La història del Ferdinando
(en) The Story of Ferdinand  | |
|---|---|
 Cartell de la producció del Federal Theatre Project, 1937 | |
| Tipus | obra literària |
| Fitxa | |
| Autor | Sam Hamm |
| Llengua | anglès |
| Il·lustrador | Robert Lawson |
| Artista de la coberta | Robert Lawson |
| Publicació | Estats Units d'Amèrica, 1936 |
| Dades i xifres | |
| Gènere | llibre il·lustrat |
| Públic objectiu | infant |
  | |
La història del Ferdinando (The Story of Ferdinand) (1936) és l'obra més coneguda de l'escriptor dels EUA Munro Leaf, il·lustrada per Robert Lawson. Aquest llibre infantil conta la història d'un brau que prefereix olorar les flors que lluitar en corregudes de toros. Seu al mig de la plaça sense fer cas de cap de les provocacions del torero i altres persones per a envestir. N'hi ha una traducció catalana (2016).[1]
Argument[modifica]
Al jove Ferdinando no li agrada lluitar contra els altres vedells. S'estima més jeure sota un arbre i olorar les flors. A sa mare li preocupa que sigui un solitari i mira de convèncer-lo que jugui amb els altres vedells, però quan veu que Ferdinando està content com és el deixa estar.
Quan els vedells creixen, Ferdinando resulta ser el més gros i el més fort dels joves braus. Tots els altres toros somien ser triats per a anar a la correguda a Madrid, però Ferdinando s'estima més olorar flors. Un dia venen cinc homes a la pastura per a triar toros per a les corregudes. Ferdinando va a la seva ensumant flors, però accidentalment s'asseu sobre una abella. En ser picat, corre salvatgement pel camp, esbufegant i potejant. Prenent Ferdinando per un toro boig i agressiu, els homes el rebategen "Ferdinando el Feroç" i se l'emporten a Madrid.
Totes les senyores boniques de Madrid apareixen per veure com el torero ben plantat toreja "Ferdinando el Feroç". Tanmateix, quan Ferdinando és dut a la plaça, s'encanta amb les flores que porten les senyores als cabells, i s'ajeu al mig de la plaça per a gaudir-ne. Amb això enutja i decep a tothom. Els banderillers estan trasbalsats, i els picadors encara més, i el torero ho està tant que esclafeix a plorar perquè no pot exhibir-se amb la capa o l'espasa. Llavors s'emporten Ferdinando de nou a la pastura, on avui encara olora flors.
Publicació[modifica]
La primera edició del llibre per Viking Press en 1936 va vendre 14.000 exemplars a un dòlar cada un. L'any següent les vendes van augmentar a 68.000, i en 1938 el llibre en venia 3.000 per setmana.[2][3] Aquell any va superar en vendes Allò que el vent s'endugué i esdevingué el llibre més venut als Estats Units.[4]
Es diu que Leaf va escriure la història d'un rampell una vesprada de 1935, sobretot per a proporcionar al seu amic, l'il·lustrador Robert Lawson (llavors relativament desconegut), una via per a mostrar el seu talent.[5]
El paisatge en què Lawson situa el Ferdinando de ficció és més o menys real. Lawson reprodueix fidelment la vista de la ciutat de Ronda a Andalusia per a les il·lustracions de Ferdinand sent dut a Madrid en un carro: hi veiem el Puente Nuevo sobre la gorja del riu Tajo. La pel·lícula de Disney va afegir algunes vistes molt acurades de Ronda i el Puente Romano i el Puente Viejo al principi de la història, en què les imatges de Lawson eren més lliures. A Ronda hi ha la plaça de toros més antiga d'Espanya encara en ús; això podria haver estat una raó perquè Lawson fes servir el seu entorn com a escenari per a la història. Si bé la majoria de les il·lustracions són realistes, Lawson hi va afegir tocs de fantasia, posant-hi, per exemple, grapats de taps de suro, com trets d'una ampolla, creixent en la surera com si fossin fruits.
El llibre s'ha traduït a més de 60 llengües, i almenys fins al 2002 no ha estat mai descatalogat.[6] El 2000 l'editorial David R. Godine en va publicar una versió en llatí amb el títol de Ferdinandus Taurus.
