La cantonada
La Cantonada fou un grup artístic i intel·lectual català confirmat pel dissenyador i interiorista Jordi Vilanova i Bosch, l'artista visual i vitraller Joan Vila-Grau, el joier Aureli Bisbe, el ceramista Jordi Aguadé i Clos i l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol. La il·lustradora i dissenyadora Mariona Lluch va col·laborar-hi estretament intervenint en les obres realitzades pel seu marit, Aureli Bisbe, i en les del ceramista i muralista Jordi Aguadé.[1][2][3]
El nom del col·lectiu es deu al lloc on reunien habitualment i on Vilanova tenia la seva botiga de mobles i decoració:[4] la cantonada dels carrers Ganduxer i Freixa, de Barcelona.
El col·lectiu neix el 1960 a Barcelona, al barri de Sarrià-Sant Gervasi, com a grup de reflexió i de treball multidisciplinari[5] que es reuneix periòdicament per compartir idees, experiències innovadores i projectes en els quals els membres col·laborarien junts durant més de tres dècades.[6] L'objectiu dels projectes que crearà el grup és modernitzar les llars i espais aportant disseny còmode i funcional d'alta qualitat[7] per tot tipus de pressupostos, des de residències de famílies amb recursos fins a les anomenades "cases barates" construïdes per a famílies més humils.[8] Destaquen algunes obres col·lectives com ara el temple expiatori de la Sagrada Família,[9] les caves Codorniu,[10] l'església de la Verge de la Pau a Barcelona, entre altres. Conjuntament creen Ars Sacra, dedicada a l'obra religiosa, a diferència dels projectes civils que realitzaven.
Pilar Vélez, a La Cantonada. Art civil i art sacre. 1960-1975, (Editat per Pòrtic, Barcelona, 1999), el llibre imprescindible per a entendre la importància del grup La Cantonada, diu (pàgines 14 i 15):
“Compartir idees i projectes era també en la ment d’alguns artistes, professionals i intel·lectuals, per lluitar plegats contra la grisor encara establerta i mirar de fer possible entre tots una sèrie de projectes que en altres països eren comuns i generalitzats –tot i haver estat víctimes de la Segona Guerra Mundial-, mentre aquí constituïen una gran proesa. Calia urgentment normalitzar la situació, normalitzar el país”.
(...)” La forta regressió que va tenir lloc a conseqüència de la guerra –a més de la dura repressió política- es devia, en bona part, al règim autàrquic imposat per la dictadura franquista.” (...)
“Totes les persones amb inquietuds creatives, intel·lectuals i sociopolítiques, en el sentit més autèntic de servei a la polis, mogudes pel desig de millorar (...) ambicionaven aconseguir una millor qualitat de vida per al col·lectiu al qual pertanyien, com també una situació professional equiparable a la dels seus homòlegs dels països europeus més avançats”.
Referències[modifica]
- ↑ «Què fou La Cantonada?», 22-09-2015. [Consulta: 4 novembre 2023].
- ↑ «Òscar Dalmau, al número 22 d'El Món d'Ahir!». [Consulta: 4 novembre 2023].
- ↑ Muros, Savina. «Mariona Lluch i Aureli Bisbe: una joia de matrimoni», 15-03-2022. [Consulta: 12 novembre 2023].
- ↑ «Fons Jordi Vilanova» (en anglès), 26-05-2022. [Consulta: 4 novembre 2023].
- ↑ ACN. «Mor el ceramista Jordi Aguadé, fundador del grup La Cantonada - 22 maig 2021», 04-11-2023. [Consulta: 4 novembre 2023].
- ↑ Campí, Isabel «Les botigues de Jordi Vilanova». Les botigues de Jordi Vilanova, 2016.
- ↑ «Cases i coses. Reivindicant La Cantonada». [Consulta: 4 novembre 2023].
- ↑ Som, La botiga de. «El Món d'Ahir 22 - HUMOR». [Consulta: 4 novembre 2023].
- ↑ «En record de Joan Vila-Grau (1932-2022)», 14-11-2022. [Consulta: 12 novembre 2023].
- ↑ Del Rio, Maria Isabel. [https://historiadeldisseny.org/web/wp-content/uploads/Del-Rio-M.-Isabel.pdf La obra de La Cantonada en las Cavas Codorníu y su aportación al enoturismo del Penedés] (tesi) (en castellà), 24-11-2022.