Vés al contingut

La veu de Mongòlia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióLa veu de Mongòlia
Dades
Tipusemissora de ràdio Modifica el valor a Wikidata
Història
Creaciósetembre 1964

Lloc webvom.mn Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

La veu de Mongòlia (en mongol: Монголын дуу хоолой) és el servei de radiodifusió vers l'exterior de Mongòlia, integrat a la corporació МҮОНРТ - Mongolian National Broadcaster. Emet els seus programes en cinc llengües (mongol, japonès, xinès, anglès i rus). Fins l'1 de gener de 1997 l'emissora s'anomenava Radio Ulaanbaatar.[1]

Història[modifica]

Comença les seues transmissions a setembre de 1964, sota el nom de Radio Ulaanbaatar emetent un programa de mitja hora en idioma mongol i xinès amb senyals orientades cap a la Xina. En els anys següents, el servei exterior mongol amplià les llengües, hores i zones d'emisió. El servei en anglès de Radio Ulaanbaatar s'inicià el 29 de gener de 1965.[1] Varen existir emissions en francés. Els programes en llengua japonesa començaren el dia 1 de gener de 1989, a petició dels oients japonesos.[2]

Els programes en rús només poden escoltar-se mitjançant el pòdcast.[3]

Programació[modifica]

Els programes ixen a antena dues vegades diàries, tenen una durada de mitja hora, i estàn composts d'un resum informatiu a la primera part, un interludi de música, i una segona part dedicada a un tema en concret cada día, que pot tocar qüestions d'actualitat, història i cultura del país, entrevistes, monogràfics, etcétera.

La pàgina web de l'emissora disposa dels programes per a poder ser descarregats.

Dades tècniques[modifica]

Totes les transmissions de La veu de Mongòlia són originades des del centre emissor de Khonkhor, situat a 25 quilòmetres a l'est de la capital del país. El centre emissor, de fabricació soviètica[1] està dotat, amb un transmisor de 250 kW[4] i antenes de cortina construïdes a mitjans dels anys seixanta per a les emissions d'ona curta; i per ona mitjana, empra un transmisor de 500 kW[5] amb antenes no direccionades. A més de les senyals de La veu de Mongòlia, des d'aquest mateix centre emissor s'emet el 1er programa domèstic de la ràdio pública de Mongòlia en ona llarga (164 kHz)[6] i el 2n en ona curta (7260 kHz).[7]

Les transmissions enfocades cap Àsia oriental poden ser rebudes a Sud-amèrica, i les que estàn dirigides cap al Índic, si la propagació és propícia, poden ser captades a Europa i Àfrica del sud.

El següent esquema de transmissions es válid des d'abril fins a octubre de 2019.

hora UTC freqüència potència àzimut destí idioma
0900-0930 12085 kHz 250 kW 178º Àsia i l'Índic anglès
0930-1000 12085 kHz 250 kW 116º Àsia oriental mongol
1000-1030 12085 kHz 250 kW 116º Àsia oriental xinès
1030-1100 12085 kHz 250 kW 116º Àsia oriental japonès
1400-1430 12015 kHz 250 kW 178º Àsia i l'Índic xinès
1430-1500 12015 kHz 250 kW 178º Àsia i l'Índic mongol
1500-1530 12015 kHz 250 kW 116º Àsia oriental japonès
1530-1600 12015 kHz 250 kW 116º Àsia oriental anglès
0830-0900 990 kHz 500 kW N/D Àsia mongol
0900-0930 990 kHz 500 kW N/D Àsia xinès
1000-1030 990 kHz 500 kW N/D Àsia mongol
1030-1100 990 kHz 500 kW N/D Àsia xinès

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]