El 2014, un exemplar de la primera edició es va vendre en una subhasta per 16.500 dòlars.[7]
Recepció[modifica]
En 1938, la revista Life va descriure Ferdinand com "el clàssic juvenil més gran des de Winnie the Pooh" i va suggerir que "tres de cada quatre adults compren el llibre en gran part per al seu propi plaer i entreteniment." L'article també afirmava que Ferdinand havia estat acusat de ser un símbol polític, i que "lectors massa subtils veuen de tot en Ferdinand, d'un feixista a un pacifista a un vaguista burlesc en una seguda". Altres van etiquetar l'obra com a "promotora del feixisme, l'anarquisme i el comunisme". El Cleveland Plain Dealer va acusar el llibre de "corrompre la joventut d'Amèrica", mentre que el New York Times va minimitzar les possibles al·legories polítiques, insistint que el tema del llibre era la fidelitat a un mateix.[8]
El llibre va ser publicat nou mesos abans de l'esclat de la Guerra Civil espanyola, i fou vist per molts seguidors de Francisco Franco com un llibre pacifista.[9] Va ser prohibit en molts països, inclosa Espanya (on va restar prohibit fins després de la mort de Franco). En l'Alemanya Nazi, Adolf Hitler va ordenar cremar el llibre (com a "propaganda democràtica degenerada"),[10][11][12][13][14] mentre que va ser l'únic llibre infantil nord-americà disponible a la venda en la Polònia estalinista.[10] Va rebre elogis de Thomas Mann, H. G. Wells, Gandhi, i Franklin i Eleanor Roosevelt. Després de la derrota d'Alemanya de 1945 en la Segona Guerra Mundial, se'n van publicar ràpidament 30.000 exemplars, que foren distribuïts gratuïtament als infants del país per a promoure la pau.[10]
Als Estats Units el llibre era tan popular amb el públic en els anys 1930 que va ser utilitzat en diversos productes comercials, des de joguines fins als cereals d'esmorzar Post Toasties.[15]
En 1951, la revista Holiday va publicar una història per a infants d'Ernest Hemingway titulada The Faithful Bull ("El brau fidel"). Aquesta història s'ha interpretat com una "refutació" al llibre de Leaf.[16]
Segons un acadèmic, el llibre travessa línies de gènere perquè proposa un personatge amb qui tant nens com nenes poden establir un lligam.[17]
Llegat[modifica]
"Ferdinand" va ser el nom en clau triat pels guardacostes australians en la Segona Guerra Mundial per Eric Feldt, el comandant de l'organització:
| « | Ferdinand... no va lluitar sinó que va seure sota un arbre i simplement va olorar flors. Es tractava d'un recordatori als guardacostes que el seu deure no era lluitar i, per tant, atraure l'atenció cap a ells mateixos, sinó seure amb circumspecció i discreció, arreplegant informació. Per descomptat, com el seu prototip titular, poden lluitar si són picats.[18] | » |
Referències en altres obres[modifica]
Marvel Comics va presentar un personatge recurrent anomenat Rintrah en les pàgines de Doctor Strange. Aquest brau extraterrestre antropomòrfic sovint era anomenant Ferdinand pel seu caràcter suau i amable.
L'il·lustrador Betty Fraser va utilitzar una fotografia d'un nen que llegeix el llibre de Ferdinand, juntament amb un brau que olora unes flors, en el llibre A House is a House for me, escrit per Mary Ann Hoberman.
Una màscara de goma de Ferdinand apareix en la novel·la Rose Madder (1995) de Stephen King.
Cinema[modifica]
Un ninot de peluix de Ferdinand té un paper significatiu en la pel·lícula Dance, Girl, Dance (1940). La joguina passa de mà en mà entre diversos personatges, havent estat adquirida al principi com a record d'una visita a un club nocturn anomenat Ferdinand's. El club té una gran estàtua de Ferdinand al de darrere de l'escenari.
Ferdinand apareix en la pel·lícula Strays (1997), escrita, dirigida i protagonitzada per un llavors desconegut Vin Diesel. La història de Ferdinand, el brau que segueix el que li diu el cor i que demostra que sols perquè ets un brau no has d'actuar com si ho fossis, inspira l'argument de la pel·lícula .
Ferdinand torna a aparèixer en la pel·lícula The Blind Side (2009), la història de Michael Oher, una pel·lícula amb un missatge metafòric similar al del llibre de Leaf. La pel·lícula inclou una escena en què un entrenador diu que Michael s'estimaria més mirar els globus que colpejar algú. El personatge interpretat per Sandra Bullock llavors respon: "Ferdinand el Brau".
Música[modifica]
El compositor clàssic Mark Fish va escriure música incidental per a Ferdinand the Bull. Aquesta peça ha estat narrada en concerts per actors com ara David Ogden Stiers, Lauren Lane i el guanyador de l'Emmy Roscoe Lee Browne. Fish i Stiers van coproduir una versió reduïda de la peça per a narrador, violoncel i piano, també narrada per Stiers, enregistrada pel compositor Jack Gabel, i publicada per North Pacific Music.[19] També va ser adaptada en 1971 com a peça per a violí sol i narraodr pel compositor britànic Alan Ridout.[20]
El cantautor Elliott Smith tenia un tatuatge de Ferdinand el brau, de la coberta del llibre de Munro Leaf, en el seu braç dret, que és visible en la coberta del seu disc Either/Or. El grup de rock Fall Out Boy va titular el seu segon disc d'estudi From Under The Cork Tree, segons una frase del llibre.[21]
Adaptacions cinematogràfiques[modifica]
La història va ser adaptada per Walt Disney com un curt d'animació titulat Ferdinand the Bull el 1938, en un estil similar a la sèrie de Silly Symphonies (i a vegades ha estat considerat una part oficiosa d'aquella sèrie). Ferdinand the Bull va guanyar el Premi de l'Acadèmia per al millor curt de dibuixos animats de 1938.
