LaToya Ruby Frazier
  | |
| Nom original | (en) LaToya Frazier |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1982 (41/42 anys) Braddock (Pennsilvània) |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Afroamericans |
| Formació | Universitat de Syracuse PennWest Edinboro (en)  |
| Activitat | |
| Lloc de treball | New Haven Nova Jersey Syracuse Chicago Braddock |
| Ocupació | fotògrafa, artista de performance, artista d'instal·lacions, book artist (en) , videoartista, educadora, conservadora, professora d'universitat |
| Ocupador | Universitat Yale Universitat de Syracuse Universitat Rutgers School of the Art Institute of Chicago Braddock Carnegie Library (en) |
| Gènere | Autoretrat i projecte social-artístic |
| Moviment | Art contemporani |
| Professors | Doug DuBois i Carrie Mae Weems |
Premis
| |
| Lloc web | latoyarubyfrazier.com |
 | |
LaToya Ruby Frazier (Braddock, 1982) és una artista i professora de fotografia nord-americana. Criada a la seva ciutat natal, va començar fotografiant a la seva família i amics als 16 anys influenciada per grans mestres de la fotografia social i documental com Walker Evans i Dorothea Lange, una fotògrafa que treballa a partir de la comunitat, la qual pren part activament amb el projecte gràcies a una col·laboració clau entre fotògraf i fotografiats.[1] També sota la influència de Gordon Parks, fotògraf afroamericà que promovia l'ús de la càmera com a eina per la defensa de la justícia social, Frazier visibiliza l'impacte de problemes sistèmics com el racisme, la desindustrialització i la deterioració ambiental en els cossos, les relacions i l'espai.[2]
En una entrevista al New York Times Frazier afirma que "es necessiten històries que se sostinguin al llarg del temps, que reflecteixin i ens diguin on són i on es mantenen els prejudicis i els punts cecs en la nostra societat i la nostra cultura... És un problema racial i de classe que ens afecta a tots. No és un problema dels negres, és un problema dels Estats Units, és un problema global. Braddock (Pennsylvania) pot ser qualsevol lloc."[2] Frazier ha estudiat art en diferents institucions, com la Universitat de Pennsylvania, la Universitat de Siracusa, el Programa d'Estudi Independent del Museu Whitney i va ser membre del grup d'Arts visuals Guna S. Mundheim a l'Acadèmia Americana de Berlín.
Carrera[modifica]
Gràcies al suport de la seva àvia, Frazier pinta i dibuixa des de molt jove.[3] Va entrar a la universitat amb 17 anys per estudiar fotografia amb la seva mentora Kathe Kowalski que la va introduir en la teoria feminista, la semiòtica i els usos polítics de la fotografia.[3] Frazier es va graduar en Fotografia i Disseny Gràfic l'any 2004 per la Edinboro Universitat de Pennsylvania i l'any 2007 va obtenir el títol Master en Fotografia per l'Escola d'Arts Visuals performàtiques de la Universitat de Siracusa.[4] Després de participar en el Programa d'Estudi Independent del Museu Whitney d'Art Americà va començar a treballar com a docent a la Universitat Yale.[5]
Des de 2009 va formar part d'exhibicions en institucions prestigioses com el New Museum (The Generational Triennial: Younger than Jesus), el MoMA PS1 (Greater New York: 2010), la Biennal de Dones d'Art a Incheon (Terra Incognita) i la Biennal del Whitney el 2012. La seva exhibició individual al museu de Brooklin va obrir el 2013.[6][7][8][9]
El 2014, la revista Aperture va publicar el seu primer llibre The Notion of Family[5] que va rebre l'Infinity Award del Centre Internacional de Fotografia.[10]
Premis[modifica]
Frazier va rebre diversos premis, entre ells l'Art Matters el 2010, el Louis Comfort Tiffany Foundation Award el 2011, el Theo Westenberger Award de la Creative Capital Foundation el 2012 i el Gwendolyn Knight & Jacob Lawrence Prize del Museu d'Art de Seattle el 2013.[10]
L'any 2014 va rebre la Beca Guggenheim d'Arts Creatives. El 2015 va rebre la beca MacArthur, la qual va agrair per "la validació del seu treball com a testimoni i com a lluita per la justícia social i el canvi cultural". El 2018 va rebre la beca de l'Institut de Sundance d'arts de no ficció.[11]
Obra[modifica]
El treball fotogràfic de Frazier inclou tan imatges d'espais personals i moments d'intimitat, com de la història racial i la injustícia econòmica als EUA. El seu treball inclou retrats d'amics i familiars propers com a exemples de la injustícia social. L'autora explica que la col·laboració entre la seva família i el desdibuixa la línia entre l'autoretrat i la documentació social.[12] El seu treball freqüentment s'enfoca en la difícil situació a la seva ciutat: Braddock que va viure els efectes del col·lapse de la indústria de l'acer durant les dècades dels 70 i 80. Amb fotos en blanc i negre, Frazier ressalta la bellesa de Braddock i com aquest rerefons va impactar en la vida de la seva família i els seus habitants. Les seves fotos generen un gran impacte, ja que mostren la força i la vulnerabilitat d'una manera honesta i personal. Frazier també ha treballat sobre problemàtiques contemporànies com la crisi d'aigua a Flint (Michigan),[2] un projecte que s'enfoca en la vida quotidiana d'una dona jove de classe baixa i la seva família en aquest context.
Referències[modifica]
- ↑ Wexler, Laura. "A Notion of Photography" in The Notion of Family. Nova York: Aperture, 2014, p. 143–147. ISBN 978-1597112482.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Berger, Maurice. «LaToya Ruby Frazier's Notion of Family» (en anglès), 14-10-2014. [Consulta: 7 agost 2019].
- ↑ 3,0 3,1 «Kirsten O’Regan: These Dark Histories» (en anglès), 17-04-2013. [Consulta: 7 agost 2019].
- ↑ «CPW — LaToya Ruby Frazier». [Consulta: 7 agost 2019].
- ↑ 5,0 5,1 «The Notion of Family» (en anglès). Arxivat de l'original el 2019-08-05. [Consulta: 7 agost 2019].
- ↑ «Exhibitions» (en anglès). [Consulta: 7 agost 2019].
- ↑ «MoMA PS1: Exhibitions: Greater New York». Arxivat de l'original el 2019-03-24. [Consulta: 7 agost 2019].
- ↑ «::: Incheon Women Artists' Biennale :::». [Consulta: 7 agost 2019].
- ↑ «Whitney Biennial 2012» (en anglès). [Consulta: 7 agost 2019].
- ↑ 10,0 10,1 «All about LaToya Ruby Frazier» (en anglès). [Consulta: 7 agost 2019].
- ↑ «LaToya Ruby Frazier - MacArthur Foundation». [Consulta: 7 agost 2019].
- ↑ Roelstraete, Dieter (2014). The Way of the Shovel. University of Chicago Press. p. 108. ISBN 978-0-226-09412-0