La mel i les vespes
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Autor | Josep Pous i Pagès |
| Llengua | català |
La mel i les vespes és una comèdia en tres actes, original de Josep Pous i Pagès, estrenada al teatre Romea de Barcelona, la vetlla del 30 de març de 1918.[1]
L'acció passa en una vila catalana, cap de corregiduria, el mes de març de 1820.
Repartiment de l'estrena[modifica]
- La Rosa: Elvira Fremont.
- La Serafina: Antònia Verdier.
- Donya Providència: Teresa Arquer.
- Donya Concòrdia: Maria Àngela Guart
- Don Valentí: Enric Giménez.
- Don Brauli Lluís Mir.
- Don modest: Emili Ginestet.
- El Doctor Novelles: Joan Munt-Rosés.
- El Senyor Dionís: Evarist Pallach.
- En Jeremies: Miquel Sirvent
- L'Aleix: Josep Alonso.
- En Maties: Bartomeu Pujol.
- En Llorencet: Josep M. Camprodon.
- Mossos de l'esquadra, senyors, menestrals i jornalers.
Referències[modifica]
- ↑ [1] Publicació de la crítica a La Vanguardia (31 de març de 1918.)
| Teatre | Sol ixent (1902) • El mestre nou (1903) • L'enemic (1903) • L'endemà de bodes (1904) • Un cop d'estat (1905) • Scherzo (1906) • El drac (1907) • Els visionaris (1909) • En Joan Bonhome (1912) • Senyora àvia vol marit (1912) • Pàtria (1914) • Sang blava (1914) • Apretats però no escanyats o una llengua de mal camí (1914) • Damià Rocabruna, el bandoler (1917) • La mel i les vespes (1918) • Rei i senyor (1918) • Papallones (1919) • Flacs naixem, flacs vivim... (1919) • No tan sols de pa viu l'home (1920) • Quan passava la tragèdia (1921) • Tardania (1921) • Primera volada (1921) • Per no ser tretze (1922) • Sants i diables (1923) • Puput o el joc de l'amor i l'interès (1927) • Maria Lluïsa i els seus pretendents (1928) • Vivim a les palpentes (1931). |  |
|---|---|---|
