L'amor violat
| L'amour violé | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Yannick Bellon |
| Protagonistes | |
| Producció | Jacqueline Doye |
| Guió | Yannick Bellon |
| Música | Aram Sedefian |
| Fotografia | Georges Barsky i Pierre-William Glenn |
| Muntatge | Janine See |
| Productora | Les Films de l'Equinoxe, Film du Dragon i MK2 Productions |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 1978 |
| Durada | 115 minuts |
| Idioma original | francès  |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | Drama |
       | |
L'amor violat (títol original: L'Amour violé) és una pel·lícula de França de Yannick Bellon, estrenada el 1978. Ha estat doblada al català.[1]
Argument[modifica]
Una dona, infermera a Grenoble, és violada per quatre homes un vespre. Empesa per una amiga, ho denuncia perquè l'afer sigui jutjat davant un tribunal.[2]
Llocs de rodatge[modifica]
Rodada principalment a Grenoble, al final de la pel·lícula hi ha escenes curtes de París.
- Auberge de Sainte-Marie-du-Mont (regió de Grenoble)
- Clinica Juliette de Wils (Champigny-sur-Marne)
Repartiment[modifica]
- Nathalie Nell: Nicole
- Alain Fourès: Jacques
- Michèle Simonnet: Catherine
- Pierre Arditi: Julien
- Daniel Auteuil: Daniel
- Bernard Granger: Patrick
- Marco Perrin: El pare de Jean-Louis
- Marianne Épin: La dona de Patrick
- Alain Marcel: Jean-Louis
- Gilles Tamiz: René
- Tatiana Moukhine: La mare de Nicole
- Lucienne Hamon: El jutge
- Guylène Péan: L'advocat
- Andrée Damant: La mare de Jean-Louis
Crítiques[modifica]
| « | Yannick Bellon sent el despertar sense pal·liatius de les consciències somnolentes, i provocar l'opinió i, un cop donada l'alarma, recórrer metòdicament les peces d'un dossier que vol examinar a fons. L'Amor violat serà una pel·lícula útil, per suscitar el debat, una arma per la lluita en favor de la independència femenina i contra els valors sexistes de la societat on vivim. | » |
| « | D'un costat, hi ha la bellesa en calma dels paisatges. De l'altre, la violència estúpida dels homes. Entre els dos, el silenci de Nicole i la seva mirada. No lluita per venjar-se. | » |
Referències[modifica]
- ↑ esadir.cat. L'amor violat. esadir.cat.
- ↑ «L'amour violé». The New York Times.
- ↑ Michel Perez, Le Matin.
- ↑ Claude-Marie Trémois, Télérama.