La Manyosa (Granera)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | segle xi, XX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | |||
| Altitud | 729,6 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Granera (Moianès) | |||
| Localització | Granera (Moianès) | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 28926 | |||
La Manyosa és una masia del terme municipal de Granera, a la comarca catalana del Moianès. Pertany a la parròquia de Sant Martí de Granera, tot i que en èpoques anteriors estigué adscrita a Sant Llogari de Castellet. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]
Situació[modifica]
.jpg)
Està situada a 729,6 metres d'altitud al sector nord-est del terme, al nord de la Serra Pelada, a l'esquerra del torrent de la Manyosa. Queda al nord-est de la Roca de l'Àliga i al sud-est de la Trona.
S'hi accedeix preferentment pel camí del Marcet a la Manyosa, que arrenca de la carretera BV-1245 en el punt quilomètric 6,150, a ponent del pont del Marcet, des d'on surt el camí rural cap al nord-oest que mena a la Manyosa en 1,6 quilòmetres de bon camí. Modernament s'ha obert un altre camí que des de la Manyosa mena directament a Granera, passant pel repetidor de telecomunicacions del Castellar.
Entre els edificis de la masada, destaca la capella dels Templers (Sant Humbert de la Manyosa), construcció tardomedieval i a ponent de la masia es troba la font de la Manyosa.
Descripció[modifica]
La tasca de reconstrucció de l'actual propietari intenta donar al lloc la seva antiga presència. La capella, situada davant mateix de la casa, ha estat copiada de l'original. D'una sola nau i amb absis semicircular. La resta d'edificis, tots molt nous, formen un conjunt de dos nivells constructius diferents de pedra vista amb coberta a dues aigües. Tipus típic de masia rural, per bé que l'interior intenta seguir la tipologia gòtica original.[1]
Història[modifica]
Des d'època preromànica es té notícia d'una capella enderrocada per Almansur al segle x. Del segle xi es coneix l'existència d'una altra capella entre els "castrums" de Castellterçol i Granera. Al segle xii passà a ser dels templers. Cap al segle xiv s'amplia i el 1370 Pere III donà i atorgà els privilegis del lloc a la confraria de Ballesters Caçadors de la Ploma. A finals del segle xviii s'eixampla el palau gòtic pel cantó de llevant. Durant el segle xix es malmeten les parts de l'antic palau, així com la parròquia.[1]
Galeria d'imatges[modifica]
-
Capella de Sant Humbert de la Manyosa el 1982 -
Murals medievalistes de Carles Arola a la capella de Sant Humbert -
La Manyosa, respecte del terme de Granera
.jpg)
Bibliografia[modifica]
- Garcia-Pey, Enric. Granera: recull toponomàstic. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya - Societat d'Onomàstica, 2004 (Col·lecció "Monografies", 26). ISBN 978-84-393-6526-6.
- Rodríguez Lara, José Luis. «Granera». A: Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009 (Col·lecció "Camí Ral", 30). ISBN 978-84-232-0735-0.
- GAVÍN, Josep M. Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Gavín i Editorial Pòrtic, 1990 (Inventari d'esglésies, 23). ISBN 84-7306-410-0
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «La Manyosa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 agost 2015].
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Manyosa |