de l'apartheid, així com la intersecció del patriarcat amb les seves idees i identitats.[6][7] Ha treballat com a productora de teatre per a Design Indaba[8] i viu a Ciutat del Cap.[9]

Collective Amnesia[modifica]

Putuma va cridar l'atenció a nivell internacional amb la publicació de la seva col·lecció de poesia Collective Amnesia el 2017. La Johannesburg Review of Books va aclamar Putuma com una «geni».[10] Va ser publicada amb fotografies complementàries de d'Andy Mkosi, establert a Ciutat del Cap.[11] Als tres mesos de la publicació del llibre, havia venut 2.000 còpies, va tenir 17 actes de presentació a Sud-àfrica i va ser matèria d'estudi en dues universitats.[12] Després que vuit mesos havia venut més de 5.000 còpies i Putuma l'havia presentat en tres continents.[13] Va ser traduït al castellà per Arrate Hidalgo i Lawrence Schimel, i publicat el 2019.[14] La seva traducció danesa es va publicar el 2020. Des 2018, Putuma és la poeta més venuda de la història sud-africana.[15]

Collective Amnesia destaca per l'ús repetit de la paraula womxn, que explícitament inclou dones trans i dones de color.[16]

Rebuda[modifica]

Collective Amnesia s'ha convertit ràpidament en un text clau per a comprendre la Sud-àfrica postcolonial, particularment per centrar-se en els cossos de les dones negres i les identitats queer. Haith argumenta que la col·lecció és un «objecte cultural» de la Sud-àfrica contemporània.[17] La crítica de Burger col·loca l'ús de Putuma de l'aigua com a dispositiu literari dins el context d'altres poetes sud-africans, com Ronelda Kamfer.[18] El poema «Water» s'ha convertit en un text clau per a exploracions literàries de l'hidrocoloniamisme.[19] Pieterse ressalta l'escriptura de Putuma sobre el womxnhood negre, al costat de la poeta Sindiswa Busuku-Mathese.[20]

Tot i que la poesia va ser el que va portar Putuma a la palestra internacional, el seu treball teatral també ha estat rebut amb elogis de la crítica pel fet de tractar assumptes polítics contemporanis. La seva recent obra No Easter Sunday for Queers va posar el focus sobre la discriminació violenta de les lesbianes a Sud-àfrica.[21] Mbuzeni tracta sobre la crisi dels orfes i és narrada per cinc dones joves, mentre fan bromes sobre la mort.[22] Boehmer considera Putuma dins d'un cànon més ampli de poesia postcolonial i l'escriptura d'històries curtes que fan sentir al lector una «crida a l'acció».[23]

Obres publicades[modifica]

Obres teatrals[modifica]

  • SCOOP: kitchen play for carers and babes (2013), la primera obra sud-africana dissenyada per a nadons de fins a 12 meses d'edat, amb Magnet Theatre
  • Ekhaya, escrit per a públics d'entre 2 i 7 anys[24]
  • UHM (2014)
  • Woza Sarafina (2016)
  • Mbuzeni' (2018)
  • No Easter Sunday for Queers (2019), una obra sobre religió y sentiment queer basat en los poemes de Putuma.[25]

Poesia[modifica]

  • Imbebwu Yesini (2016, editor)[26]
  • Amnesia Colectiva (2017)[27]

Premis i reconeixements[modifica]

  • National Poetry Slam Championship (2014)[9]
  • Premi d'escriptura estudiantil del PEN South Africa (2016)[28]
  • Mbokodo Rising Light Award (2017)[29]
  • SCrIBE Scriptwriting Competition (2018)[30]
  • Forbes Africa 30 under 30 Honouree (2018)[31]
  • Premi Glenna Luschei de poesia africana (2018)[32]
  • Distell National Playwright Competition (2019)[33]

Referències[modifica]