El 15 de desembre del 2015 es va estrenar un llargmetratge de dibuixos animats per ordinador en 3-D, titulat Ferdinand, produït per 20th Century Fox Animation i Blue Sky Studios, i dirigit per Carlos Saldanha.[22][23]
Enllaços externs[modifica]
- Ferdinand the Bull Turns 75, The New York Times, 31 de març del 2011.
- "Ferdinand the Bull" Arxivat 2013-12-14 a Wayback Machine., Encyclopedia of Disney Animated Shorts.
Ferdinand the Bull a YouTube, curt animat de Disney.
Referències[modifica]
- ↑ Munro Leaf; Francesc Parcerisas. Història del Ferdinando. Kalandraka, 2016, p. 72. ISBN 978-84-8464-983-0 [Consulta: 22 desembre 2017]. Arxivat 23 de desembre 2017 a Wayback Machine.
- ↑ «Ferdinand, the Bull Who Loves Flowers, Is Now a Grownups' Hero». Life, 21-02-1938, pàg. 46–47 [Consulta: 16 maig 2016].
- ↑ An article from 1986 suggests even lower initial sales, with an initial print run of just 5,200 copies, and low sales until after late December 1936.Hearn, Michael Patrick «Ferdinand the Bull's 50th Anniversary». The Washington Post, November 9, 1986 [Consulta: May 16, 2016].
- ↑ [1]. ISBN 9780618618774.
- ↑ Cohen, Karl «Animating Peace Messages — Part 2 Arxivat 2013-12-14 a Wayback Machine.». Animation World Network, December 5, 2003 [Consulta: December 7, 2013].
- ↑ Anita Silvey. The Essential Guide to Children's Books and Their Creators. Houghton Mifflin Harcourt, 2002. ISBN 9780547348896.
- ↑ [2]. ISBN 9780190213343.
- ↑ Hearn, Michael Patrick «Ferdinand the Bull's 50th Anniversary». The Washington Post, November 9, 1986 [Consulta: May 16, 2016].
- ↑ Paul, Pamela «Ferdinand the Bull Turns 75». The New York Times, March 31, 2011 [Consulta: December 7, 2013].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Hearn, Michael Patrick «Ferdinand the Bull's 50th Anniversary». The Washington Post, 09-11-1986 [Consulta: 16 maig 2016].
- ↑ https://www.washingtonpost.com/entertainment/books/hitler-banned-it-gandhi-loved-it-the-story-of-ferdinand-the-book-and-now-film/2017/12/11/43a03e8c-de7f-11e7-bbd0-9dfb2e37492a_story.html
- ↑ https://www.newyorker.com/books/page-turner/how-the-story-of-ferdinand-became-fodder-for-the-culture-wars-of-its-era
- ↑ https://www.sothebys.com/en/articles/the-controversial-childrens-book-banned-by-hitler-and-franco
- ↑ https://blogs.princeton.edu/cotsen/2019/09/banned-book-week-2019-the-story-of-ferdinand/
- ↑ «Bull Market Soars as Ferdinand Becomes Commercial Product». Life, 28-11-1938.
- ↑ Reid, Carol «Ferdinad (for Ferdinand)». Typo of the Day for Librarians, March 28, 2012 [Consulta: December 7, 2013].
- ↑ Spitz, Ellen Handler. Inside Picture Books. Yale University Press, 1999, p. 176–177. ISBN 0-300-07602-9.
- ↑ «The Coastwatchers 1941–1945». Australia's War 1941–1945. Government of Australia. Arxivat de l'original el 18 de gener 2009. [Consulta: 2 setembre 2008].
- ↑ Rust, Dot «Review: Ferdinand the Bull and Friends Arxivat 2013-12-13 a Wayback Machine.». Oregon Music News, November 12, 2010 [Consulta: December 7, 2013].
- ↑ A performance of the piece, by the violinist Ruth Rogers and her mother, Juliet Rogers, formed part of the concert “Musical Bridge: An evening of classical music inspired by Burma” at Christ Church, Spitalfields in London on May 15, 2010.
- ↑ «Fall Out Boy—From Under The Cork Tree Arxivat 2006-11-20 a Wayback Machine.». The Syndicate. [Consulta: May 14, 2007].
- ↑ Brodesser-Akner, Claude «Fox, Ice Age Director Bullish on The Story of Ferdinand». New York, February 18, 2011 [Consulta: February 19, 2011].
- ↑ Chitwood, Adam. «DreamWorks Animation Moves B.O.O. Release Up to June 5, 2015 and TROLLS to November 4, 2016; Fox Dates ANUBIS and FERDINAND». Collider.com, May 16, 2013. [Consulta: May 16, 2013].