  1. ↑ Munro, Brenna «Pleasure in Queer African Studies: Screenshots of the Present» (en anglès). College Literature, 45, 4, 2018, pàg. 659–666. DOI: 10.1353/lit.2018.0040. ISSN: 1542-4286.
  2. ↑ «OKAYAFRICA - 100 WOMEN» (en anglès americà). OKAYAFRICA's 100 WOMEN. Arxivat de l'original el 2020-11-23. [Consulta: 11 gener 2020].
  3. ↑ «Koleka Putuma | Badilisha Poetry – Pan-African Poets». badilishapoetry.com. [Consulta: 11 gener 2020].
  4. ↑ Mulgrew. «Water by Koleka Putuma | PEN South Africa» (en anglès americà). [Consulta: 11 gener 2020].
  5. ↑ «Koleka Putuma: Water - Classroom - Art & Education» (en anglès). www.artandeducation.net. [Consulta: 11 gener 2020].
  6. ↑ «PARSE» (en anglès americà). parsejournal.com. [Consulta: 11 gener 2020].
  7. ↑ «Koleka Putuma Talks Poetry Post-Patriarchy and Black Joy». consent.yahoo.com. [Consulta: 11 gener 2020].
  8. ↑ «Design Indaba appoints Koleka Putuma as theatre producer» (en anglès). www.bizcommunity.com. [Consulta: 11 gener 2020].
  9. ↑ 9,0 9,1 «Poetry On The Road | May 22 – 27 2019 Koleka Putuma». www.poetry-on-the-road.com. Arxivat de l'original el 2021-04-21. [Consulta: 11 gener 2020].
  10. ↑ «Portrait of the poet as a young genius: Bongani Madondo reviews Koleka Putuma's Collective Amnesia» (en anglès americà). The Johannesburg Review of Books, 01-05-2017. [Consulta: 11 gener 2020].
  11. ↑ «Koleka Putuma's poems of celebration, grief and rage» (en anglès). The Mail & Guardian. [Consulta: 11 gener 2020].[Enllaç no actiu]
  12. ↑ Mkhabela. «Koleka Putuma Is the Groundbreaking New Voice of South African Poetry» (en anglès). Medium, 22-07-2017. [Consulta: 11 gener 2020].
  13. ↑ Gantsho, Vangile «Collective Amnesia, Koleka Putuma: reviews» (en anglès). New Coin Poetry, 53, 2, 01-12-2017, pàg. 77–80. ISSN: 0028-4459.
  14. ↑ Murua. «Koleka Putuma poetry collection "Collective Amnesia" now in Spanish.» (en anglès britànic). James Murua's Literature Blog, 19-11-2018. Arxivat de l'original el 2020-01-11. [Consulta: 11 gener 2020].
  15. ↑ d'Abdon, Raphael «'You Say "Performance Poet", I Hear "Dance Nigger, Dance"': Problematizing the Notion of Performance Poetry in South Africa». English Studies in Africa, 61, 2, 03-07-2018, pàg. 49–62. DOI: 10.1080/00138398.2018.1540154. ISSN: 0013-8398.
  16. ↑ Mathunjwa. «Koleka Putuma's Collective Amnesia Insists On Visibility And Healing». consent.yahoo.com. [Consulta: 11 gener 2020].
  17. ↑ Haith, Chelsea «"I question why I understand what she has said" – Language and decolonial justice in Koleka Putuma's debut poetry collection 'Collective Amnesia'». A Moveable Type, 02-08-2018, pàg. 45. DOI: 10.14324/111.1755-4527.081.
  18. ↑ Burger, Bibi «'Our respect for water is what you have termed fear': The Ocean in the Poetry of Ronelda S. Kamfer and Koleka Putuma». Journal of Southern African Studies, 0, 18-12-2019, pàg. 1–16. DOI: 10.1080/03057070.2020.1697552. ISSN: 0305-7070.
  19. ↑ Hofmeyr, Isabel «Provisional Notes on Hydrocolonialism» (en anglès). English Language Notes, 57, 1, 01-04-2019, pàg. 11–20. DOI: 10.1215/00138282-7309644. ISSN: 0013-8282.
  20. ↑ Pieterse, Annel «Knowledge and Unlearning in the Poetry of Koleka Putuma and Sindiswa Busuku-Mathese». Scrutiny2, 23, 1, 02-01-2018, pàg. 35–46. DOI: 10.1080/18125441.2018.1505937. ISSN: 1812-5441.
  21. ↑ «Koleka Putuma's "No Easter Sunday for Queers"» (en anglès americà). The Theatre Times, 06-10-2019. [Consulta: 11 gener 2020].
  22. ↑ Hofer, Alison «Contemporary plays by African women». South African Theatre Journal, 0, 20-11-2019, pàg. 1–5. DOI: 10.1080/10137548.2019.1676571. ISSN: 1013-7548.
  23. ↑ Boehmer, Elleke. «The Transformative Force of the Postcolonial Line: Protest Poetry and the Global Short Story». A: Boehmer. Postcolonial Poetics (en anglès). Springer International Publishing, 2018, p. 173–192. DOI 10.1007/978-3-319-90341-5_8. ISBN 978-3-319-90341-5. 
  24. ↑ «ABOUT» (en anglès). Koleka Putuma, 23-01-2012. [Consulta: 11 gener 2020].
  25. ↑ «Koleka Putuma's Christian/ queer collision – The Mail & Guardian» (en anglès). Arxivat de l'original el 2020-01-10. [Consulta: 11 gener 2020].
  26. ↑ Putuma, Koleka; Perez, Javier «Imbewu Yesini». AfricaBib, 2016.
  27. ↑ Putuma, Koleka. Collective amnesia. First, 2017-04-13. ISBN 978-0-620-73508-7. OCLC 986218819. 
  28. ↑ Mulgrew. «Announcing the PEN South Africa Student Writing Prize Winner | PEN South Africa» (en anglès americà). [Consulta: 11 gener 2020].
  29. ↑ «Koleka Putuma's Collective Amnesia Wins the Glenna Luschei Prize for African Poetry, Nick Makoha & Dami Ajayi Shortlisted». Brittle Paper, 02-06-2019. [Consulta: 11 gener 2020].
  30. ↑ Desk. «Koleka Putuma Announced As Winner Of 2018 SCrIBE Scriptwriting Competition» (en anglès). BroadwayWorld.com. [Consulta: 11 gener 2020].
  31. ↑ Africa. «Under 30 Creatives» (en anglès americà). Forbes Africa, 04-06-2018. Arxivat de l'original el 2018-07-12. [Consulta: 11 gener 2020].
  32. ↑ «Prizes» (en anglès americà). African Poetry Book Fund. Arxivat de l'original el 2019-12-30. [Consulta: 11 gener 2020].
  33. ↑ «OPEN CALL: 2020 Distell National Playwright Competition» (en anglès). Between 10 and 5, 13-08-2019. Arxivat de l'original el 2020-12-06. [Consulta: 11 gener 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Koleka_Putuma&oldid=33110570»